L’impacte del 2025 a les nostres butxaques

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

No obstant això, seria necessari fer unes quantes excepcions. Que no s’entrevegin noves pèrdues del poder adquisitiu no significa que es vagi a recuperar l’erosió acumulada en l’últim trienni, i que només parcialment s’ha pogut compensar via increments salarials. Tot just es poden preveure rebaixes que facin retrocedir el rellotge a nivells previs en alguns productes alimentaris que es van veure especialment afectats per la sequera, com per exemple l’oli d’oliva. I el bon comportament dels preus de l’energia, un sector en el qual Espanya fa ja un temps que recull els dividends de la seva aposta per les energies renovables (i de la seva situació al mercat internacional dels hidrocarburs que la fa menys dependent de les turbulències per la guerra d’Ucraïna) haurà de passar per la prova, pel que fa al preu final pagat pel consumidor, de la retirada progressiva de les reduccions de l’IVA. D’altra banda, l’impacte del cost de la vivenda en les economies familiars condiciona qualsevol percepció personal de fins a quin punt l’evolució dels preus afectarà cada una d’elles en les seves decisions de despesa, possibilitat d’estalvi o capacitat per arribar sense ofecs a final de mes. Ningú espera, davant la insuficiència de l’oferta de vivenda i l’increment de la demanda, per més que comencin a girar els engranatges d’una nova política de vivenda pública, social o assequible, que els preus de compravenda i lloguer deixin de pujar. El que per a una llar amb vivenda en propietat i hipoteca amortitzada pot ser un any amb un horitzó de tranquil·litat, i per a milions d’hipotecats serà un exercici d’alleujament en els seus pressupostos familiars gràcies a l’efecte en les seves quotes de la reducció de tipus d’interès (que difícilment seguirà bon ritme, tot i que els efectes de les rebaixes ja decidides s’aniran fent evidents en les successives renovacions), el percentatge de la població dependent de l’evolució del mercat de lloguer seguirà en suspens. Difícilment percebran l’impacte de les polítiques d’augment del parc de vivenda assequible a curt termini, però sí que ho faran si algunes d’elles tenen un impacte dissuasori que redueixi encara més l’oferta de lloguer.

Al llarg de l’any encara hi haurà moments per definir (com en el cas del transport públic el pròxim juny) quines mesures via ajudes directes, rebaixes impositives o bonificacions socials cal encara mantenir. I en l’horitzó que es dibuixa, té encara més sentit extremar l’enfocament en els col·lectius més vulnerables abans que en mesures d’abast universal.