El Ministeri de Cultura va tancar la compra de la casa Gomis al Prat en tres mesos

El dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, eren 56 familiars en la celebració. Va ser l’emotiu comiat de la Ricarda, l’última vegada que es reunien a la casa construïda pels seus avantpassats, joia racionalista de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana. El sentiment era agredolç. Tristos perquè perdien una finca en la qual, des de 1963, van construir part de les seves vides; contents perquè havien arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura gràcies al qual la casa Gomis passava a mans públiques.

"Ha sigut una negociació curta, tres mesos és molt ràpid, tenint en compte que es tracta de l’Administració", interpreta Inés Gomis Bertrand, filla gran i una de les sis descendents de Ricardo Gomis i Inés Bertrand. Van firmar la venda el 30 de desembre, van aconseguir mantenir la discreció perquè no transcendís públicament, i el 7 de gener, el ministre Ernest Urtasun va recórrer l’edifici, els jardins, la pineda, per anunciar-ho. Sobre els seus caps, l’eixordador soroll dels avions del Prat.

Una ampliació injuriada

Perquè més enllà del gran valor d’un bé cultural d’interès nacional (BCIN) declarat el 2021, una de les peculiaritats de la Ricarda és que és limítrofa amb l’aeroport i que el controvertit projecte d’ampliació de la infraestructura condicionaria el seu futur.És per això que el fet que l’hagi adquirit un ministeri capitanejat per Sumar, una formació que mai ha amagat la seva oposició al creixement de l’aeròdrom barceloní, aixeca algunes sospites. Urtasun insisteix que encara no hi ha una proposta ferma i únicament llegeix la compra en clau de "preservació patrimonial".

El seu número dos en el ministeri, el secretari d’Estat de Cultura, el barceloní Jordi Martí Grau, enamorat del racionalisme arquitectònic i que ha pilotat la negociació amb la família, descriu a aquest diari en quina situació quedaria l’immoble: "Amb la primera proposta d’Aena, la més agressiva, la prolongació de la pista no afecta físicament la casa, és cert. Però quedaria aïllada i encapsulada entre el riu, l’aeroport i el mar. Només s’hi podria entrar pel mar, opció que sembla difícil de concebre".

Martí assenyala que la intenció del Govern és obrir les portes de la casa Gomis al gran públic al més aviat possible. Es donen un termini d’un parell de mesos per valorar com adequar-la a les visites, que en els últims 25 anys han tingut lloc de manera esporàdica i amateur per part dels amos. Inés Gomis calcula que han passat unes 37.000 persones per la casa en les jornades de portes obertes organitzades i, durant la biennal d’art Manifesta, 47.000 més.

Precisament aquesta cita és la que ha multiplicat la seva repercussió i, de passada, ha sumat raons a la no-ampliació del Prat, ara encallada als despatxos en una comissió tècnica els resultats de la qual poden, com li va passar a ERC, fer tremolar els fonaments de la governabilitat de la Generalitat. Amb una mica de sarcasme, els Comuns admeten en privat que l’adquisició de la finca de quatre hectàrees per 7,2 milions d’euros pot haver provocat certa intranquil·litat en les files del PSC o d’Aena.

Per evitar cap ensurt d’última hora, probablement des del Ministeri de Cultura es va optar per no informar el Govern de Salvador Illa fins que havien firmat la compra. Es van esperar fins al 3 de gener, quatre dies després. De fet, la consellera Sònia Hernández sí que va atendre la invitació de Jordi Martí per participar en l’anunci a la Ricarda, entre altres coses perquè ella va estar implicada, quan era directora general, en l’exploració d’una possible compra de l’Administració catalana que no va quallar.

Notícies relacionades

Fernando Campos: "La marxa de Muface suposa treure’ns el 20% dels ingressos"

Barcelona, inversió i ‘start-ups’

Lluís Mijoler, alcalde del Prat que deixa l’Ajuntament la setmana vinent per dedicar-se exclusivament a les seves tasques de diputat dels Comuns, valora que Hernández acudís a la cita i es mostra entusiasmat d’una compra per part de les arques públiques que permetrà l’accés de tothom. "Veurem què passa amb l’ampliació de l’aeroport, però està clar que convertir la casa en un bé públic fa que es posi en valor", apunta.

Els Gomis, segons revela Inés, van encarregar fa uns quants anys una taxació de la finca que ara ha agilitzat la compravenda. Els representants ministerials només van haver de comprovar que efectivament aquell era el valor de l’immoble i l’estat de conservació. Un altre aspecte determinant ha sigut l’existència de pressupost, romanent del 2024. Tant Jordi Martí com Mijoler coincideixen que els fons excedentaris, la negociació discreta i l’amenaça de l’ampliació de l’aeroport han sigut les claus de l’èxit.