La pujada d’impostos de Sánchez ja iguala la de Rajoy

D’una manera o altra, a primera vista, els sis anys que Sánchez acumula a la Moncloa se salden amb una rellevant rebaixa d’impostos, igual que va passar en l’etapa de José María Aznar (del PP, que va abaixar els impostos uns 13.000 milions) i en la de José Luis Rodríguez Zapatero (del PSOE, amb una altra rebaixa de gairebé 13.000 milions). No va ser el cas de Mariano Rajoy (PP), que va propiciar la que, fins ara, continua sent la pujada d’impostos més gran de la història (més de 13.500 milions).

Però si només es tenen en compte les mesures permanents i si, a més, se suma la pujada invisible i per sempre d’impostos que ha deixat la inflació i la decisió del Govern de no corregir-la en l’impost sobre la renda, la pujada d’impostos assentada per al futur per Sánchez ja empata amb la que va impulsar Rajoy, per sobre dels 13.000 milions. Un dels objectius dels governs de Sánchez ha sigut l’equiparació de la pressió fiscal a Espanya amb la de la zona euro, que encara és 3,6 punts de PIB superior a l’espanyola.

Des de mitjans del 2021, per mitigar els efectes de la inflació, el Govern va començar a adoptar rebaixes fiscals sobre energia i aliments, la quantia de les quals es va arribar a situar entorn dels 11.200 milions en còmput anual. Ja se n’ha revertit una part (2.789 milions, amb dades fins al novembre), però encara hi ha rebaixes fiscals vives en energia i aliments per uns 8.400 milions. El propòsit del Govern és acabar de desmantellar-les totes el 2025.

Per això, si es deixen a banda les mesures transitòries contra la inflació de l’energia i els aliments i només es té en compte la combinació de pujades i baixades duradores d’impostos adoptades pel Govern de Sánchez, el resultat per al període mostra una lleugera pujada estructural d’impostos, entorn dels 2.500 milions. D’una banda, aquesta xifra té en compte la rebaixa de l’IRPF decidida pel Govern per compensar els efectes de la inflació només en els salaris més baixos (una retallada de 3.051 milions acumulats el 2023 i el 2024). En sentit contrari, també inclou la recaptació obtinguda pels gravàmens temporals sobre banca i energètiques (+2.859 milions, en còmput anual).

Ara bé, si a més de les decisions de política tributària publicades al BOE se suma l’efecte de no haver corregit en l’impost sobre la renda l’impacte total de la inflació (el Banc d’Espanya atribueix a la inflació una recaptació extra en l’IRPF d’11.000 milions en el període 2019-2023), la conclusió és la d’una pujada fiscal propiciada per Sánchez que se situaria en més de 13.000 milions, empatant amb la que va impulsar Rajoy.

Mesures antiinflació

Certament, amb les mesures fiscals antiinflació en energia i aliments (11.200 milions, en còmput anual), el Govern ha tornat als consumidors una quantia superior a la que els contribuents de l’impost sobre la renda haurien pagat de més des del 2019 per la decisió d’Hisenda de no adequar la tarifa de l’impost i les seves deduccions a l’alça dels preus. La qüestió és que, mentre que aquestes mesures antiinflació desapareixeran el 2025, l’efecte de l’IPC en l’impost sobre la renda es mantindrà enquistat per sempre.

En realitat, si només s’observen les mesures estructurals de pujades i baixades d’impostos que ha anat adoptant el Govern de Sánchez en els successius Pressupostos, lleis o decrets publicats al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el resultat és una pujada neta d’impostos d’uns 2.500 milions d’euros fins al 2024.

El 2021 i el 2022 es va produir una pujada fiscal d’uns 2.600 milions. Va ser impulsada per un increment de tipus a l’IRPF, per l’alça de l’impost sobre primes d’assegurances, pels nous tributs sobre transaccions financeres i serveis digitals, per una pujada del tipus aplicable sobre begudes ensucrades i edulcorades, per la modificació en els límits de les aportacions a plans de pensions o per l’aument de la fiscalitat de les socimis.

El 2023 i el 2024, les mesures implementades a través dels Pressupostos i de successius decrets donen com a resultat una rebaixa neta d’impostos per uns 153 milions. S’ha augmentat la reducció en l’IRPF per rendiments del treball i s’han ampliat les deduccions per maternitat, per rehabilitació de vivenda, per compra de cotxes elèctrics o per despeses de difícil justificació per a autònoms. A més, s’ha reduït el tipus de l’impost de societats per a les pimes. Però, d’altra banda, s’ha endurit la compensació de pèrdues en l’impost de societats, s’ha creat el nou impost temporal de solidaritat de les grans fortunes i s’han posat en marxa els gravàmens sobre banca i energètiques, així com l’impost especial sobre els envasos de plàstic i el tipus mínim del 15% en l’impost de societats.

Notícies relacionades

L’amo de CH Carolina Herrera compra Christian Lacroix

El president de Renfe dimiteix després de menys de dos anys en el càrrec

A això caldrà afegir-hi les pujades d’impostos en marxa amb què el Govern ha convençut Brussel·les d’obtenir una recaptació addicional anual del 0,3% del PIB a partir del 2025 (uns 4.500 milions d’euros), si bé el Govern encara no ha publicat la memòria recaptatòria d’aquests canvis.

Es pot arribar a un càlcul que les decisions del Govern de Sánchez han determinat, fins ara, un augment estructural de la recaptació d’impostos a Espanya per uns 13.500 milions d’euros.