El preu dels aliments va pujar un 1,8% el 2024, i les despeses de la vivenda, un 7,4%

Els analistes macroeconòmics respiren optimistes veient que la inflació torna a cotes més estables. La majoria d’institucions que se la juguen projectant el futur creuen que això és un element que ajuda, sens dubte, que l’espanyol mitjà continuï consumint, i el consum és un dels factors que està fent créixer més l’economia espanyola. El cas és que aquesta estabilitat té trampa: la vida s’ha encarit un 2,8% l’últim any, un percentatge que sembla discret però que se suma a tres anys consecutius de pujades. És a dir, que la vida és gairebé un 20% més cara que a tancament del 2020.

Així ho reflecteix la dada definitiva de l’índex de preus de consum (IPC) que publica mensualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que, el d’ahir, correspon al desembre. Fa unes quantes setmanes, aquest organisme estadístic anticipava una inflació del 2,8% l’últim mes del 2024 (i una inflació subjacent, aquella que no té en compte els elements que solen ser més volàtils com l’alimentació i l’energia, del 2,6%). Ara confirma la dada, però també ho detalla.

És així que podem saber que els dos elements que influeixen més en una inflació que torna a anar a l’alça (suma quatre dècimes a la dada del novembre) són el preu del transport (un +0,6%, especialment pels carburants, que l’any passat s’abaratien) i l’univers de l’oci i la cultura (+3,2%). També que les despeses relacionades amb la vivenda (lloguer, aigua, electricitat, gas...) han pujat un 7,4% l’últim any i que el cistell de consum ho ha fet un 1,8%.

Efecte estadístic

El primer d’aquests dos increments és el més voluminós de tota la llista i es relaciona amb la pujada dels preus de l’electricitat, tot i que l’INE ha apuntat altres vegades que hi ha cert efecte estadístic, ja que és un indicador que baixava fa just un any. El segon té de bo que confirma que la crisi inflacionista està controlada en terreny alimentari –el sector feia des del 2021 que tancava l’exercici amb encariments inaudits, del 5%, 15,7% i 7,3%, respectivament, quan l’habitual abans era no sobrepassar l’1%–, però significa, també, que el cost del cistell de consum continua pujant. Ho fa un 1,8% entre el gener i el desembre, és a dir, repuntant fins i tot en una dècima la mateixa dada presentada al novembre (+1,7%). Això significa, alhora, que omplir el rebost surt gairebé un 40% més car que fa una dècada, aproximadament. Per dir-ho gràficament: una compra que fa deu anys costava 100 euros ara en costa 140.

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

Optimisme al ministeri

En qualsevol cas, el Ministeri d’Economia es queda amb la lectura optimista. "La inflació dels aliments s’ha mantingut continguda els últims mesos i tanca l’any en l’1,8%, un punt per sota de la inflació general –segons fonts d’aquest departament–. Cal destacar que la inflació dels aliments s’ha desaccelerat notablement el 2024, de manera que ha tancat 5,5 punts per sota de la registrada el desembre del 2023. En aquesta moderació és especialment rellevant la baixada del preu de l’oli d’oliva, que es va reduir un 12,3% l’últim any". Certament ho és, ja que es tracta d’un producte essencial en la dieta mediterrània que havia més que duplicat el preu en comparació amb l’escenari postpandèmia.