Tecnologia, ‘delivery’ i plats preparats redueixen el consum fora de casa

A l’exercici del 2023 (les dades del 2024 no estan encara disponibles), els espanyols van menjar fora de casa 110,73 quilos de productes d’alimentació davant els 115,49 quilos que s’havien consumit el 2022. Van gastar, això sí, un 2,8% més per la pujada de preus dels productes, amb una despesa mitjana de 151,69 euros anuals per comensal, recull l’Informe del Consum Alimentari a Espanya. "Hi ha menys demanda d’alimentació fora de casa, del 2,5%, però el sector de l’hostaleria, que tanca l’any amb un nombre més baix de consumicions (2,3%), aconsegueix facturar més (3,1%) a causa de l’augment dels preus", recull l’anàlisi ministerial.

Tot apunta que la tendència anirà a l’alça, segons informació de l’empresa de repartiment a domicili Just Eat. La previsió és que "el delivery experimenti un creixement de prop del 27% de cara al 2028", assenyala la companyia.

Aquestes són algunes de les causes que han provocat aquest canvi d’hàbits alimentaris.

Dels robots a l’‘airfryer’ sense oblidar el microones.

La fregidora d’aire, el robot multiprocessador, l’olla automàtica, la nevera amb freezer, la liquadora, la màquina per fer pa i, per descomptat, el microones. Els electrodomèstics que ajuden a preparar els menjars de manera més ràpida i si pot ser més saludable, han irromput amb força a les llars. Fins i tot aquelles que tenen certa afició (i temps) per cuinar a la manera antiga s’han afegit a aquesta tendència. La primera revolució a la cuina va arribar amb el forn microones, que es va començar a popularitzar en els anys 1990 a Espanya, dues dècades després que s’hagués implantat als Estats Units. Abans, havien arribat també l’espremedora elèctrica i la batedora, també coneguda com a minipímer o túrmix. Des d’aleshores, la tecnologia associada a l’elaboració de receptes culinàries ha experimentat un salt de grans dimensions. A més d’un estalvi de temps i, en alguns casos, una ajuda per a aquells que no tenen habilitats, aquests artefactes són també una manera de menjar de manera saludable. Passa amb la fregidora o air fryer en la qual l’aire calent és utilitzat per cuinar els aliments, en lloc de l’oli a alta temperatura. Evita, entre altres coses, que els aliments absorbeixin tant greix i calories.

Els plats preparats, una opció que resisteix.

No poden faltar a les llars espanyoles i són, cada vegada més, un recurs a què recorren les famílies. Per això, el sector ha resistit molt dignament el descens del consum d’aliments registrat l’any passat en Espanya. Mentre en conjunt les compres de menjar es van reduir un 0,4%, el segment específic dels plats preparats va experimentar un augment de l’1,5%, fins a arribar a les 333,75 tones mensuals, segons l’última dada disponible al panel de consum d’aliments del ministeri, corresponent al juliol passat. De mitjana, cada espanyol va consumir el 2023 de l’ordre de 16,7 quilos de plats preparats, un volum que va ser un 0,4% superior al de l’any anterior. La majoria dels consumidors els compren almenys una vegada a la setmana. S’ha vist aquest Nadal, sobretot a la Nit de Cap d’Any, com els plats preparats estan ja perfectament instal·lats en els hàbits gastronòmics dels espanyols. La tendència creixent dels supermercats a oferir menús especials per portar aquestes festes l’ha popularitzat encara més si és possible. Aquests dies el pollastre farcit, el xai rostit o el garrí s’han pogut comprar ja envasats i preparats per menjar a preus més que raonables.

El menjar per emportar-se és cada vegada més saludable.

"Ens trobem en un moment en el qual el delivery ja és una part fonamental de la vida dels ciutadans, en què pocs la conceben sense ell, sobretot els més joves, així com dels mateixos restauradors i establiments", reflexionava fa uns dies Íñigo Barea, director general de Just Eat. La firma ha detectat que el sector es guia, cada vegada més, per la denominada cuina honesta, "un concepte que posa en el centre l’origen i la qualitat dels ingredients", assegura. Una altra de les tendències passa pel consum de productes saludables, amb la qual cosa "els consumidors busquen experiències gastronòmiques prioritzant aliments que no només nodreixin el cos, també la ment", indica l’empresa a través del Gastrómetro anual. Aquest hàbit, instal·lat des de fa anys a Espanya, ha sigut clau en la caiguda del consum extradomèstic, però també en l’allunyament dels fogons per part de la gent més jove.

Notícies relacionades

L’amo de CH Carolina Herrera compra Christian Lacroix

El president de Renfe dimiteix després de menys de dos anys en el càrrec

També creixen els preus de la restauració.

De totes les ingestes que es realitzen fora de casa, el 36,6% són per als àpats de migdia i el 20,6% per als sopars, "tot i que van perdre intensitat de consum en relació amb el 2022, amb descensos del 0,7% i 3,1% respectivament", assenyala l’informe anual del ministeri. I com que la despesa va créixer un 2,8%, impulsada sobretot per la inflació dels aliments, la resposta dels clients ha sigut anar-se’n cada vegada més cap al plat únic, com a mesura per mirar d’economitzar. Els menús del dia han pujat un 6,1% l’últim any, cosa que quadruplica l’augment de l’IPC general. "Alguns locals han augmentat el nombre de plats amb suplement que s’inclouen en aquests menús, per compensar així el que ells han de pagar de més", comenten fonts del sector.