Reafirmació territorial davant l’opa

Banc Sabadell ha decidit tornar a casa, tot i que no és Nadal, com passa amb l’anunci dels torrons. Però existeixen variables que faciliten aquesta decisió de tornar a ubicar la seva seu social a Sabadell, la ciutat que li dona el nom; i que contrasten amb els motius que van provocar la seva mudança a Alacant el 2017 pel referèndum independentista de l’1-O i el procés i que trenquen amb la tendència que mantenia fins fa poc de descartar la tornada.

Unes són de caràcter polític: aquest clima de "normalitat" que esgrimeixen des que el president Salvador Illa, a qui des del món empresarial s’atribueix una bona part de la desinflamació política de Catalunya des que va accedir a la presidència de la Generalitat. Altres motius tenen a veure amb l’oferta de compra (opa) amb intencions de fusió que té en marxa el BBVA sobre el Sabadell i a la qual s’oposa no només el seu consell d’administració, sinó tot l’arc polític, inclosos els governs central i català, així com el món empresarial, econòmic i social català.

El Govern, de fet, té importants palanques per entorpir l’operació. És molt probable que pugui imposar condicions addicionals a les que eventualment fixi la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per restar-li sentit econòmic. I també pot vetar la fusió, cas que l’opa tingui èxit, per restar-li sinergies (estalvis) i que al BBVA no li acabin de sortir els números. Davant aquest nou pas, el grup d’origen basc s’ha apressat a assegurar que la decisió del Sabadell no afecta les "bondats" que promou la seva operació. En qualsevol cas, el procés continua encallat en la CNMC, que l’ha portat a una segona fase que comporta més temps d’anàlisi.

El que és evident és que el Sabadell amb aquest pas aconsegueix reforçar la seva vinculació simbòlica i arrelament (la principal seu operativa mai va deixar Sant Cugat del Vallès) amb Catalunya, on va néixer a finals del segle XIX. L’opa ha provocat un rebuig massiu de la classe política i la societat civil. I això reforça els arguments en contra de la seva absorció per part del BBVA ja que Illa, que s’oposa a l’operació, és del mateix signe polític que el Govern central, que l’ha rebutjat públicament per la concentració que provocarà en territoris com Catalunya o el País Valencià, així com per la reducció de l’oferta per a les pimes, que són un dels pilars del banc català.

Una mica més del 40% del capital de l’entitat d’origen vallesà està en mans de petits accionistes que, al seu torn, són en la seva gran majoria clients. I després hi ha inversors individuals com l’inversor d’origen mexicà, que és així mateix conseller del banc en representació de la seva participació, David Martínez Guzmán, amb el 3,495%. I d’altres són institucionals que, en alguns casos, tenen accions als dos bancs, com Blackrock (6,305% del Sabadell i el 6,680% al BBVA), que podran ser decisius.

Des del Sabadell han mirat de contenir les possibles implicacions negatives de la seva decisió al País Valencià. Els seus polítics, als quals algunes fonts assenyalen com a possibles filtradors de la notícia, s’han oposat frontalment a l’opa, igual com els empresaris de la comunitat, però el seu marge per entorpir l’operació és limitat. És possible, en tot cas, que el canvi de seu pugui influir en els accionistes valencians i alacantins del Sabadell a l’hora d’acudir o no a l’oferta. Però probablement té més pes com cotitzin els dos bancs implicats en aquell moment: de moment, el Sabadell acaba de passar a valer més en borsa del que ofereix el BBVA.

El Govern valencià, en qualsevol cas, va apuntar que el seu president, Carlos Mazón, havia conversat amb el president del Sabadell, Josep Oliu, i el seu conseller delegat, César González-Bueno. "Els directius de l’entitat han garantit que ni la xarxa d’oficines ni els llocs de treball en la comunitat no estan en absolut afectats per aquesta decisió", va dir l’Executiu valencià.

La decisió del banc català suposa un canvi de criteri notable. L’abril passat, el president Oliu va descartar per enèsima vegada que l’entitat pogués retornar la seva seu social a Catalunya. El banquer, en aquesta línia, va evitar comentar el pacte d’investidura PSOE-Junts que incloïa elaborar un pla que fomenti la tornada de les empreses que se’n van anar: "Nosaltres complim escrupolosament la llei de societats de capital i la continuarem complint". I també va restar transcendència a les llavors imminents eleccions catalanes.

Aval per a Catalunya

Notícies relacionades

Treball rebutja la proposta de la CEOE d’apujar el salari mínim un 3%

Multa a Glovo per indagar en les entrevistes sobre la identitat de gènere

El moviment d’ara suposa un gran aval per a Catalunya ja que es tracta de la primera gran companyia de l’Ibex que ha decidit prendre el camí de tornada i en podria empènyer d’altres a seguir-lo. Fa unes setmanes Molins, la cimentera de la família del mateix nom, va prendre una decisió similar i tornar la seva seu social a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) després de 7 anys a Madrid. Les mirades s’han tombat ràpidament cap a CaixaBank, l’altre gran banc català, però aquest ha descartat seguir els passos del seu rival.

El Sabadell va ser la primera de les empreses de l’Ibex que va prendre la decisió de deixar Catalunya el 2017 arran del procés. S’havia preparat: el 2015 va aprofitar un canvi legal del Govern de Rajoy per modificar els seus estatuts i que la decisió la pogués adoptar el seu consell sense necessitat de portar-la a la junta d’accionistes. Això li va permetre aprovar la decisió molt ràpidament. Els dos bancs catalans van deixar la seva comunitat per un doble motiu. El principal era que estaven patint fugues de dipòsits i clients contraris al procés o preocupats per les seves implicacions. El secundari, però més rellevant en cas que s’hagués produït realment la independència, és que podrien haver-se quedat fora de l’empara i les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE). El Sabadell va optar per Alacant perquè hi tenia la seu operativa de l’extinta CAM, caixa d’estalvis que havia absorbit en la crisi financera.