Un 11,6% dels comerços catalans han abaixat la persiana en una dècada

La xifra suposa un retrocés de l’11,6% entre els anys 2013 i 2023, una xifra cridanera tot i que per sota de la tendència general al sector. En el conjunt d’Espanya, la mitjana d’establiments que han cessat la seva activitat en el mateix període és del 14,3%, segons el Directori Central d’Empreses de l’INE. Són dades que va facilitar al desembre el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, en una resposta parlamentària consultada per EL PERIÓDICO, elaborada en resposta a una petició de Vox sobre el nombre de comerços que han obert, tancat o que han sigut traspassades des de 2014 fins ara. El conseller admet en el text que Catalunya "no és aliena" a la tendència del tancament de locals, tot i que registra un descens menor a la mitjana espanyola i "lluny" de comunitats com Castella i Lleó (20,3%) i la Comunitat de Madrid (16,6%).

L’evolució dels establiments comercials a Catalunya, que el conseller ofereix en aquesta mateixa resposta, reflecteix com el 2013 hi havia 95.777 botigues, que van passar a 84.631 el 2023. En aquesta dècada, la tònica inicial va ser l’estabilitat, fins que el 2017 va començar un lent declivi. Després d’una pèrdua de 200 locals entre els anys 2020 i 2021, el 2022 es van recuperar 636, però el 2023 va arribar el cop més fort amb el tancament en un sol any de 5.862 establiments.

Mapa no homogeni

El Mapa Comercial de Catalunya de la Generalitat, actualitzat per última vegada el juny de 2024 i que recull la situació dels locals comercials de totes les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants i capitals de comarca, comptabilitza prop d’un 22% de persianes immòbils. La ràtio, si bé no és preocupant per al conjunt de Catalunya, no és homogènia i en alguns municipis es duplica la mitjana.

Nombrosos consistoris, en especial els 18 municipis mitjans i grans amb més d’un 30% de locals tancats, lidien contra l’excés d’establiments buits. Alguns ja han posat fil a l’agulla per monitoritzar millor les obertures i clausures, com és el cas de Barcelona, que busca controlar la situació amb un cens automatitzat.

Per al Govern, el tancament de comerços és la conseqüència d’una sèrie de reptes que afronta el comerç català i de tot Europa, com la falta de relleu generacional, la competència del canal online, la necessitat de propostes de valor més atractives i la dificultat per afrontar el preu del lloguer. Aquestes són algunes de les causes que la Generalitat atribueix a aquesta problemàtica i que exposa Sàmper en una altra resposta parlamentària, en aquesta ocasió a preguntes del grup parlamentari de Junts, que havia sol·licitat conèixer què fa la Generalitat per evitar el tancament de comerços. "Aquest Govern està convençut que cal afrontar les causes dels problemes i no les seves conseqüències", remarca.

Actualment, la Conselleria d’Empresa i Treball està dissenyant una planificació estratègica "bastant oberta i flexible per adaptar-se a les necessitats de cada municipi" que partirà d’accions en dos àmbits diferenciats: la competitivitat empresarial i la territorial.

Formació

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Com frenar la compra a estrangers

El primer inclourà actuacions com un programa de suport a la digitalització, línies de subvencions a noves obertures de locals i creació de sinergies entre empreses i el món formatiu, mentre que el segon vol potenciar la competitivitat del teixit associatiu amb accions coordinades amb el món local per fomentar usos alternatius als locals buits.

L’Executiu de Salvador Illa argumenta que per portar a terme accions de gran impacte en favor del comerç de proximitat és necessari un pressupost, en concret, un increment. "Que això sigui possible dependrà de la responsabilitat de tots els grups parlamentaris", remarca Sàmper en la seva resposta, en al·lusió a la negociació pressupostària per aprovar uns comptes del 2025 que donin estabilitat a la legislatura.