L’oferta de lloguer tradicional baixa en el 80% dels municipis turístics

A això s’ha afegit, des que el març passat van entrar en vigor les mesures per a la contenció de preus al lloguer, una retirada progressiva de pisos del mercat d’arrendament. En el 80% dels municipis turístics de Catalunya s’ha reduït el nombre de contractes de lloguer tradicional o de llarga durada firmats entre la data d’entrada en vigor del límit de preu i finals de setembre del 2024, segons les dades de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). A les localitats turístiques incloses en les zones tensionades la disminució ha sigut una mica superior, i ha arribat al 85,3% en el mateix període.

Sitges i Cambrils

A Sitges, per exemple, l’aplicació de la llei d’habitatge i el seu polèmic límit als preus dels lloguers no han aconseguit l’efecte que es buscava, almenys en els seus primers sis mesos d’aplicació, segons el registre de l’INCASÒL. A la localitat del Garraf, entre gener i setembre de l’any passat, els preus dels arrendaments van pujar un 3,37% i, en contrapartida, la xifra de contractes subscrits en el mateix període es va reduir en un 39,3%.

Això significa que van desaparèixer del mercat dos de cada cinc pisos disponibles el gener anterior. Una cosa semblant va passar a Cambrils (Baix Camp), on els preus van pujar un 4,99% i el nombre de pisos que van ser llogats va baixar un 14,1%.

"Tot apunta que una bona part de les vivendes que han deixat el mercat del lloguer de llarga durada han passat al sistema de temporada", ha afirmat en alguna ocasió la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, que està esperant que "hi hagi dades amb una sèrie històrica una mica més llarga, per poder assegurar quins són els usos que es donen a aquests habitatges que desapareixen de l’oferta d’arrendament de llarga durada", segons va indicar en una visita fa uns dies a una promoció de vivendes públiques a Sabadell.

Sense control de preus

Això és perquè les modalitats de lloguer de més curta durada –els de temporada, els turístics o els d’habitacions– escapen a la regulació de la llei de vivenda i no estan obligats a aplicar el mecanisme de control de preus. Per això s’han convertit en una escletxa de fuita a la qual acudeixen cada vegada més propietaris. "Sens dubte, l’establiment de preus màxims ha donat lloc a la retirada d’immobles de l’oferta de vivendes de lloguer, ja que al propietari, que pot haver fet una forta inversió en un immoble, deixa d’interessar-li la seva explotació a l’obtenir rendibilitats baixes", observa Joan Carles Amaro, professor del departament d’Economia, Comptabilitat i Finances d’ESADE.

Per a José García Montalvo, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), no està tan clar que la fuga es produeixi cap a l’arrendament de temporada. "Els propietaris que han gastat una suma important de diners en una vivenda se’n van al mercat de compravenda, entre altres raons perquè el lloguer de temporada tampoc els ofereix garanties jurídiques en aquests moments", assenyala Montalvo.

De fet, el Consell General d’Economistes ha alertat de la incertesa que poden generar entre els propietaris mesures com la que ha anunciat el president del Govern, Pedro Sánchez, d’aplicar l’IVA als pisos turístics situats en zones de saturació turística. "El problema, aquí, és que l’anunci és encara massa inconcret i no se sap, per exemple, què passarà quan una zona saturada deixa de ser-ho. Tot això provoca que, al final, la gent tanqui la persiana i miri d’evitar-se complicacions", ha indicat Valentí Pich, president del CGE.

L’impacte en els preus

Notícies relacionades

La riquesa dels 30 milmilionaris espanyols va créixer un 20% el 2024

Davos arrenca avui amb el "context geopolític més difícil en generacions"

L’impacte dels preus no ha sigut igual a tot arreu, això sí. L’evolució en les poblacions incloses en la llista de municipis amb horaris comercials adaptats al sector turístic (que és ara mateix l’únic registre que hi ha a Catalunya per determinar quines ciutats o pobles es consideren oficialment turístics, segons l’Agència Catalana de Turisme) ha sigut dispar. De les 87 localitats incloses en la llista, en 39 d’aquestes (que representen un 44,8%) els imports han pujat, mentre que en uns altres 33 municipis (37,9%), els lloguers, en canvi, han baixat. La resta són poblacions en les quals la sèrie de dades registrades en l’INCASÒL no és completa.

Quan es comprova l’evolució en els municipis tensionats, els preus han baixat en un 58,8% dels municipis i han pujat en el 38,2%. En el primer cas, es troben Salou (Tarragonès), Palafrugell (Baix Empordà) o Sort (Pallars Sobirà), amb descensos que van ser del 5,2% en el primer; del 14,9%, en el segon, i en el tercer, del 0,1%.