Com frenar la compra a estrangers

El Govern està dissenyant un pla per frenar la compra d’habitatges a Espanya per part d’estrangers no residents de fora de la Unió Europea. Tot i que encara no s’ha concretat com es portarà a terme aquesta limitació, l’Executiu sembla decidit. Així ho va assegurar el president, Pedro Sánchez, al fòrum organitzat pel Ministeri d’Habitatge dilluns passat: "Incrementarem la càrrega fiscal que hauran de pagar fins al 100% del valor de l’immoble".

Sánchez va afegir: "Hem decidit limitar la compra de vivendes per part d’estrangers extracomunitaris no residents. És una mesura inèdita al nostre país, però que ja s’està aplicant al Canadà o Dinamarca i que considerem adequada. Només el 2023, els no residents de fora de la Unió Europea van comprar al voltant de 27.000 cases i pisos, no per viure-hi, no perquè visquessin els seus familiars, sinó per especular i guanyar diners, una cosa que en un context d’escassetat residencial no podem permetre".

Aquesta mesura, inèdita, com va comentar el president, està encara en una fase de disseny. Una de les opcions que estudia La Moncloa és redissenyar l’actual impost sobre transmissions patrimonials que han de pagar els qui adquireixen una casa. L’estructura bàsica d’aquest impost el regula l’Estat, però és de gestió autonòmica i són les comunitats les que poden modificar les bonificacions.

Bonificacions

Avui, aquesta taxa oscil·la entre el 6%, que s’aplica en Madrid, Navarra o Melilla, i el 10%, que s’assoleix a les Balears. No obstant, a aquest tipus base se li solen aplicar bonificacions per adquisició de primera vivenda, si és per a ús habitual (no per a inversió), o pel preu. Això permet que a les Balears es pagui un 8% si el pis val menys de 200.000 euros i un 10% si supera els 400.000. A Catalunya, si el valor de la transacció supera els dos milions d’euros, el tribut ascendeix fins al 12%.

L’altra fórmula a sobre de la taula és crear un nou impost que només es recarregaria als extracomunitaris no residents. Aquest tribut podria operar com el de patrimoni i grans fortunes i suposaria a la pràctica un veto gairebé total a la compra per part d’aquest perfil d’inversors o turistes, ja que suposaria pagar el doble del seu cost real en mercat.

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Mabrian Technologies, proposada per rastrejar Airbnb i Booking

Des del Govern són conscients que es tracta d’un assumpte complex. Dos països europeus van intentar implantar-lo i el seu tribunal constitucional va acabar anul·lant la regulació. No obstant, estan decidits a donar un "missatge clars". "Aquesta mesura, que pot semblar menor perquè van suposar només 25.000 vivendes a l’any el 2023, es concentra en llocs on ja hi ha tensió al mercat, com les zones costaneres, illes i grans ciutats. Prioritzarem que les vivendes disponibles siguin per als residents", afegeixen.

Queden moltes incògnites. Per exemple, què passarà amb les vivendes de nova construcció, que no paguen ITP, sinó un IVA del 10%. Tampoc s’ha aclarit què passaria si el comprador és una societat amb seu fiscal espanyola o europea, tot i que la seva capital o socis siguin extracomunitaris no residents. I pot tenir un efecte rebot i que Espanya perdi atractiu davant altres països del sud d’Europa, més enllà de l’impacte econòmic de la mesura.