Dia de Reis

Nadal ja ha passat. Un Nadal cada cop més comercial i festiu que espiritual, on gairebé no s’ha parlat del naixement del Nen Jesús ni del que representa per al cristianisme, l’origen d’aquesta celebració. Enguany, un cop més, hem viscut un Nadal marcat per l’excés: una publicitat compulsiva i consumista, farcida de missatges buits i campanyes que semblen haver oblidat el veritable esperit nadalenc. Ens diuen que només serem feliços si comprem i ens atipem.

Aquest Nadal ha estat el Nadal de la Cora, que, juntament amb la gent del seu barri sopant en ple hivern dalt d’un terrat, vaig trobar-me el dia de Nadal entre galet i galet a l’escudella. També ha estat Nadal en què BBVA va decidir provocar una discussió absurda sobre quin és el millor banc, si ells o el Sabadell, buscant implicar emocionalment l’audiència en la seva decisió de fusionar-se.

El Nadal d’enguany ens ha regalat també l’espot de La Sirena, que, més que asserenar-nos ens ha posat cada cop més nerviosos. I ha estat el Nadal dels Torrons Vicenç, que sembla haver aconseguit el monopoli torroner de casa nostra, tot i que potser un excés de torró pot acabar embafant fins i tot els més golafres.

Aquest Nadal també ha estat el més perfumat dels últims anys, amb Jean Paul Gaultier, Carolina Herrera o Dior, saturant-nos amb aromes cares a cada àpat.

Aquest Nadal, Codorniu ens convidava a un retorn al passat amb un cava que, amb tant anar i venir, podia arribar del tot esbravat a les copes dels qui se l’havien de beure. Ens hem emborratxat de veure (amb v) tant Cordoniu per la tele.

Jo, personalment, tanco Nadal amb certa nostàlgia, recordant l’anunci d’aquells anys setanta que tant m’agradava: "Las muñecas de Famosa se dirigen al portal para hacer llegar al niño su cariño y su amistad. Y Jesús en el pesebre se ríe porque está alegre; Nochebuena de amor, Navidad jubilosa. Es el mensaje feliz de las muñecas Famosa”. Convertit en una mena de Nadala (que els de la meva època ja l’estareu cantant, mentre esteu llegint aquestes ratlles), el 'jingle' parlava de valors autèntics i d’un Nadal més proper al seu significat original. L’agència Clarín va saber captar aquell esperit, creant una campanya d’imatge de marca per a totes les nines de Famosa (fa cinquanta anys es demanava una nina o un cotxe, en general, no tal nina o tal cotxe). Amb l’escenari del portal de Betlem, acompanyat d’una melodia memorable amb uns missatges molt clars, van aconseguir que aquesta publicitat perdurés al nostre record, com un fragment d’un Nadal més pur i senzill.

I ara, diada de Reis, demano a Ses Majestats els Reis d’Orient que ens portin molta sort per al 2025. Però no la sort que canta la Loteria —ni la Nacional ni la Grossa—, sinó la sort que es busca amb l’esforç, amb els valors i amb el treball. Perquè, amics lectors, treballar amb un propòsit i amb uns valors al darrere, és l’únic camí per subsistir i, sobretot, per créixer com a ciutat i com a país.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Aquest 2025 jo tinc un propòsit clar: continuar treballant de valent per ajudar les petites marques a consolidar-se i a créixer, reconeixent l’esforç dels qui no es rendeixen. Perquè, si alguna cosa ens defineix com a catalans, és la nostra voluntat de treballar, reinventar-nos i continuar somiant. Sempre amb uns valors al darrere. Treballar (obligacions) per després poder rebre (drets).

Que els Reis siguin generosos i ens portin a cadascun de nosaltres una mica d’aquesta sort, que és la que de debò necessitem com a societat.