Anàlisi

Fainé i el dividend social

Sebastián Sastre Papiol va glossar, en el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, com La Caixa s’ha convertit en la Fundació Bancària, Criteria i CaixaBank per mantenir els objectius socials del seu naixement.

Fainé i el dividend social

EP

3
Es llegeix en minuts
Joan Tapia
Joan Tapia

President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

ver +

En el seu discurs d’ingrés en la Reial Acadèmia Europea de Doctors, Sebastián Sastre Papiol va analitzar la transformació de la històrica caixa d’estalvis catalana La Caixa en la Fundació Bancària que porta el mateix nom, el hòlding Criteria i CaixaBank, i com aquesta evolució està permetent mantenir el dividend social. El conegut jurista, que va ser director dels serveis jurídics de La Caixa de 1985 a 2013 i després va ser magistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem, va destacar en el seu discurs El dividend social de les caixes davant el dividend bancari el paper fonamental d’Isidre Fainé en aquesta transformació que garanteix una dotació anual de 600 milions als objectius de l’anterior obra social.

El canvi va ser conseqüència de la gran crisi financera del 2008. Les antigues caixes d’estalvis necessitaven més recursos propis i acudir als mercats per generar prou confiança i sobreviure en un món econòmic més complex. És el que va impulsar la llei de 2013 que va ser aprovada sota el govern de Rajoy amb una gran majoria, ja que només van votar-hi en contra 13 dels 350 diputats. És llavors quan La Caixa es transforma en la Fundació Bancària La Caixa, que es converteix en la propietària del hòlding Criteria, que rep tant les seves antigues participacions industrials com les de CaixaBank. CaixaBank surt a borsa i després es fusiona amb Bankia, i es converteix així en el primer banc espanyol sota la direcció del seu conseller delegat, Gonzalo Górtazar. Avui Fainé és president de la Fundació i de Criteria i l’obra social s’alimenta del dividend de les societats en les quals participa Criteria, inclosa CaixaBank.

Sastre va insistir que aquesta evolució va ser possible per la molt solvent gestió de La Caixa sota la direcció de Josep Vilarasau Salat i d’Isidre Fainé, de qui va destacar la seva total dedicació i el sentit del treball discret sota el seu lema: "El bé no fa soroll i el soroll no fa bé". Va destacar amb detall la tasca social en diferents camps (pobresa infantil, programa de salut mental, gent gran, CaixaForum…) i va assenyalar que ha sabut seleccionar bé els seus directius i que ha reaccionat sempre amb fermesa i rapidesa. També que aquesta tasca l’ha estès al camp internacional, ja que presideix, a més de l’espanyola CECA, el WSBI, l’Institut Mundial de les Caixes d’Estalvis i bancs minoristes, creat el 1924, amb presència en 69 països i 6.000 bancs associats.

L’últim any, després del nomenament d’Àngel Simón com a conseller delegat de Criteria, s’ha fixat l’objectiu d’augmentar els actius del hòlding de 27.000 a 40.000 milions i, a més de les inversions en grans empreses com Naturgy, Telefónica i d’altres, també invertir en unes cent empreses mitjanes, més grans que pimes, innovadores i amb productes singulars per fins i tot sortir a borsa o tenir un accionariat més diversificat.

Notícies relacionades

El discurs va ser contestat per Josep Maria Coronas, advocat de l’Estat, secretari del Consell de la Fundació Bancària i de Criteria i també nomenat director general de la Fundació. Coronas va destacar els mèrits professionals de Sastre, de qui va ser alumne, i va insistir en "el miracle jurídic que suposa que una entitat amb 120 anys d’història hagi donat lloc a un gran banc i a una fundació i que s’ha convertit en un referent a nivell nacional i internacional", no només en el món financer, sinó també en el de la filantropia, ja que "la bondat és una de les forces motrius del progrés humà".

Va destacar també el paral·lelisme entre Fainé i Francesc de Moragas, el fundador el 1904 de la llavors Caixa de Pensions per a la Vellesa, que "es va crear per atendre els col·lectius més vulnerables. Han canviat els objectius (l’Estat paga les pensions), però l’objectiu és el mateix". Es va referir també a CaixaResearch, l’últim gran projecte de la Fundació, un centre d’investigació especialitzat en immunologia que acabarà allotjant 425 científics de tot el món.