On ha d’anar l’automòbil

La idea que té el Ministeri d’Indústria i Turisme és que la partida definitiva, la quantia de la qual encara no se sap, sigui inclosa dins dels pròxims PGE. Independentment de l’import final de les ajudes, el que sí que sembla clau perquè aquest pla sigui efectiu i atractiu per als compradors és que el descompte que s’apliqui en el nou programa Moves sigui directe en el moment de la compra. D’aquesta manera s’evitarien esperes de fins a dos anys que han hagut de suportar alguns clients per la burocràcia que cal superar amb l’actual pla d’ajudes.

La segona incertesa que tenalla la indústria de l’automòbil és el ritme d’implantació del vehicle elèctric a Espanya, ja que el 2024 s’han matriculat només 37.994 unitats, cosa que representa un 5,1% del total del mercat, mentre que a Portugal o França estan en xifres tres vegades més grans. No és estrany que les patronals del sector demandin que el més urgent sigui impulsar la demanda i la infraestructura de recàrrega per a aquest tipus de vehicles.

Marques asiàtiques

Però tot i que la recuperació del mercat intern i el ritme d’implantació dels vehicles elèctrics preocupen el sector, existeix una altra qüestió també inquietant que podria repercutir directament sobre els comptes de resultats del sector de l’automòbil a més de sobre l’important nombre de llocs de treball que genera aquesta indústria: el desembarcament a Europa de marques asiàtiques que operen amb preus molt competitius.

És molt significatiu d’aquest estat de preocupació el fet que l’inici de la comercialització dels nous vehicles xinesos està tenint un impacte fort o molt fort per al 47% de les empreses. Segons algunes previsions del sector per al 2025, els cotxes provinents de la Xina, l’Índia, el Japó, Corea i Rússia acapararan el 27,5% del mercat espanyol i per al 2030 arribaran al 29,5%, tot i que alguns esperen ferventment que els aranzels facin la seva feina.

Malgrat això, i tot i que els aranzels a la importació de vehicles xinesos poden representar un cert alleujament per a la indústria espanyola d’automoció, el cas és que els repetits anuncis sobre una possible implantació d’uns aranzels molt severs a la importació de vehicles europeus confeccionats per l’acabat d’elegir president dels EUA, Donald Trump, no sembla que hagin d’aportar gaire tranquil·litat a la indústria europea de l’automòbil en general i a l’espanyola en particular.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

En resum, el 2025 presenta un escenari incert per a una indústria clau i capital per al nostre país. A tot plegat cal afegir-hi l’arribada de la norma Euro 7 el 2027 i la prohibició de venda de vehicles de combustió interna el 2035; l’evident desajust entre el preu tan alt del vehicle elèctric i el poder adquisitiu de la classe mitjana espanyola, així com el creixent interès per les noves alternatives de mobilitat que van substituint les preferències per disposar de vehicles en propietat. A això cal sumar-hi que els vehicles importats i de segona mà han guanyat un pes important a Espanya pel seu valor afegit i els elevats terminis d’entrega dels cotxes nous.

Amb tot això, no podem concloure aquesta anàlisi superficial sobre les perspectives de la indústria automobilística espanyola sense fer una aposta per l’optimisme i l’esperança en un futur incert, però també ple d’oportunitats: les que ofereixen les noves tecnologies, la investigació i el desenvolupament, les energies renovables i unes condicions excel·lents per al remanufacturing de vehicles, a més de la posada en marxa de la quarta convocatòria del Perte Vec, dotada amb 1.250 milions d’euros.