Els danys de la dana dupliquen el fons de la UE per a catàstrofes en 22 anys

Hi ha la percepció que l’import del Fons de Solidaritat, el mecanisme de la Unió Europea més ajustat per definició per fer front a les catàstrofes naturals, té una dotació escassa. Aquest 2025, després d’ampliar-se, compta amb un pressupost de 1.500 milions per a les eventualitats a sòl europeu. I a la llum de l’esdevingut només a València, aquesta percepció sembla encertada.

Des de l’any 2002, quan es va posar en marxa aquesta partida, fins al gener del 2024, últim balanç disponible, la Comissió Europea ha distribuït a través d’aquest fons 7.689 milions. És el total de l’import dedicat a les inundacions, grans incendis, terratrèmols, volcans i altres tragèdies que s’han produït als 27 països durant dues dècades.

No és un fons dissenyat per a respostes ràpides. Per a això hi ha la Reserva per a Ajudes d’Emergència. El Fons de Solidaritat busca donar suport a la recuperació de catàstrofes naturals, i sol trigar mesos, si no més d’un any, a ser reconegut.

Amb tot, la primera estimació de la Generalitat sobre els danys és de 17.682 milions, només en béns i equipaments de la seva competència elegibles per al Fons de Solidaritat de la Unió Europea. És més del doble que tots els diners repartits en tota la UE fins avui. I encara caldria sumar els danys en els béns de competència estatal i local, la quantificació de la qual correspon al Govern i que està peritant l’empresa Tragsa.

Polèmica Govern-Generalitat

La Generalitat va traslladar la informació el 5 de desembre passat al Ministeri d’Hisenda amb vista a l’activació del Fons de Solidaritat de la UE, ja que són les autoritats nacionals dels estats membres les que han de sol·licitar-ne l’activació. El termini per formalitzar aquesta sol·licitud és de dotze setmanes des que es va produir la catàstrofe natural i la competència per presentar-la juntament amb la quantificació dels danys correspon a Hisenda. Hi ha hagut polèmica (una altra més) entre la Generalitat valenciana, que exigeix que es demani ja a Brussel·les, i el Govern, que justifica que està ultimant els tràmits per presentar les quantitats dels efectes de la riuada, amb tota la documentació, per obtenir la quantitat més elevada possible.

Respecte a la Generalitat, els danys més abundants identificats es refereixen a infraestructures de tractament d’aigües, transport, ponts, energia o telecomunicacions; centres educatius, hospitals i centres de salut, seus judicials, residències de serveis socials o vehicles del parc mòbil de la Generalitat.

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Com frenar la compra a estrangers

Cal destacar que, en aquestes catàstrofes, l’import que reben els països o regions afectats a través d’aquest fons sol quedar per sota de les expectatives. En aquestes dues dècades, la UE ha activat aquestes ajudes en 109 catàstrofes. En les sis ocasions precedents en què s’ha activat el Fons de Solidaritat a Espanya (el Prestige, el terratrèmol de Llorca, diversos incendis forestals, la dana del 2019 i el volcà de La Palma), l’import de les ajudes s’ha mogut entre el 0,9% i el 2,5% dels danys estimats. Han sigut 110,3 milions rebuts davant danys reconeguts per Brussel·les en 4.700 milions.

És a través d’altres mecanismes on el Govern i la Generalitat han d’obtenir els milers de milions necessaris. En aquest sentit, des del Govern defensen que s’han activat diferents vies d’ingressos, com la modificació del reglament de fons per a la cohesió, cosa que permetrà utilitzar els fons reservats.