La construcció de pisos registra a Catalunya el seu rècord en 10 anys

Per municipis, Sònia Oliveras, directora general del COAC, destaca els casos de Terrassa i Sabadell i de Sant Pere de Ribes, on es van visar projectes per construir 1.171 i 741 vivendes a les dues ciutats del Vallès Occidental i 744 a la del Garraf. La següent en la llista va ser Tarragona, amb 524 visats, seguida de Lleida (431), Viladecans (416) i Girona (309). La relació la lidera, com es podia esperar, la ciutat de Barcelona, en la qual se’n van expedir 1.966, dels quals 1.056 van ser per a vivenda lliure, és a dir, d’iniciativa privada i no subjecta a protecció oficial.

Dels 17.429 visats per construir vivendes expedits l’any passat (i que seran pisos per entrar a viure en el termini d’entre un any i mig i dos anys), només 2.883 van ser de protecció oficial. Això representa amb prou feines un 5,76% de les 50.000 vivendes públiques compromeses per la Generalitat per al 2030. Caldrà, doncs, accelerar el ritme. I molt.

Esculls del sòl i els tràmits

¿Com s’hauria de fer? "D’entrada, el principal obstacle és que no hi ha sòl preparat per a aquestes 50.000 vivendes i això és ja un tràmit que hauria de ser el més àgil possible", va detallar Costa Casalmiglia. Per arribar a l’objectiu caldrà millorar també els processos administratius, "que de vegades tenen terminis llarguíssims, amb moltes dificultats per tenir accés a l’arquitecte municipal", va afegir Oliveras. A la capital catalana, per exemple, aquestes tramitacions poden demorar-se entre set i vuit mesos, quan la llei parla de només tres i el raonable serien fins a cinc". Un altre escull, va afegir el president dels arquitectes catalans, és l’excés normatiu, "que podria simplificar-se i integrar-se per facilitar la feina dels que redacten un projecte constructiu".

En contra de la tendència general, els projectes de rehabilitació de vivendes ja existents no han viscut un 2024 massa actiu. Se’n van visar un 13,6% menys que l’any anterior i, tot i que no totes aquestes obres estan obligades a registrar-se davant el COAC, l’organisme té la sensació que "és una activitat necessària, sobretot en ciutats com Barcelona, on hi ha una saturació de sòl per construir noves cases", va destacar Costa Casalmiglia. "Però massa vegades els processos per posar en marxa rehabilitacions, o adaptacions a les exigències d’eficiència energètica i descarbonització, acaben sent complexos i les comunitats de propietaris desisteixen d’emprendre’ls", va admetre.

El 30% de Barcelona

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Com frenar la compra a estrangers

Les dades dels arquitectes constaten que els visats van repuntar un 46,7% a la ciutat de Barcelona, al passar de 1.340 als 1.966 ja esmentats. D’aquests, un total de 1.056 corresponen a pisos destinats al mercat lliure i els 910 restants són de protecció oficial, és a dir, un 46,3% del total, cosa que implica que en els pròxims anys a la capital catalana s’edificarà gairebé tanta vivenda lliure com pública.

De les 910 vivendes protegides visades el 2024, tot just una dotzena correspon a la coneguda com a reserva del 30% per a vivenda social que s’aplica a Barcelona des de fa anys a les noves promocions. En lloc d’això, augmenta la xifra de projectes d’iniciativa privada en municipis de la segona corona metropolitana (com són Terrassa, Sabadell i Sant Pere de Ribes).