Un jutge de BCN admet a tràmit la demanda de Just Eat contra Glovo

Glovo i el seu polèmic model laboral sumen així una nova causa judicial. Mentre continua en marxa la investigació per un presumpte delicte penal contra el fundador i conseller delegat de la companyia, Óscar Pierre, ara es posa en marxa un nou litigi, aquest per la via mercantil. "Nombroses sentències han condemnat Glovo per contractar repartidors com a falsos autònoms i vulnerar la normativa de Dret Laboral. Això situa Just Eat España en una clara situació de desavantatge competitiu, ja que Just Eat España, tal com exigeix la llei, sí que contracta els repartidors per compte d’altri, incorrent en elevats costos addicionals", va denunciar Just Eat.

Dins del sector del delivery, Just Eat va ser pioner a Espanya en el repartiment de menjar a domicili. El 2016 va comprar la llavors popular Nevera Roja i fins a la irrupció de Glovo, Uber Eats i Deliveroo (avui ja no opera a Espanya) era la principal referència. Des d’aleshores ha vist com les aplicacions que han operat des del seu inici mitjançant missatgers autònoms li anaven guanyant quota de mercat.

Notícies relacionades

L'avís de la Seguretat Social als pares amb menors de 26 anys a càrrec

Ous i oli, cara i creu del cistell

I denuncia que gran part d’això es deu al fet que mitjançant el model d’autònoms assumeixen menys costos laborals que tenir contractats o subcontractats els missatgers. Ja que, entre d’altres, als autònoms quan no reparteixen no se’ls paga i als assalariats se’ls ha d’assegurar el sou, al marge de si hi ha activitat o no. Per això Just Eat reclama a Glovo 295 milions en concepte de reparació de danys per la "competència deslleial". Ara el jutge haurà de determinar si aquesta existeix o no i, si és així, valorar si la quantia reclamada es correspon amb el mal causat.

No és la primera vegada que demanden Glovo per aquesta "competència deslleial". El 2021 Uber ja va cursar una denúncia semblant contra la mateixa empresa. Finalment, el jutjat mercantil número 12 de Barcelona va sentenciar en contra d’Uber i no va veure acreditada aquesta competència deslleial.