Les entitats hauran de declarar a Hisenda els pagaments fets amb una targeta si el total supera els 25.000 euros a l’any

Aquesta nova declaració s’haurà de presentar per primera vegada el 2026, sobre els moviments portats a terme el 2025. En la declaració s’haurà d’identificar el titular de la targeta (particular o empresa), el nombre de càrrecs a l’any i el seu import total, tant de compres com de retirades d’efectiu, segons consta en el projecte de reial decret que va ser sotmès a informació pública el mes de desembre.

Lluita contra el frau fiscal

El projecte de reial decret ha de servir per aprovar el reglament del nou impost mínim global del 15% per a grups i multinacionals, la llei del qual va ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat del 20 de desembre. El reial decret també modifica el reglament de l’IRPF, així com el reglament de procediments de gestió i inspecció tributària. També introdueix canvis en un altre reglament, el que regula els programes informàtics de facturació de les empreses.

Després d’haver sigut sotmès a informació pública, el projecte de reial decret serà remès al Consell d’Estat, perquè emeti el seu preceptiu informe abans de la seva definitiva aprovació pel Consell de Ministres, que el Govern pretén que sigui al més aviat possible.

Pel que fa a les obligacions d’informació de les entitats financeres, el reial decret pretén adaptar la normativa de lluita contra el frau fiscal amb la de prevenció de blanqueig de capitals, atenent la creixent importància dels sistemes de pagaments fets per nous sistemes i mitjans electrònics, així com a la prestació d’aquests serveis per agents establerts en altres països.

Si el projecte de reial decret tira endavant en els termes proposats pel Govern –a més de la declaració anual sobre moviments de targetes–, les entitats financeres hauran d’informar Hisenda cada mes de tots els cobraments realitzats per empresaris o professionals autònoms mitjançant targetes o mecanismes de pagaments associats al telèfon mòbil (com Bizum),independentment de la seva quantia.

El propòsit d’aquesta obligació és perseguir els cobraments i pagaments en diner negre. A diferència de l’obligació que existeix en l’actualitat, a partir de l’entrada en vigor del decret, la declaració sobre els cobraments d’empresaris i professionals ja no serà anual, sinó mensual. A més, s’hauran de declarar tots els cobraments, i no només si el net anual d’aquests cobraments excedeix els 3.000 euros, com passa en l’actualitat. Així, el límit anual dels 3.000 euros desapareixerà si s’aprova el reial decret en els termes proposats per Hisenda.

Aquesta obligació d’informació arribarà a «targetes prepagament, targetes de pagament virtuals o per compres en línia, o targetes de qualsevol denominació, així com a través de pagaments associats a un número de telèfon mòbil», segons el projecte de reial decret. A més, l’obligació no només afectarà entitats bancàries o de crèdit, sinó que s’estén a entitats de pagament (com American Express, Diners Club, Money Exchange, Solred i Prosegur Serveis de Pagament, entre d’altres) i a les de diners electrònics, així com a les entitats de tot tipus ubicades en altres estats membre de la UE o a tercers països i que operin a Espanya a través de sucursals o en règim de lliure prestació de serveis.

La declaració haurà de contenir la identificació completa dels empresaris o professionals establerts a Espanya, l’import mensual facturat (distingint entre cobraments per targeta o a través del mòbil) i els comptes bancaris o de pagament on s’ingressen els cobraments.

El projecte de reial decret també reforma l’actual obligació de les entitats de crèdit d’informar una vegada a l’any dels comptes oberts. Segons el text proposat per Hisenda, aquesta declaració, en lloc de ser anual, passarà a ser mensual.

L’obligació s’estén a tot tipus de comptes, «bancaris i no bancaris», (corrents, d’estalvi, imposicions a termini, de crèdit «i qualsevol tipus d’altres comptes amb independència de la modalitat o denominació que adoptin, tot i que no existeixi retribució, retenció o ingrés a compte») i d’entitats (incloent-hi les entitats de pagament i les de diners electrònics, així com les sucursals en territori espanyol d’entitats d’altres estats de la UE o de tercers països), i afectarà, en tot cas les formalitzades en firmes como ara PayPal, Revolut i altres llocs electrònics de gran implantació.

Notícies relacionades

El Govern central aprova un tram de 1.000 milions d’avals de l’ICO per a empreses afectades pels aranzels de Trump

Catalunya, Astúries i Andalusia, a la cua en percentatge d’inversió en transports

Hisenda remarca que la identificació dels comptes haurà d’incloure els titulars reals, així com el país de residència i la data de naixement per a les persones físiques. A més del saldo dels comptes a 31 de desembre i del saldo mitjà corresponent a l’últim trimestre (informació que només s’haurà d’incloure en la declaració mensual del desembre), la informació de l’últim mes de l’any també inclourà els imports totals dels càrrecs i abonaments de l’exercici.

L’actual obligació d’informar Hisenda, amb caràcter anual, sobre préstecs i crèdits (per import superior a 6.000euros) i de moviments d’efectiu (de més de 3.000 euros), també és objecte de modificació en el projecte de reial decret presentat per Hisenda. Aquesta declaració continuarà sent anual, però, igual que amb la resta d’obligacions d’informació, la seva presentació s’estén a entitats de pagament i a entitats de diners electrònics i a les sucursals en territori espanyol d’entitats d’altres estats de la UE o de tercers països i afectarà, en tot cas, moviments a través de PayPal. En la nova definició d’aquesta declaració anual s’esmenta de manera expressa les «retirades o ingressos d’efectius» (a partir de 3.000 euros).