Els arrendaments pujaran malgrat la regulació, davant la forta demanda i la poca oferta

Tothom dona per descomptat "una alça dels preus dels lloguers el 2025", vaticina Joan Carles Amaro, professor del departament d’Economia, Comptabilitat i Finances d’Esade. "Conflueixen simultàniament dues circumstàncies que empenyen les rendes cap amunt. D’una banda, es preveu que s’incrementi la demanda d’habitatge de lloguer, a causa, en gran manera, al creixent nombre de demandants amb dificultats d’accés al mercat de compravenda", detalla Amaro. "I d’altra banda, la progressiva reducció de l’oferta, afavorida sovint per la inseguretat jurídica que interpreta el propietari, pot donar lloc a la retirada d’immobles de l’oferta", prossegueix el professor de l’escola de negocis d’Esade.

Arribats a aquest punt, ¿quant podrien arribar a apujar els preus els propietaris? El ritme dels increments serà, amb tot, una mica més moderat que el viscut el 2024, entre altres raons perquè des d’aquest 1 de gener entra en vigor el nou índex d’actualització dels contractes d’arrendament de vivenda, que mensualment farà públic l’INE i que limita els augments als contractes posteriors al 25 de maig del 2023 (data d’entrada en vigor de la llei actual).

L’efecte dels pisos turístics

"Les pujades podrien rondar el 7%", augura María Matos, directora d’estudis de la immobiliària Fotocasa. Aquest percentatge podria estar subjecte al que dicti "la nova legislació sobre els habitatges turístics, que podria tenir algun efecte sobre l’evolució dels preus", aventura Juan Jiménez-Hevia, director per a la regió ibèrica de Real ISAG, segons recull un article titulat Què passarà en el mercat de la vivenda el 2025, publicat per Fotocasa.

Aquest percentatge del 7% és una mica més reduït que el que hem anat acumulant el 2024, un any en què els preus de les rendes del lloguer a Espanya havien pujat un 11,1% interanual fins al novembre. "El problema del lloguer està concentrat, sobretot, a les grans ciutats i als punts més turístics. Allà és probable que pugin més", pronostica, per la seva banda, Judit Montoriol, economista sènior de CaixaBank Research.

Una mica més moderades són les previsions sobre l’augment de preus per a aquells que busquin comprar un pis. En aquest cas, els indicadors apunten a una pujada entorn del 5%, assenyala Montoriol, "per sobre, això sí, del 2%, que és la previsió d’inflació per al 2025", remarca la investigadora. A l’espera de les dades oficials de tancament del 2024, "el ritme d’operacions durant l’any ha sigut important. Fins a l’octubre passat, se n’havien comptabilitzat 621.000 d’interanuals, quan el rècord en el mateix període havia sigut el 2022, amb 650.000", indica Montoriol.

"Hi ha factors que s’han donat ja el 2024 i que el 2025 continuaran empenyent l’augment de demanda de vivenda", prossegueix l’economista. D’una banda, la creació neta d’ocupació; de l’altra, el creixement dels salaris per sobre de la inflació, i en tercer lloc els fluxos migratoris i la puixança de la demanda estrangera. Tot això, sumat a una situació financera favorable de les llars i la relaxació de les condicions bancàries gràcies al descens dels tipus d’interès per part del BCE ha animat el mercat de la compravenda habitacional.

Notícies relacionades

Hisenda torna la renda al 97,4% dels contribuents

Punxada de les sortides a borsa el 2024

Els compromisos de les diferents administracions, començant pel Govern central i seguint pels autonòmics, d’accelerar la construcció d’habitatge nou a través de diferents plans, "encara no es notaran el 2025, perquè la velocitat de construcció no serà suficient", afirma Montoriol.

"El que queda clar és que, si com indiquen diferents analistes com el BBVA Research, la vivenda passa a ser un bé escàs i car, es pot convertir en un factor limitant de la mateixa immigració i de la mobilitat geogràfica dels mateixos espanyols, una cosa que afectaria l’ocupació i l’activitat del país," avisa el professor Amaro d’Esade.