Funció pública

El Govern suprimeix el teletreball als seus alts càrrecs i directius

Presidència defensa que la mesura busca millorar l’eficiència i afectarà tots els empleats amb rang de subdirector o superior

El Govern suprimeix el teletreball als seus alts càrrecs i directius
2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat de Catalunya ha suprimit la possibilitat de teletreball a tots els seus alts càrrecs i directius públics. La Conselleria de la Presidència, dirigida per Albert Dalmau, ha dictat una instrucció que explicita que l’exercici a distància queda vetat per a totes aquelles persones que ostentin un càrrec del rang de subdirector cap amunt. Siguin funcionaris o càrrecs elegits discrecionalment. La mesura, que afectarà centenars de professions, és una pràctica que altres administracions, com l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació, no comparteixen.

L’Administració catalana, que fins ara permetia a algunes figures exercir a distància un o dos dies a la setmana, justifica formalment que no és possible garantir el bon funcionament dels serveis de la Generalitat si els seus alts càrrecs exerceixen, com a màxim, un dia des de casa seva. Dalmau, que des que va assumir el comandament ha estat avaluant aquesta mesura, va fer efectiva aquesta instrucció al tornar de les vacances de Nadal, el 7 de gener, el primer dia feiner després de la festivitat de Reis.

"Les persones titulars d’alts càrrecs (secretaries generals, secretaries sectorials i direccions generals i assimilats orgànicament), d’acord amb les directrius del Govern de la Generalitat i ateses les seves especials responsabilitats i la seva funció de representació institucional, han de prestar els seus serveis exclusivament en règim presencial", diu la instrucció.

Funció Pública ha donat als seus alts càrrecs i directius un termini de 15 dies per esgotar si tenien autoritzat algun dia de teletreball i a partir de l’última setmana de gener ja els quedarà vetat. Una decisió que no ha caigut bé entre part del col·lectiu, segons ha pogut contrastar aquest mitjà de diferents fonts consultades. "La tasca dels directius públics és liderar equips, supervisar les persones i atendre els ciutadans i les empreses, i això no es pot fer des de casa", afirmen aquestes mateixes fonts.

Alguns ho veuen com forçar el "presencialisme" i la "cultura d’escalfar la cadira" i no entenen que mentre en altres administracions o empreses privades el teletreball dels directius és habitual i viable, a la Generalitat ara ja no ho sigui. "No m’imaginava que la promesa del Govern de modernitzar l’Administració fos això", afirma una font consultada.

I és que aquesta decisió de vetar el treball a distància entre els càrrecs directius arriba en paral·lel al procés posat en marxa per l’actual Govern per, entre d’altres, reformar la figura del directiu públic. En propostes per a aquesta qüestió hi ha una comissió d’experts liderada per Carles Ramió.

"Comunicació fluida"

Notícies relacionades

La plantilla de subdirectors de la Generalitat, segons ha comptabilitzat aquest mitjà dels organigrames oficials, compta amb 261 professionals, als quals després es pot sumar els càrrecs assimilats i els designats de més rang. Segons estimacions del Govern, aquesta cúpula afectada per la mesura ronda el 0,2% del total d’empleats públics. Des de Presidència defensen que gran part de les persones afectades ja no feien ús de la possibilitat d’exercir a distància.

Es dona la particularitat que els subdirectors –a diferència de directius de rangs superiors que són designats per criteris polítics– són funcionaris amb plaça guanyada via oposició. "Aquestes funcions requereixen la presència efectiva i constant per garantir una comunicació fluida i una supervisió efectiva", justifica la conselleria.