Espanya va arribar a la xifra rècord de 21,33 milions d’ocupats el 2024

El balanç amb què tanca l’any el mercat laboral és de 501.952 ocupats més, fins a un total de 21,33 milions de cotitzadors a la Seguretat Social i 146.738 aturats menys, sobre un total de 2,56 milions d’apuntats al Sepe. Espanya culmina així el seu quart any consecutiu de creixement de l’ocupació, des d’aquell 2020 en què va esclatar la pandèmia i les restriccions a l’activitat van deixar un forat en l’afiliació de 360.000 ocupats.

Des que va començar el desconfinament, l’ocupació a Espanya ha anat sumant afiliats, i actualment tanca el 2024 amb la màxima xifra d’ocupats de l’estadística disponible fins ara. Mai tants espanyols havien estat cotitzant de manera simultània. No obstant, això no oculta que l’ocupació va evidenciant senyals de fatiga i que, malgrat acumular aquesta bona ratxa, l’atur encara està per sobre dels nivells previs a la bombolla financera i immobiliària.

La perseverança a l’hora d’aconseguir acumular números positius explica els actuals nivells rècord d’ocupació més que no el fet que el 2024 hagi sigut un any excepcional. Ha sigut bo, però dels quatre posteriors a la covid ha sigut el tercer. No ha sigut ni tan prolífic com ho va ser el 2021 ni tan explosiu com ho va ser la primera meitat del 2023, que va deixar rècords d’ocupació que després no va saber mantenir en la segona meitat.

El mercat laboral no pot dissimular un cert esgotament, si bé la seva forma física, en comparació amb altres grans economies europees, és substancialment millor. En contra del que ha passat històricament, quan Espanya era la primera a recuperar-se, però també la primera a caure quan l’economia no acompanyava.

Per territoris, la Comunitat de Madrid va ser la regió que més va créixer en termes absoluts, amb 114.779 afiliats més que ara fa un any, seguida per Andalusia (93.770) i amb Catalunya de tercera (81.016). Aquesta empenta de l’ocupació no s’entendria sense la contribució de la població migrant. L’últim any, el nombre d’ocupats nascuts fora d’Espanya va augmentar en 212.041 persones, és a dir, quatre de cada 10 nous llocs de treball creats els estan assumint forans. L’esmentat col·lectiu ja frega els 2,9 milions d’afiliats a la Seguretat Social, el 13,5% del total de la població treballadora. El 2019, un any abans d’esclatar la pandèmia, eren l’11,2%, i és que les actuals xifres de rècord d’ocupació no s’explicarien sense la seva contribució.

Les dones

Notícies relacionades

El retorn del mític Exin Castillos

El mercat de la nostàlgia manté viu el sector de les joguines

L’ocupació durant aquest 2024 –seguint l’esquema d’anys anteriors– va créixer a través dels migrants i de les dones. El passat 2024 va ser l’any en què per primera vegada en la història d’Espanya el nombre d’afiliades a la Seguretat Social va superar els 10 milions. Aquesta progressiva incorporació de la dona al mercat laboral, després de dècades reclosa a la llar en tasques no remunerades, va cremant etapes i la bretxa entre l’ocupació masculina i la femenina es va tancant. Si fa un any elles representaven el 47,3% del total de l’ocupació, avui són el 47,4% i abans de la pandèmia eren el 46,9%.

El nombre d’aturats registrats oficialment al Sepe va tancar el 2024 en un total de 2,56 milions de persones. L’últim any va descendir en 146.738 persones o, ecosa equivalent, un 5,4% interanual. Bones dades, millors que les de l’any passat, que no obstant no aconsegueix reduir els nivells absoluts d’atur per sota dels existents abans de la bombolla financera i immobiliària. Avui hi ha 2,56 milions d’aturats a Espanya i el 2007 n’hi havia 2,12 milions.