El Prat arriba al rècord de 55 milions de viatgers en ple debat de l’ampliació

L’aeroport de Barcelona-el Prat va superar els 55 milions de passatgers per primera vegada en la seva història. El gestor aeroportuari Aena va fer públic ahir el balanç d’activitat del 2024, en el qual es confirma que l’any passat la infraestructura barcelonina va acollir 55.034.955 viatgers, un 10,3% més que l’any anterior, una xifra que bat la del 2019 (52,69 milions), que fins ara era el rècord absolut i que va quedar truncat per la pandèmia.

Arribar als 55 milions no és arribar a un dígit qualsevol. El 55 és el número que es va marcar com el suposat límit de la terminal T1, perquè l’operativitat de l’aeroport no es ressenti. L’èxit es produeix precisament amb el debat encara obert sobre la necessitat d’ampliar la capacitat de les instal·lacions, que Aena considera que hauria d’incorporar la prolongació de la tercera pista per assumir 90 operacions per hora (ara són 78) i poder acollir avions més grans que fan les rutes intercontinentals que anhela Barcelona.

Usuaris comercials

Dels 55,03 milions de passatgers, expliquen, 54,93 van ser viatgers comercials (la majoria en vols internacionals, 40,72 milions). La resta correspon a viatges mèdics, trajectes privats o vols d’Estat. El Prat va registrar també un rècord mensual de passatgers al desembre, amb 4.072.436 usuaris, un 5,2% més que el desembre del 2023. Les dades que va donar ahir l’empresa pública que gestiona els aeroports espanyols demostren el bon moment que viu l’aeroport Josep Tarradellas. Després de superar la crisi de la covid, quan el trànsit aeri es va desplomar fins als 12,74 milions del 2020 o els 18,88 del 2021, la infraestructura va anar sumant passatge.

Ja en el balanç del 2023 es va avisar que el límit fixat per la mateixa Aena era a prop. La directora del Prat, Eva Valenzuela, va ser l’encarregada de revelar que s’estava al límit de la capacitat, ja que es vorejaven els 50 milions de passatgers, una cosa que es va superar amb escreix, i tensava el debat sobre la reforma aeroportuària. Aquesta vegada, no obstant, ni els responsables de les instal·lacions barcelonines ni els que treballen en les possibles solucions per ampliar la capacitat del Prat des de la Conselleria de Territori i el Ministeri de Transports obren boca. Tots se sumen al mandat de la discreció imposat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que aspira a pilotar personalment el desenllaç del que es decideixi sobre l’aeroport, conscient que les infraestructures s’han cobrat acords pressupostaris i legislatures (la de Pere Aragonès, per exemple). Illa volia tenir una decisió presa aquest mes, però els tempos negociadors amb republicans i Comuns fan pensar que anirà més enllà. A més, el rècord del 2024 es va conèixer només una setmana després que el Ministeri de Cultura anunciés la compra de la Casa Gomis, a l’espai natural de la Ricarda, una joia arquitectònica del racionalisme català. L’adquisició posa a mans públiques una finca el futur de la qual quedaria condicionat si finalment s’opta per allargar la pista en aquesta direcció, ja que quedaria encaixonada entre el riu, l’aeroport i el mar. Cultura, governat per Sumar, s’oposa al creixement físic de les instal·lacions aeroportuàries. Un missatge que Illa deu haver llegit bé.

Augment en mercaderies

L’aeròdrom barceloní també va experimentar un increment en volum de mercaderies amb 181.688 tones transportades el 2024, un 16,1% més que el 2023. En total es van gestionar 347.977 operacions, cosa que representa una pujada del 9,1% respecte al 2023. Al desembre, un altre rècord, la xifra de moviments va arribar als 26.869 vols, un 3,3% més en comparació amb el desembre del 2023.

Les rutes intercontinentals segueixen a l’alça, i passen de 50 destinacions el 2023 a 54, un creixement que es fia a prolongar la tercera pista, malgrat que des d’alguns sectors s’adverteix que la modernització dels avions o els canvis en el tipus de combustible previstos en els pròxims anys no ho fan tan urgent. La quantitat de passatgers a la terminal T1 sí que pot alentir l’operació. Aquesta és la raó per la qual des de fa anys està projectada la terminal satèl·lit, que permetria augmentar la capacitat a 70 milions.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

En el comunicat, Aena va assegurar que ja ha començat a treballar en el següent Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2027-2031, que és on s’inclouen les inversions del període. "Davant aquests números i fins que s’implementi l’eventual ampliació de la infraestructura, el creixement de l’aeroport estarà determinat per l’ús de les hores vall que encara queden disponibles, així com per la desestacionalització anual de l’activitat", va avisar.

La xarxa d’aeroports espanyols també va polvoritzar rècords: va arribar el 2024 als 309,3 milions de passatgers, un nou màxim històric, amb un increment del 9,2%. El trànsit de passatgers va desbordar les estimacions ja millorades que manejava Aena per a l’any passat, de 306 milions, i es queden a un pas dels 310 milions previstos per a aquest 2025, informa David Page. També va marcar rècords a 21 dels 46 aeroports de la xarxa espanyola. Madrid-Barajas va vorejar els 66,2 milions de passatgers, un 9,9% més.