La investigació judicial contra el CEO de Glovo entra en una fase crucial

El procés judicial obert a Barcelona contra el fundador i conseller delegat de Glovo, Óscar Pierre Miquel, per un presumpte delicte social entra en una fase crucial de la investigació. El Jutjat d’Instrucció número 31 ha citat a declarar per al 19 de febrer i 10 de març funcionaris que són clau per aclarir, com sosté la fiscalia, que l’empresa va fer cas omís de sentències dictades en què establia que els repartidors són presumptes falsos autònoms. Aquests dies hauran de ser interrogats a través de videoconferència els inspectors de Treball i de la Seguretat Social de les delegacions territorials que van practicar els requeriments a la companyia, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO.

En la mateixa denúncia presentada per la fiscalia i que va provocar l’obertura del procés judicial, l’acusació pública citava un total de 18 sentències, incloent-hi una decisió del Tribunal Suprem, contràries al model laboral de Glovo i que proven que entre l’empresa i els seus repartidors impera, per ara, una relació pròpia d’assalariats. La denúncia especificava, a més, l’existència de set requeriments previs, en diferents ciutats, d’Inspecció de Treball. Els funcionaris citats a declarar com a testimonis hauran d’explicar les circumstàncies i els motius que els van portar a fer aquests requeriments, unes compareixences que, segons les fonts consultades, resultaran clau per determinar la possibilitat o no de l’existència de delicte.

Pràctica no autoritzada

La fiscalia afirma en la denúncia que malgrat les sentències i els requeriments "Glovo continua mantenint la mateixa relació de treball amb els seus treballadors, [...] que es continuen veient obligats a donar-se d’alta com a autònoms i a abonar les seves pròpies cotitzacions si volen continuar prestant els serveis per a l’empresa, la qual cosa constitueix una pràctica que no autoritza la legislació laboral i que menyscaba i suprimeix els drets que aquesta legislació reconeix als treballadors per compte d’altri, com ara els relatius a salari, jornada, descansos, permisos, vacances o protecció de la Seguretat Social".

El 2 de desembre, un dia abans de la declaració davant el jutge, Óscar Pierre es va comprometre públicament, per primera vegada, a deixar d’operar amb repartidors autònoms i a fer que passessin a ser assalariats i amb nòmina a càrrec de la firma. Una cosa que els tribunals i la Inspecció de Treball porten exigint des de fa més d’un lustre i que la companyia, amb uns 15.000 riders operant avui dia per tot el país, ha anat rebutjant.

L’endemà i ja davant el magistrat, Pierre, que va declarar en qualitat d’imputat, va defensar que aquest anunci no era una "estratègia de defensa" sinó una "coincidència" i, alhora, va reiterar que Glovo ha operat sempre legalment i que el canvi de criteri responia a la voluntat de no generar més enfrontaments amb l’autoritat laboral i "buscar la pau social". El conseller delegat de l’empresa va declarar només uns 15 minuts, un fet inusual en aquests procediments tan complexos.

Notícies relacionades

El Consorci de la Zona Franca invertirà fins a 70 milions en oficines 4.0

Pronovias vol tornar a créixer amb desfilades pròpies i els EUA en l’horitzó

Abans van comparèixer davant el jutge, diversos repartidors van explicar la seva relació laboral amb l’empresa. Alguns van afirmar que Glovo els va oferir el 2021, quan ja s’havia aprovat la llei rider però encara no havia entrat en vigor, si volien continuar com a autònoms o ser assalariats i que van preferir la primera opció.

Part del col·lectiu de treballadors es va mostrar contrari al seu dia a la tramitació de la norma, ja que les empreses que ocupaven autònoms pagaven més als seus repartidors que no als que tenien assalariats, ja que s’estalviaven les cotitzacions socials i tenien més flexibilitat horària. I tot plegat malgrat que continuar com a autònoms els suposava, entre altres coses, tenir menys cotitzacions, cosa que es tradueix en una pensió inferior o menys protecció davant d’accidents.