Davos arrenca avui amb el "context geopolític més difícil en generacions"
El director de la cimera, Borge Brende, assegura que la situació ha empitjorat / A la cita hi assistiran 3.000 líders empresarials i socials
Gairebé 3.000 líders empresarials i socials de tot el món i 350 representants polítics –inclosos 60 caps d’Estat i de govern-, han confirmat la seva assistència aquest any a la 55a edició del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per la seva sigla en anglès) a la petita localitat alpina de Davos (Suïssa), entre avui i el 24 de gener.
El mateix Donald Trump ha confirmat la seva participació –via telemàtica– dijous, dia 23, tot just tres dies després que hagi sigut investit com a president dels EUA, per conversar amb els assistents i explicar detalls de les polítiques que impulsarà el seu Govern i que tanta preocupació susciten entre els economistes en cap enquestats per l’organització del Fòrum de Davos. El 61% considera que la probable arribada de polítiques proteccionistes de la mà de l’Administració Trump tindrà un impacte de llarg termini en àrees com ara el comerç, la migració, la desregulació, la política fiscal i la industrial.
Si, l’any passat, la cimera del 2024 es va celebrar "en el context geopolític i econòmic més complicat en diverses dècades" –segons va reconèixer llavors Borge Brende, president del WEF-, el d’aquest any no sembla gaire millor: "S’està produint el context geopolític més complicat en generacions", va dir Brende dimarts passat en la presentació de la reunió del 2025, amb conflictes armats a Ucraïna i l’Orient Mitjà, entre altres zones.
Tensions i crisi climàtica
"L’augment de les tensions geopolítiques, la fractura de la confiança mundial i la crisi climàtica estan tensant l’equilibri del sistema global com mai abans", va declarar Mirek Dusek, director general del Foro Econòmic Mundial, durant la tradicional presentació de l’Informe de riscos globals, corresponent al 2025.
Gairebé una quarta part del panel de 900 experts en riscos mundials, responsables polítics i líders sectorials enquestats per l’organització del Fòrum de Davos entre el setembre i l’octubre del 2024 han assenyalat els conflictes armats com la preocupació més greu per a aquest any, juntament amb les catàstrofes climàtiques i la confrontació geoeconòmica.
Per la seva banda, la majoria dels economistes en cap enquestats pel Fòrum Econòmic (Chief Economists Outlook) esperen que l’economia mundial es debiliti el 2025 i, entre les fonts de preocupació, inclouen els imminents canvis en la política nord-americana i una fragmentació més gran del món en blocs cada vegada menys cooperatius entre si. Amb tot, malgrat l’ombrívol panorama, els organitzadors del Fòrum de Davos han optat per a aquesta edició per un lema optimista: Col·laboració per a l’era intel·ligent.
Trump torna a Davos cinc anys després de la seva última vegada, el 2020. Durant el seu anterior mandat, el president republicà va participar en dues ocasions en el Fòrum i ja llavors va portar a l’estació alpina la seva guerra comercial amb la Xina i amb Europa, la tornada al proteccionisme del seu America First, el seu combat contra un acord internacional per a una nova fiscalitat digital i el seu negacionisme de la crisi climàtica. Ara, els organitzadors del WEF han previst una taula de debat dimarts sota el títol La 47a presidència dels Estats Units: primeres reflexions.
Presència espanyola
Notícies relacionadesEl president del Govern, Pedro Sánchez, tornarà a acudir a Davos i ho farà acompanyat del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, i el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. També està prevista l’assistència del governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá. Entre els representants d’empreses espanyoles, es comptarà amb Ana Botín (Santander), Carlos Torres (BBVA), Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Josu Jon Imaz (Repsol), Francisco Reynés (Naturgy) o Maarten Wetselaar (Moeve).
Entre els líders polítics hi ha prevista la participació d’Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea), del vice primer ministre de la Xina, Ding Xuexiang, i de caps d’Estat i de govern com el mateix Pedro Sánchez, Olaf Scholz (Alemanya), Javier Milei (Argentina), Alexander de Croo (Bèlgica), Simon Harris (Irlanda), Mostafa Madbouly (Egipte), Isaac Herzog (Israel), Mohammed Mustafa (Autoritat Palestina), Dina Ercilia Boluarte (Perú) o Volodímir Zelenskyy (Ucraïna), entre d’altres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Ansu hauria pogut ser Lamine Yamal"
- Olmo pateix una sobrecàrrega muscular i demà no jugarà contra el Benfica
- RT va fomentar la polarització en moments crítics per a Espanya
- Veïns de la ‘nova Diagonal’ denuncien pífies a les voreres
- L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges