Revolta entre alts funcionaris de la Generalitat contra el veto al teletreball: «La presencialitat és un model del segle XIX, no del XXI»

«La instrucció és una manera de compromís, de prestigiar la direcció pública professional. Volem uns directius públics que dirigeixin els seus equips i recorrin el país atenent les peticions de ciutadans i empreses, i això és incompatible amb treballar des de casa», repliquen des de la Generalitat.

El passat 7 de gener la conselleria de Presidència va formalitzar el veto a exercir a distància per a totes aquelles persones que ostenten un càrrec de subdirector o superior, tal com va avançar aquest mitjà. El conseller Albert Dalmau va argumentar que les funcions d’aquests professionals eren incompatibles amb la possibilitat de teletreballar un o dos dies a la setmana, que és el que tenien reconegut des de fa quatre anys els diferents departaments.

«Aquestes funcions requereixen la presència efectiva i constant per garantir una comunicació fluida i una supervisió efectiva», justifica la conselleria de Presidència en la seva instrucció. Aquesta decisió ha generat descontentament entre part dels afectats, ja que consideren que posa en dubte el seu «compromís i rigor». Només en la categoria de subdirectors la Generalitat dona feina a unes 261 persones, a què es poden sumar rangs superiors –la instrucció afecta fins als secretaris generals de cada departament– i càrrecs assimilables. Segons xifres oficials del Govern, el veto afecta el 0,2% dels 198.211 empleats públics. Un grup d’alts funcionaris no comparteix gens la decisió del Govern i així els hi ha fet saber.

«L’exercici de les funcions de supervisió i comandament és absolutament compatible amb aquesta modalitat gràcies a les eines digitals que la mateixa Generalitat posa a disposició dels seus empleats. Els espais corporatius, com el Districte Administratiu a Barcelona, es van dissenyar i van concebre per treballar de manera híbrida», apunten els signants. Aquests consideren que la decisió adoptada pel Govern, als sis mesos d’assumir la presidència Salvador Illa, s’ha pres «sense que es disposi de cap indicació, avaluació o dada que posi en relleu que aquestes funcions no s’estiguessin exercint de manera correcta».

Si bé finalment el manifest contra el veto al teletreball ha sigut un moviment transversal entre departaments, a la Conselleria de Recerca i Universitats hi ha hagut un primer conat quan una desena de subdirectors s’han unit per traslladar el seu malestar a la seva consellera. «Aquesta instrucció i el pensament que es desprèn que hi ha darrere d’aquest dictat encara refusa més aquestes deficiències: no tan sols no reconeix la tasca de llocs molt importants en l’estructura de l’organització, sinó que la menysprea i elimina la possibilitat de compatibilitzar millor la vida personal i professional», deia aquest primer manifest, a què ha tingut accés aquest mitjà

Posa en dubte el «rigor» dels directius

Els crítics consideren que el veto al teletreball posa en dubte el «compromís, rigori professionalitat» dels afectats, ja que infereixen que la Generalitat els obliga a tornar a l’oficina perquè creu que alguns d’ells no rendeixen prou o s’escaquegen de les seves responsabilitats.

«El col·lectiu afectat ha estat portant a terme aquestes funcions en modalitat híbrida durant quatre anys, sense que es disposi de cap indicació, avaluació o dada que posi en relleu que aquestes funcions no s’estiguessin exercint de manera correcta», assenyalen.

Notícies relacionades

L’empresa del ‘Catan’ fa més gran el seu tauler

Augmenta la bretxa salarial entre pimes i grans empreses

A més, perjudica la imatge de la Generalitat com un lloc atractiu on anar a treballar, mentre que el teletreball és habitual en el sector privat, també entre els directius. Segons l’última enquesta d’usos TIC de l’INE, gairebé la meitat dels assalariats catalans treballa en una empresa que ofereix teletreball a part de la seva plantilla. També critiquen que suprimir l’exercici a distància va en contra dels compromisos de reduir emissions contaminants, ja que obligarà a desplaçar-se cada dia al lloc de treball i, en conseqüència, augmentarà l’ús del transport privat.

És per això que reclamen a la Generalitat que reconsideri la seva postura i faci marxa enrere en la seva decisió de suprimir aquesta modalitat organitzativa.