Fernando Campos: "La marxa de Muface suposa treure’ns el 20% dels ingressos"

Fa temps que DKV es queixa de les pèrdues que arrossega a causa de Muface. ¿Com s’ha arribat a aquesta situació?

A les companyies ja ens va costar firmar el concert anterior, el 2022. Això ve d’abans. Estic d’acord amb el ministre Óscar López quan diu que aquest és un sistema antiquat, que hi ha millores per fer. Però tu no renoves un concert abans d’arreglar els problemes. Primer els arregles, i després renoves. Hem tingut tres anys per prendre mesures que facin que aquest model, en el qual creiem fermament, perquè hem apostat des del principi, sigui sostenible en el temps. Muface, com el coneixem, ja no seguirà. Si no està Adeslas ni nosaltres, tot i haver-hi alguna companyia d’assegurances [ASISA], ja no és el mateix escenari.

¿Creu que no es van sentir els missatges que es llançaven sobre la infradotació del model?

Sí, sí, absolutament. Des que em vaig incorporar a DKV fa nou mesos, des de la meva primera reunió amb Muface o la Secretaria d’Estat de Funció Pública, vaig dir: ‘Aquí no es creuen que perdem diners’. Part de l’opinió pública continua sense creure-ho. Si guanyéssim diners, no sortiríem. Som una empresa que cotitza a la borsa alemanya, regulada pel BaFin), el regulador més avançat dels països europeus. Una empresa molt seriosa, que operem en un munt de països. Si sortim d’un contracte és perquè realment és deficitari.

La companyia d’assegurances afirma que el nou concert no recull els requisits que demanaven, com la firma d’un conveni d’un any.

Hem mantingut sempre un missatge molt consistent i coherent. Això s’aplica tant a Muface com a Muface exterior. Volíem renovacions anuals, com són la majoria dels contractes d’assegurances. És veritat que genera molta burocràcia i és un tràmit complex, però més complex és el que estem vivint ara, amb pròrrogues, acords, extensions... ¿Què ha passat? Que hi va haver un primer concert en què, per més que el mirem, li vam donar voltes als números, etcètera, decidim no anar [quan les companyies d’assegurances van deixar deserta la primera licitació].

Tampoc els va semblar suficient la pujada de la prima de la nova licitació d’un 33,5%. Vostès demanaven un 40% el primer any.

Per a nosaltres, aquest segon concert és pitjor que el primer. ¿Per què? Volíem un any, el primer concert ens en va donar dos, i ara aquest ens en dona tres. Hem de reconèixer les pèrdues a l’exercici en el qual firmem el contracte. Això és el més important.

¿I el segon?

Tot i que tècnicament està molt bé anar a trams d’edat, tenim una cartera una mica més jove que la dels nostres competidors. I hi ha trams en concret on s’han baixat moltíssim les primes. Llavors, no ens surt una pujada com la que diu Muface i el Govern. A nosaltres ens surt una pujada del 9,7% el primer any i un 12% en els tres anys.

Si en el nou concert no s’hagués plantejat aquesta licitació per trams d’edat, ¿haurien continuat endavant?

¿Si hagués sigut lineal l’increment? Seríem molt més a prop. Aquest canvi a trams en l’últim moment, sense haver-nos preguntat, m’ha sorprès.

¿Creu que hi ha hagut improvisació a la presa de decisions sobre la nova licitació?

La resposta franca és que hi ha hagut falta de planificació. Som al gener i amb això encara en l’aire. ¿Improvisació? No ho sé. Sens dubte, sí que falta de planificació com fem nosaltres en DKV. Jo estic planificant ara el 2030. A això no se li ha donat la deguda importància amb l’antelació adequada. Reconec l’esforç del Govern però la dificultat d’això és que no és culpa de ningú. No és culpa del Govern, no és culpa de la companyia d’assegurances, no és culpa del funcionari que va al metge. És que això no s’està abordant de la manera correcta.

¿Quina seria aquesta manera?

Una taula on t’asseus i poses a sobre les primes i parles de construir i de mesurades i on cedeixes. Però estem en una discussió bastant estèril sobre els increments: si el 33% és molt o és poc. I el 33%, com diu el Govern, mil milions, és moltíssim, però no és suficient per sostenir el model. Per això crec que el model, com el coneixem, està tocat.

¿Què suposarà per a DKV abandonar Muface?

La marxa de Muface suposa treure’ns el 20% dels ingressos. És un cop molt dur a nostra top line, a la nostra línia d’ingressos. Però ens devem als nostres accionistes. Tu has de generar beneficis, no pots estar generant pèrdues. Renovar el contracte ens suposaria entre 70 i 100 milions de pèrdues. ¿Quin bon gestor firmarà això?

Deixen la porta oberta a seguir amb l’atenció de 8.000 funcionaris de Muface a l’estranger.

Ens encantaria seguir.

¿De què depèn que segueixin?

Demanàvem un any. L’increment ens l’han donat i ha sigut significatiu –el pressupost per al concert de l’assistència sanitària a l’exterior ascendeix a 77,7 milions d’euros– però ara l’han portat a tres anys i és un risc amb els canvis geopolítics que viu el món.

Però el termini per donar una resposta acaba el 15 de gener.

Tampoc anirem. Hem dit que no als dos (concerts). Ara el Govern haurà de veure. Buscar un contracte pont o justificar-ne alguna de mesurada per fer una tercera licitació i que sigui un any únicament. Per això aquí no es negocia res. El Govern posa les seves condicions. ¿Per què diem que deixem la porta oberta? Perquè a nosaltres ens encantaria. Els funcionaris en exteriors són personal d’alt valor en països complexos on l’assistència sanitària és molt cara o precària. Cal tenir coneixement, mitjans, per treure la gent en ambulàncies medicalitzades. Tot això ho fem molt bé. Però ho hem de fer a l’any. ¿Per què? Hi ha riscos geopolítics, hi ha dues guerres en curs, està el tema de Trump i els temes de la inflació mèdica i la crisi sanitària als Estats Units, etcètera.

Hi ha qui acusa les companyies d’assegurances de voracitat.

Però, ¿quina voracitat?. Si això donés beneficis, amb la pujada que han fet, ¿creu que sortiríem?. El que passa és que donava pèrdues i la pujada és insuficient. Voracitat, res. Estan els nostres comptes de resultats. El 2023 hem guanyat 46 milions després d’impostos, facturant 951 milions.

Notícies relacionades

Barcelona, inversió i ‘start-ups’

El grup de reparació de superiots MB92 compra la firma GYG

¿Quin escenari visualitza si Muface desapareix?

El sistema que tenim a Espanya és excel·lent. La sanitat pública és excel·lent i la privada que complementa la pública, és excel·lent. Muface està descarregant la pública. Si el model es destrueix, això impacta en la sanitat privada, però en la pública també: les llistes d’espera, la saturació... i això no és bo per a ningú. Hem col·laborat perquè això fos sostenible a llarg termini. Hem fet el possible, però arriba un punt en el qual la multinacional diu que per perdre diners no estem. Això serà un abans i un després. Per a les assegurances de salut en general. Hi ha molts hospitals que viuen d’això.