La bretxa amb la pressió fiscal de la zona euro baixa a la meitat en 6 anys
El Banc d’Espanya situa el percentatge en el 37,4% del PIB, amb la qual cosa la diferència ha baixat de 6,3 a 3,2 punts des que governa el líder del PSOE
Quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, el juny del 2018, la pressió fiscal a Espanya era del 35,2% del producte interior brut (PIB). En aquell moment, la recaptació total per impostos i cotitzacions socials en el conjunt de les administracions sumava 426.167 milions. I el pes d’aquesta recaptació sobre el PIB (35,2%) estava molt lluny de la que hi havia a la mitjana de la zona euro (41,5%), a 6,3 punts de distància (gairebé 27.000 milions de bretxa, traduït en euros de llavors).
El Govern socialista es va imposar com a objectiu acostar la pressió fiscal espanyola a la de la zona euro i retallar els 6,3 punts de PIB que la separaven en aquell moment. El mateix objectiu ha sigut heretat pels successius governs de coalició dels socialistes amb Unides Podem i amb Sumar.
Creixement econòmic
El pes dels impostos i de les cotitzacions socials ha anat pujant esglaons a Espanya fins a assolir els 554.885 milions el 2023 (el 30% més que l’any 2018), impulsat pel creixement econòmic, per la inflació i per les decisions de política tributària adoptades pel Govern central, la Seguretat Social, les comunitats autònomes i els ajuntaments.
La pressió fiscal, d’aquesta manera, va escalar fins al 37% del PIB durant el 2023. Estimacions recents del Banc d’Espanya eleven al 37,4% la pressió fiscal el 2024. En aquests sis anys, doncs, la bretxa inicial de 6,3 punts ha quedat reduïda a 3,2 punts, la meitat de la que hi havia llavors.
Amb tot, Espanya continuava ocupant el 2023 el 13è lloc en pressió fiscal dins de la zona euro, per darrere de països com França (que encapçala la llista, amb una pressió fiscal del 45,6%), Bèlgica, Itàlia, Alemanya o Portugal, i per davant d’Eslovàquia, Letònia o Irlanda (país que tanca la llista, amb una pressió fiscal del 22,7%), entre altres estats. De cara a aquest 2025 que comença, el Govern de Sánchez s’ha compromès davant la Comissió Europea a implementar mesures tributàries per l’equivalent a 0,3 punts més de PIB (uns 4.800 milions d’euros, si es pren com a referència del PIB de l’any 2024).
Això, sense tenir en compte la progressiva pujada de cotitzacions socials prevista en l’última reforma de la Seguretat Social per apuntalar el pagament de les jubilacions de la generació del baby boom.
Com a conseqüència d’aquestes mesures, en el passat 2024 empreses i treballadors ja han pagat un plus de 4.070 milions d’euros a través, sobretot, del nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) creat per dotar la guardiola de les pensions.
‘Quota de solidaritat’
Durant aquest 2025, a més, es començarà a aplicar la nova quota de solidaritat sobre salaris a partir de 4.909,50 euros. D’aquesta manera, la Seguretat Social estima que les noves obligacions i l’increment de cotitzacions ja existents portaran a la Tresoreria General de la Seguretat Social un total de 1.729 milions d’euros addicionals durant l’any vinent, que se sumaran als 4.070 ja reportats el 2024 per aquests mecanismes, fins a assolir uns 5.799 milions (gairebé quatre dècimes de PIB).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El jutge sol·licita que la Guàrdia Civil recuperi el que va esborrar García Ortiz
- Montero es postula per liderar el PSOE andalús després que Espadas hi renunciï
- La declaració de Cosidó
- Illa presentarà els pressupostos a partits i agents socials aquest mes
- El Govern situa l’ex número dos d’Elena al capdavant dels Bombers