Díaz accelera per descongelar el salari mínim

El secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, es va comprometre en la roda de premsa de divendres per valorar les dades de l’atur a reactivar el procés de revalorització ja. "En els pròxims dies" esperen tenir el veredicte de la comissió d’experts, que els digui quant ha de pujar l’SMI per adaptar-se al 60% del salari mitjà, segons l’objectiu que s’ha marcat el Govern.

L’agenda del ministeri passa per, si no hi ha contratemps, presentar al llarg d’aquesta setmana la proposta d’increment dels seus experts i, tot seguit, citar patronal i sindicats per començar a negociar.

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja va avançar que la pujada mínima que contemplava era del voltant del 2,8%, que és el que han pujat de mitjana els preus aquest passat 2024. Amb la intenció que els treballadors que percebin l’SMI no perdin poder adquisitiu. Aquest és el llindar mínim, si bé la vicepresidenta tampoc va descartar increments més significatius, per sostenir aquesta referència que l’SMI sigui el 60% del salari mitjà que cobra un espanyol. Això, tenint en compte que aquest sou mitjà s’ha mogut aquest últim exercici entre un 3,75 i un 4,1%, segons si es mira l’estadística de sous pactats per conveni o l’enquesta de costos laborals de l’INE, passaria per un increment més elevat que aquest 2,8%.

Altres països europeus, com la veïna Portugal, ja han aplicat les seves revisions i els treballadors lusitans veuran incrementat el seu SMI un 6,1%, de 820 a 870 euros.

Recels dels empresaris

En anys anteriors ha sigut habitual que la comissió experta, integrada per personalitats proposades dels ministeris de Treball, Economia i Hisenda, així com de CCOO i UGT, li proposés a l’Executiu una forquilla d’increments. I després aquesta forquilla la negociés el Ministeri de Treball amb els agents socials.

La patronal ja ha avançat els seus recels a acceptar nous increments i ha qualificat algunes declaracions de l’equip de Díaz com a "xantatge". Els sindicats, per la seva banda, ja han anticipat que reclamaran anar-se’n a la part alta de la forquilla i que les seves ambicions passen per increments del 5% o superiors. Presumiblement aquesta setmana o com a molt tard la següent tindran una primera trobada per veure si hi ha possibilitats de perfilar una xifra que generi el suport de totes les parts.

Notícies relacionades

Reptes per a les 10 grans de l’Ibex 35

Front comú d’Illa i els agents socials per la quitació del 20% del FLA

Aquest 2025 el procés per definir l’SMI va amb retard. No és inhabitual que aquest terra salarial arrenqui l’any congelat, ja que altres anys també es va fixar passat l’1 de gener una xifra d’augment i es va aprovar amb caràcter retroactiu. Tanmateix, sí que era habitual que Treball i els agents socials haguessin tingut una primera trobada abans d’acabar l’any per sondejar si hi havia o no possibilitat d’entesa a tres bandes.

El 2024 el procés per definir el nou SMI es va veure perjudicat per les negociacions de la reducció de jornada laboral a 37,5 hores setmanals, que pràcticament han monopolitzat l’agenda recent del Ministeri. Fins al punt que l’acord amb els sindicats i sense el suport de la patronal va ser presentat el 20 de desembre. Amb tot, Díaz ja ha avançat que els efectes de la revalorització seran retroactius a primers d’any. És a dir, si s’acaba allargant mesos el procés de pujada, una situació que ha passat altres anys, les empreses hauran d’abonar una pagueta en concepte de retards.