La perla empresarial de l’Estat, d’enhorabona

Ni els més optimistes ho havien previst. El nombre de passatgers de la xarxa espanyola dels aeroports d’Aena l’any passat van sumar 309 milions, una xifra a la qual l’empresa controlada en un 51% per l’Estat pensava arribar el 2026 segons el seu últim informe estratègic. Queden lluny els 76 milions que van sumar l’any 2020 i els 120 del 2021, en plena pandèmia.

Si es mantenen els ritmes de creixement dels nou primers mesos de l’any, Aena haurà facturat 6.000 milions i haurà obtingut uns beneficis de 2.000 el 2024. Aena s’ha consolidat com la setena empresa més valorada de l’Ibex 35, amb un valor de 29.400 milions. Si demà l’Estat volgués desprendre’s de la seva participació, obtindria 15.000 milions. Aquesta xifra, per comparar, supera les inversions anuals en infraestructures previstes pels últims Pressupostos Generals.

L’empresa presidida per Maurici Lucena, la carrera del qual en la política va ser de mans del PSC abans d’incorporar-se al Banc de Sabadell i ser nomenat primer executiu d’Aena, suma el negoci generat pels 309 milions de passatgers que passen pels aeroports d’Espanya, els 43,3 milions dels 17 amb els quals compta al Brasil i els 16,7 de Luton, a Anglaterra.

Un 30% de les vendes d’Aena procedeix del negoci comercial –entre els quals destaquen els royalties procedents de les botigues a la restauració, lloguers de cotxes i serveis vip, entre d’altres–, que aporta fins a un 43% dels beneficis d’explotació. D’aquesta manera, qualsevol augment de passatgers a causa del trànsit aeri implica una millora dels ingressos de vendes dels grans centres comercials en els quals s’han convertit els grans aeroports del món. Juntament amb l’increment del negoci comercial, Aena està desenvolupant nous projectes immobiliaris en els terrenys que controla.

"Els viatges i el turisme estan en el centre de les prioritats dels ciutadans", esmenta l’últim informe d’Aena. Amb 66 milions de passatgers, Barajas podria escalar a la 12a o 13a posició entre els aeroports amb més viatgers del món, que domina Atlanta. Barcelona, que ha crescut un 10% respecte al 2023, repetirà entre la posició 20a i 25a. Els aeroports mediterranis i de les illes Canàries, tercera comunitat en nombre de passatgers, han sigut alguns dels més beneficiats per la recuperació mundial del turisme, en què Espanya podria arribar a tancar amb 95 milions de visitants estrangers.

Recuperació de Girona

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Com frenar la compra a estrangers

Destaca la recuperació de les xifres de l’aeroport de Girona (+25%), amb dos milions de passatgers, encara lluny dels cinc milions que va obtenir el 2008 per l’efecte dels vols de l’aerolínia Ryanair. El mapa aeroportuari espanyol continua marcant unes grans diferències entre Madrid i les províncies marítimes davant les d’interior, sense gairebé aeroports de rellevància. En mercaderies, destaquen en canvi, després de Madrid i Barcelona, la tercera posició de l’aeroport de Saragossa i la quarta del de Vitòria.

Les perspectives de creixement de passatgers –en trànsit o com a destinació final– segueixen en marxa des d’Aena, que està ja executant les ampliacions de Barajas-Adolfo Suárez, un projecte que té estipulat com a termini de tancament el 2031– i de tres dels aeroports de les Canàries. Nou aeroports més estan en fase de disseny, tot i que la incògnita més significativa continua sent el futur de l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat a Barcelona, pendent de les decisions polítiques que estan paralitzant qualsevol ampliació de l’espai actual. Apostar definitivament per Girona com a segon gran aeroport català és l’altra solució.