ICL vol invertir 285 milions en una planta de càtodes per a bateries a Sallent

La multinacional minera executarà el projecte en aliança amb el grup xinès Shenzhen Dynanonic / Serà la primera fàbrica d’aquest tipus a Catalunya

ICL vol invertir 285 milions en una planta de càtodes per a bateries a Sallent
2
Es llegeix en minuts
JOSEP LLUÍS MICÓ

Tot indica que la primera fàbrica de càtodes per a bateries elèctriques de Catalunya estarà emplaçada en Sallent, a la comarca del Bages. La multinacional ICL preveu firmar un joint venture amb la companyia xinesa Shenzhen Dynanonic Co., Ltd. amb aquest objectiu. Així, si el pla prospera, i no hi ha res que ara faci pensar el contrari, s’instal·larà una planta de càtodes de fosfat de ferro i liti (LFP) per a bateries elèctriques.

La inversió inicial per a aquesta ambiciosa aposta serà de 285 milions d’euros, i estarà ubicada en l’espai que ja disposa ICL a Sallent. Aquesta fàbrica, que se situarà a l’avantguarda tecnològica pel que fa a l’elaboració de materials per a bateries, se centrarà en la producció de càtodes, components essencials per a les bateries d’ions de liti. La rellevància d’aquests elements és enorme i creixent, ja que s’utilitzen en vehicles elèctrics i dispositius electrònics.

Quan el projecte cristal·litzi, Sallent es convertirà en un referent d’innovació i sostenibilitat, una circumstància que podria catapultar a la població com un nucli clau a la cadena de subministrament de la indústria de l’electromobilitat. Es tracta d’un pas crucial en la transició energètica que reforçarà l’aposta de Catalunya per encapçalar la revolució verda a Europa.

Les antigues instal·lacions de tractament de mineral a Sallent segaran una nova vida. No només s’aprofitarà el lloc, sinó que aquests 100.000 metres quadrats seran coneguts com a proveïdors de LFP per a tot el continent. A més, el desenvolupament d’una planta de tecnologia avançada com aquesta obrirà oportunitats d’activitat industrial al Bages, a les comarques interiors i en el conjunt de Catalunya.

La firma comptava a Sallent amb la històrica instal·lació minera de potassa, que va tancar l’any 2020. De fet, en les últimes dècades la mina de Sallent ja estava connectada a la de Vilafruns (Balsareny), que a més era l’accés principal. L’activitat extractiva a Sallent-Balsareny va acabar el mateix any que la rampa de Cabanasses connectava amb l’interior del jaciment a Súria. Aquesta operació culminava el projecte de renovació i modernització de la mineria de la comarca del Bages, que Iberpotash havia iniciat una dècada enrere.

El projecte de renovació industrial va suposar la inversió de 500 milions d’euros, però va comportar el tancament de l’activitat a Sallent-Balsareny, una cosa ja prevista que es va accelerar després de la mort de dos treballadors a l’interior de la mina de Vilafruns, dos sinistres que van posar en qüestió la seguretat de les instal·lacions. La intenció inicial era acabar les extraccions a Sallent-Balsareny una vegada que la rampa ja estigués en ple funcionament, cosa que no es va donar fins i tot uns mesos després.

Sector estratègic

Notícies relacionades

La reconversió d’aquest enclavament pot marcar una fita, perquè impulsarà a la regió en la categoria de líder estratègic a la cadena de valor de les bateries, un sector en auge gràcies a la indústria de l’electromobilitat.

Quan l’operació hagi quallat, la Catalunya Central podrà ser un node fonamental en la connectivitat i sostenibilitat de l’automoció i l’energia del segle XXI a la Unió Europea. Segons els portaveus d’ICL, el projecte demostra "el compromís amb el desplegament de solucions d’alta qualitat". No en va, els tècnics de la consultoria estratègica Roland Berger preveuen que, al continent, "la quota de LFP a les bateries d’ions de liti es duplicarà amb escreix, fins a assolir el 35% el 2030".

Temes:

Compromís