"Que pagui Pujol!"

El 2025 no veurà rebaixes fiscals a Catalunya

1
Es llegeix en minuts
"Que pagui Pujol!"

Alguns empresaris i patronals alimentaven l’esperança que la nova consellera d’Economia catalana, la socialista Alícia Romero, atengués les demandes per acabar amb l’infern fiscal que, al seu parer, es pateix a Catalunya. Dies enrere, la consellera va embadalir un nombrós grup d’empresaris de la Catalunya Central en una xerrada-col·loqui amb un verb fluid i una projecció d’iniciativa econòmica, en contrast amb el que alguns consideren paràlisi que, ni que sigui mediàticament, ha tingut en el Hard Rock, l’autovia del Vallès i, sobretot, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la seva avantguarda desenvolupista.

La consellera s’ha encarregat de tallar qualsevol especulació al respecte. El 2025 no veurà rebaixes fiscals a Catalunya. Almenys, pel que fa a impostos propis o cedits. Illa s’ha sumat a la taxativa declaració de la seva consellera, tot i que de la pervivència d’alguns impostos a Catalunya –com successions o patrimoni– semblin aprofitar-se algunes baronies populars, que aspiren a convertir els seus territoris en paradisos fiscals. A costa, aquesta és una altra qüestió, d’altres comunitats, en una competència fiscal que sovint és denunciada per deslleial o tramposa.

Notícies relacionades

Però si algú creia, potser per influx valencià, que les regles fiscals a Catalunya podrien canviar, s’ha emportat un desengany. Pocs ja, en particular a l’esquerra, recorden que el president Ximo Puig, quan governava amb Compromís i Podem, va anunciar una rebaixa d’impostos a les classes mitjanes, i va trencar així un tabú. El valencià va argumentar, amb raó, que davant la pèrdua sostinguda de capacitat adquisitiva de la classe mitjana, era una mesura de justícia social no només no incrementar la pressió fiscal a aquestes rendes sinó alleujar-les amb una rebaixa simbòlica.

Una altra qüestió és l’increment del transport públic decretat a Barcelona. Sobretot, quan Romero addueix que els impostos serveixen, precisament, per finançar serveis públics, com el transport. Que lluny queda ja allò de "que pagui Pujol!".