El Govern assumeix que no tindrà pressupostos: «No s’acaba el món ni cau Catalunya»

La negació d’ ERC a negociar els pressupostos d’aquest 2025 ha alterat els plans delGovern. La paciència es va imposar al Palau de la Generalitat quan la crisi dels republicans va arribar a forçar una segona volta a les urnes internes que va postergar la reelecció d’ Oriol Junqueras com a president fins al 14 de desembre. Però, davant unes files partides en dos i amb un nou full de ruta per redactar que haurà de ser aprovat el 15 i 16 de març, la direcció del partit rebutja forjar nous acords amb el PSC i encara més si no es compleix al peu de la lletra l’acordat. Davant aquest escenari, a l’Executiu de Salvador Illa assumeixen que ja no podran crear uns comptes públics que ja van tard i s’esforçaran ara a poder negociar amb els seus socis, ERC i els Comuns, ampliacions de crèdit.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha reconegut que és important disposar d’unes xifres actualitzades, però, en una entrevista al programa Cafè d’Idees de La 2 i Ràdio 4, s’ha preguntat: «¿S’acaba el món o cau Catalunya sense pressupostos?». Ella mateixa s’ha respost: «No. Tindrem més dificultats en la gestió administrativa, però no és cert que es perdin recursos». Amb el que sí que haurà de lluitar el Govern és amb l’ambició política de no haver pogut complir el propòsit de tenir pressupostos, si bé aquest possible fiasco es veu compensat per l’absència de comptes públics a les autonomies governades pel PP després de la ruptura amb Vox i al·leguen que encara no han complert ni sis mesos de mandat. «És important tenir uns pressupostos, perquè marques la política que vols fer (...) Preferíem tenir pressupostos, però si ERC es tanca a negociar-los, no els tindrem», ha inquirit la consellera.

Si ERC no recondueix la seva posició, fet que diverses fonts confirmen que no passarà, o que, almenys, no serà així fins que passi el congrés del març, el Govern es prepara ja per negociar un decret llei de pròrroga que incorpori els recursos previstos, que sumen 4.000 milions d’euros més, i que haurà de comptar amb l’aval dels Comuns i Esquerra perquè sigui convalidat al Parlament amb la majoria de 68 diputats que va convertir Illa en president. La consellera s’ha mostrat esperançada que serà possible dialogar amb ERC, com s’ha fet fins ara, tot i que vetin uns nous comptes, i ha promès als Comuns continuar avançant en les polítiques d’habitatge que fixen com a condició el Govern, començant pel règim sancionador per als que no compleixin el límit als lloguers que hauria d’estar llest abans del febrer.

El finançament català

Quant al compromís amb el nou model de finançament, i la fi de recaptar tots els impostos, com exigeixen els republicans i van acordar per a la investidura del president, Romero ha insistit que el Govern complirà, però ha recordat que la recaptació del 100% de l’IRPF està prevista per al 2026. Al seu torn ha insistit que el tema del finançament «és molt complex». «Estem negociant amb el Govern, però les coses moltes vegades van lentes», ha remarcat la consellera.

Romero ha recordat que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), el pilar en què es recolza el model de finançament proposat, compta amb més de 800 treballadors davant 4.400 de l’Agència Tributària estatal a Catalunya. I ha afirmat que no es tracta només d’una qüestió de persones, sinó de plataformes tecnològiques per evitar el frau. Ha reconegut que aplicar el pacte «és difícil, però no impossible»: «És complicat, però ho aconseguirem».

Tot això el dia en què el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, s’ha reunit amb el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, a Madrid i ha posat en marxa la reactivació de les quatre comissions bilaterals amb l’ull posat en infraestructures –per al traspàs de Rodalies– i en finançament.

Notícies relacionades

La bretxa salarial entre la gran empresa i la petita creix i ja supera els 440 euros al mes

Així pots aconseguir 20 minuts d'assessorament gratuït sobre el ‘Kit Digital’

Fa dies que l’Executiu d’Illa llança gestos a Esquerra per encarrilar la relació i evitar que el veto als comptes es converteixi en un front contra el govern. Així, en els últims dies s’ha posat en marxa el traspàs de l’R1 del Maresme en matèria ferroviària, s’ha reprès el projecte per a la Renda Bàsica Universal i Illa ha lligat el suport de les patronals i els sindicats a la reclamació de la condonació del deute del FLA, que és a la teulada del Govern amb un compromís explícit de Sánchez a complir-ho.

Precisament, sobre l’estabilitat de la legislatura espanyola, també s’ha pronunciat Romero, que ha relativitzat els efectes d’una possible ruptura i ha afirmat que «Junts està jugant les seves cartes». Així, ha considerat positiu que els postconvergents hagin entrat en el diàleg polític, amb la qual cosa han aconseguit mesures que alleugen la fiscalitat de les pimes i autònoms, i s’ha mostrat esperançada que entenguin «qui són els seus veritables aliats». Per ara, Junts continua sense ser un soci prioritari del Govern d’Illa, però cal veure si els postconvergents volen jugar la partida després de la negació d’ERC. Ara per ara, no n’han donat mostres.