La banca guanya el 34% més fins al mes de setembre, tant com en tot el 2023

Una vegada sumat el benefici del quart trimestre, la banca haurà guanyat l’any passat a Espanya amb tota probabilitat la quantitat més alta des que l’organisme supervisor va començar a mesurar-ho fa 32 anys. Superarà, per tant, el rècord històric del 2007, en plena bombolla immobiliària (25.111 milions). Tenint en compte el negoci internacional, el sector ja va aconseguir superar el 2023 aquesta fita de fa 17 anys (va guanyar 30.954 milions, davant els 30.640 milions del 2007). I l’any passat apuntava en la mateixa direcció: fins al juny havia guanyat un 21% més que un any abans. El 2024, per tant, els bancs marcaran noves xifres rècord de benefici tant a Espanya com en el conjunt del seu negoci.

Efecte de la inflació

Fins i tot si es té en compte l’efecte de la inflació (que fa que una quantitat de fa anys equivalgui avui dia a una xifra més gran), els 24.406 milions de guanys dels bancs a Espanya entre el gener i el setembre són la segona quantitat més alta de la història, únicament per darrere de la del 2007 (26.531 milions aplicant l’IPC acumulat). És possible que la xifra final del 2024 no superi la d’aquell any actualitzada per la inflació (34.754 milions) i es quedi com la segona més alta de la història. Però s’ha de tenir en compte que els beneficis d’aquell exercici són un punt de comparació una mica enganyós, ja que estaven dopats per la bombolla immobiliària i amagaven pèrdues que van aflorar en els anys següents.

El sector financer, així, encara es va beneficiar l’any passat de les rapidíssimes pujades dels tipus d’interès amb què el BCE va mirar d’embridar l’espiral inflacionista entre el juliol del 2022 i el setembre del 2023. El benefici al mercat espanyol entre el gener i el setembre del 2024 va ser més del doble dels 11.388 milions del mateix període del 2021, just abans que el banc central comencés a endurir la política monetària. L’efecte esmentat va més que compensar el gravamen a la banca, la recaptació de la qual va ser de 1.695 milions l’any passat.

El BCE, això sí, ja ha començat a retallar tipus i el més previsible és que ho continuï fent durant bona part del 2025, cosa que penalitzarà els comptes del sector. De fet, els tipus del mercat, que miren d’anticipar els moviments del preu del diner de referència, van començar a baixar fa més d’un any. L’euríbor ha passat de marcar un pic del 4,16% l’octubre del 2023 a tancar el desembre passat en el 2,436%. El saldo de préstecs tampoc ajuda per ara els comptes de resultats dels bancs, ja que es continua reduint interanualment. Les entitats tenien concedits 1,179 bilions d’euros a empreses i famílies fins al setembre, un 4,1% menys que un any abans.

Malgrat això, el marge d’interessos del sector a Espanya (diferència entre els interessos cobrats pel crèdit i pagats pels dipòsits) va pujar fins al setembre a 31.206 milions, un 14,9% més. Això es deu al fet que les baixades dels tipus triguen a traslladar-se a la cartera creditícia a tipus variable. Per exemple, la majoria de les hipoteques es revisen una vegada l’any. S’hi suma el joc que les entitats han fet amb els diferencials en els últims anys: el BCE guarda els diners als bancs a un tipus més alt (3%) del que aquests paguen els seus clients (2,13% pels dipòsits a llars a l’octubre), que al seu torn ha pujat molt menys del que cobren pels crèdits (3,49% per les hipoteques). L’increment de les carteres de deute públic, que els aporten uns ingressos fixos, també hi ha contribuït.

Notícies relacionades

La pressió fiscal i la baralla política

Els tributs autonòmics seguiran baixant, però amb menys intensitat

Morositat a la baixa

Com a conseqüència de tot això, els ingressos totals dels bancs van pujar un 19% entre el gener i el setembre, als 56.001 milions. L’increment esmentat va ser molt més gran que el de les despeses (6,8%, als 20.893 milions) i el de les provisions per fer front a impagaments i protegir-se de possibles pèrdues futures (4,2%, a 5.224 milions), cosa que va disparar el resultat abans d’impostos un 34%, fins als 29.309 milions. La bona evolució de l’economia és un altre dels factors que expliquen l’evolució ascendent dels beneficis: els actius morosos van baixar a 40.163 milions fins al setembre, un 4,5% menys que un any abans.