El Govern suprimeix el teletreball als seus alts càrrecs i directius públics

L’administració catalana, que fins ara permetia a algunes figures exercir a distància un o dos dies a la setmana, justifica formalment que no és possible garantir el bon funcionament dels serveis de la Generalitat si els seus alts càrrecs exerceixen, com a màxim, un dia des de casa seva. Dalmau, que des que va assumir el comandament ha estat avaluant aquesta mesura, va fer efectiva aquesta instrucció a la tornada de les vacances de Nadal, el 7 de gener passat, el primer dia feiner després de la festivitat de Reis.

«Les persones titulars d’alts càrrecs (secretaries generals, secretaries sectorials i direccions generals i assimilats orgànicament), d’acord amb les directrius del Govern de la Generalitat i ateses les seves especials responsabilitats i la seva funció de representació institucional, han de prestar els seus serveis exclusivament en règim presencial», diu la instrucció.

Funció Pública ha donat als seus alts càrrecs i directius un termini de 15 dies per esgotar si tenien autoritzat algun dia de teletreball i a partir de l’última setmana de gener ja els quedarà vetat. Una decisió que no ha agradat entre part del col·lectiu, segons ha pogut contrastar aquest mitjà de diferents fonts consultades.

Alguns ho veuen com un pas de rosca al «presencialisme» i a la «cultura d’escalfar la cadira» i no entenen que mentre en altres administracions o empreses privades el teletreball dels directius és habitual i viable, a la Generalitat ara ja no ho sigui. «No m’imaginava que la promesa del Govern de ‘modernitzar’ l’administració fos això», afirma una font consultada.

I és que aquesta decisió de vetar la feina a distància entre els càrrecs directius forma part de l’estratègia posada en marxa per l’actual Govern per, entre d’altres, reformar la figura del directiu públic. En això hi ha la comissió d’experts liderada per Carles Ramió, que des de finals de l’any passat està perfilant possibles canvis en l’administració.

«Comunicació fluida» i «supervisió efectiva»

La plantilla de subdirectors de la Generalitat, segons ha comptabilitzat aquest mitjà dels organigrames oficials, té 261 professionals, als quals després s’hi poden sumar els càrrecs assimilats i els designats de més rang. Segons estimacions del Govern, aquesta cúpula afectada per la mesura ronda el 0,2% del total d’empleats públics. Des de Presidència defensen que gran part de les persones afectades ja no feien ús de la possibilitat d’exercir a distància.

Es dona la particularitat que els subdirectors, a diferència de directius de rangs superiors que són designats per criteris polítics i escollits sense necessitat d’oposició prèvia, són funcionaris amb plaça guanyada via oposició. «Aquestes funcions requereixen la presència efectiva i constant per garantir una comunicació fluida i una supervisió efectiva», justifica la conselleria de Presidència en la seva instrucció.

Des de la conselleria recorden que la mesura va comptar amb el beneplàcit del consell tècnic, on participen tots els secretaris generals i que van votar afirmativament a quedar-se sense poder treballar a distància.

Notícies relacionades

El Govern accelera per crear un bitllet únic de tren i bus per a tot Espanya el 2026

El consum a Espanya creix un 4% en el quart trimestre del 2024

La Generalitat de Catalunya va ser pionera a introduir el treball a distància en el sector públic. El febrer del 2020, abans de la pandèmia i sota la batuta del llavors conseller de Polítiques i Funció Pública , Jordi Puigneró, l’administració catalana va habilitar la possibilitat d’exercir des de casa fins a dos dies a la setmana uns 40.000 dels seus empleats públics.

Concretament el seu personal administratiu, ja que gran part de les plantilles públiques requereixen presencialitat, des de mestres fins a policies o bombers. No obstant, la possibilitat de teletreballar a la Generalitat està subjecta al criteri dels supervisors o caps d’equip, que poden negar aquesta possibilitat si consideren que hi ha necessitat de presencialitat per prestar el servei.