Viure sense la Xina

Quan un d’ells em cobra, no retira la mirada de la pantalla del seu mòbil, que emet un programa d’alguna televisió xinesa. De tornada a casa penso en el llibre Observar lel arroz crecer, l’autor del qual, Julio Ceballos, dona les claus per entendre aquest gegant poderós que acabarà liderant el món. Un llibre d’obligada lectura per a aquells que els interessi el desenvolupament d’un país amb un present i un futur impressionants. Som uns grans desconeixedors de la cultura i la idiosincràsia xinesa. A Espanya relacionem la seva gent amb aquells que tenen comerços de tot a cent, amb persones que venen articles de mala qualitat a preus econòmics; no obstant, al llibre de Ceballos descobrim una Xina amb una capacitat de treball i un potencial aclaparador. ¿Saben quants bilionaris hi ha a la Xina? Setanta milions, tants com habitants té Alemanya.

Notícies relacionades

El retorn del mític Exin Castillos

El mercat de la nostàlgia manté viu el sector de les joguines

Fa dies vaig llegir que una família nord-americana havia fet l’exercici de viure durant un any sense consumir cap producte fet a la Xina. L’experiència va ser esgotadora, incòmoda i cara. Gran part dels béns d’equipament, components industrials i electrònics que es fan servir en la indústria mundial són xinesos. Viure sense ells és gairebé impossible i més car. Tot i que ens sorprengui, la Xina fabrica amb les cotes de qualitat més exigents. Ja no és el país que fabrica quincalles; ara és líder en telecomunicacions, robòtica i IA.

La botiga del xinès del barri no representa la realitat xinesa d’avui dia, però sí que dona una idea de la capacitat de treball i sacrifici que tenen. Quan tot està tancat, hi ha un establiment regentat per ciutadans xinesos amb les piles posades.