Catalunya va perdre el 2024 més seus empresarials de les que va guanyar

El món de l’empresa i la política esperen que la tornada del Sabadell animi moltes companyies a imitar-lo després d’un any passat en què van marxar 351 societats més de les que van arribar

Catalunya va perdre el 2024 més seus empresarials de les que va guanyar
4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La decisió del Banc Sabadell de tornar la seva seu social a Catalunya després de set anys a Alacant i de celebrar la seva primera junta d’accionistes a la cocapital del Vallès Occidental per primera vegada en vuit anys ha disparat els ànims des de la Generalitat presidida pel socialista Salvador Illa fins al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, passant pel president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. S’hi suma el president de Pimec, Antoni Cañete, que en declaracions a EL PERIÓDICO, de manera molt descriptiva, considera que el pas donat per l’entitat financera havia de fer-se un dia o un altre perquè "no era lògic que el cap i el cos del banc estiguessin separats".

La majoria tenen l’esperança de revertir una tendència, la pèrdua de seus empresarials, que es va disparar amb el referèndum independentista el 2017 i després es va anar moderant, però sempre dona un saldo de més sortides que arribades. El 2024, Catalunya va continuar sense sortir d’aquesta evolució perdent més seus empresarials de les que va guanyar: el saldo va ser de 351 societats menys, com a conseqüència de 926 sortides i 575 noves incorporacions procedents d’altres territoris. A Madrid, amb l’excepció del tercer trimestre, amb saldo negatiu, el conjunt de l’exercici va acabar amb 206 incorporacions netes com a conseqüència de 1.549 mudances davant 1.755 arribades, segons diuen les dades del Registre Mercantil.

Traslladar-se a Madrid

Des de 2017, l’any del referèndum de l’1-O i de la declaració unilateral d’independència, el resultat entre arribades i marxes de seus socials a Catalunya s’acosta a les 3.000 en favor de les sortides. En concret, 2.989 per la marxa de més de 6.000 i l’arribada d’unes 3.300. En canvi, a Madrid, durant el mateix període, és favorable a les que han optat per instal·lar-se en aquesta comunitat, amb 1.982, com a resultat de més de 10.100 arribades i unes 8.100 marxes, segons es desprèn de les dades dels registres mercantils. En general les de Catalunya solen mudar-se a Madrid i les d’aquesta comunitat, a Catalunya, tot i que també hi ha trasllats a Andalusia o el País Valencià.

El pitjor exercici va ser el de 2017, amb 2.536 sortides de Catalunya, i l’arribada de tot just 548, que va ser quan es va viure el moment més convuls de fugues que va iniciar Oryzon entre les companyies més mitjanes i va liderar precisament Banc Sabadell entre les empreses de l’Ibex, a les quals va seguir CaixaBank, que va situar la seva seu social a València, així com la fundació que té el 31% del capital i el seu braç inversor, Criteria, que van ubicar a Palma de Mallorca.

A aquestes es van sumar Abertis, Cellnex o Colonial, que van optar per la capital d’Espanya i van seguir els anuncis de SegurCaixa Adeslas, el 9 d’octubre; o l’endemà, Catalana Occident (avui rebatejada com Occident), Planeta, Indukern o Edreams, totes elles a Madrid; així com Idilia Foods (Cua-Cao, Nocilla), l’11 d’octubre, que va optar per València, per posar només uns exemples.

I aquesta, des d’aleshores, és una qüestió que continua preocupant el món empresarial, tot i que no s’ha traduït en la marxa de seus operatives, però sí en la pèrdua per exemple de juntes d’accionistes. Des del món de l’empresa consideren important atraure de nou seus que van marxar, però sense coaccions, tal com proposava Junts, que va arribar a plantejar penalitzar les que no tornessin.

Fa unes setmanes, va ser Laboratoris Ordesa la que va decidir tornar la seva seu social a Barcelona. En concret, a la zona de negocis de BCN Fira District. Més recentment va ser un grup de més dimensió, la cimentera Molins, que s’havia mudat a Madrid i fins i tot va viure un cisma entre les branques familiars amb disputa als tribunals, perquè alguna d’elles no volia emportar-se la seu a la capital d’Espanya. Fa uns mesos va decidir canviar el seu nom i marca i, fins a la decisió del Sabadell, era una de les primeres grans companyies que havia decidit revertir la decisió de mudar la seva seu social després de l’1-O.

Notícies relacionades

El fet que tornin seus de grans companyies, si bé numèricament, és a dir, una a una, pot ser que no sumi gaire, quant a imatge i sensació de normalitat i activitat sí que suposa un gran salt per als experts.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que ha fet d’aquesta qüestió un dels seus reptes, afirmava en una entrevista amb EL PERIÓDICO que "una política fiscal com la de Madrid o la de València faria més atractiu que tornessin les empreses". Entenia que no fan falta mesures ni coercitives ni incentius perquè les empreses tornarien quan realment es donin les condicions polítiques i econòmiques idònies. El consell del Sabadell argumentava després d’aprovar la tornada de la seva seu a la cocapital del Vallès que "ara ja no es donen les circumstàncies que van motivar el seu trasllat", en referència implícita al procés. Sánchez Llibre, per la seva banda, es va aventurar aquesta setmana a "avançar que hi haurà més notícies de retorn d’empreses pròximament".