Els xinesos es passen al cafè

Els preus mundials del cafè han acumulat al llarg del 2024 un augment anual del 70%, per culpa, sobretot, de l’increment de la demanda registrada en països fins ara tradicionalment consumidors de te, com la Xina, el Japó o Corea del Sud, però que en els últims temps s’estan passant al cafè. A això s’han sumat les contínues restriccions de trànsit marítim que ha patit el canal de Suez, cosa que ha posat en entredit el subministrament.

L’índex compost de preus del cafè de l’Organització Mundial del Cafè (ICO, per les seves sigles en anglès) situa l’import mitjà d’aquest producte el desembre passat a 299,61 centaus nord-americans (287,74 cèntims d’euro) per lliura produïda –una unitat de pes equivalent a uns 453 grams–, cosa que suposa el 70,5% més respecte al mateix mes del 2023. El cafè no arribava a aquest nivell de preu mensual des de l’abril del 1977, quan va arribar a estar a 314,96 centaus (302,53 cèntims), segons el mateix organisme.

Notícies relacionades

L’exconsellera Natàlia Mas fitxa per La Farga

El BBVA redueix el percentatge mínim del Sabadell que aspira a comprar

"El consum s’ha disparat a escala internacional amb la ràpida incorporació d’alguns mercats asiàtics, que tenien més tradició tetera, però que ara estan veient com els joves es passen al cafè perquè els fa semblar més occidentals", explica José Miguel Masiques, director general del Grup d’Empreses Masiques, que gestiona la terminal de cafè verd més gran del sud d’Europa des del Port de Barcelona. Darrere d’aquesta tendència es troben, molt possiblement, sèries de plataformes com Netflix, que han fet arribar a aquests països les tendències i la modes europees i dels EUA. Això ha fet, prossegueix l’empresari barceloní, "que la demanda de cafè hagi crescut de manera més ràpida que l’oferta".

L’organització internacional del cafè també destaca en el seu informe que els alts preus, combinats amb un dòlar fort, han incrementat el cost financer de les operacions comercials. Tal és la pressió de la moneda nord-americana que, per exemple, dues grans companyies exportadores del Brasil, que representen una desena part de les vendes de cafè aràbic d’aquest país, han demanat més temps per negociar amb creditors i evitar la fallida. A més, el sector pateix retards en l’arribada de mercaderia als ports, sobretot en els enviaments dels països productors d’Àsia cap a Europa, on va arribar un moment, a l’octubre, en què es va dir que només quedaven reserves per a sis setmanes.