Exempleats porten a judici a la tecnològica centenària Leitat

La viabilitat d’una entitat centenària com a Acondicionamiento Tarrasense, o més coneguda com a Leitat, està en risc. La polèmica gestió de l’anterior equip directiu ha deixat un forat milionari en els seus comptes, creat per una concatenació de contractes fantasma i que van provocar que l’anterior vicepresident executiu fos denunciat per la via penal.

Fa un any l’empresa va mirar de contenir la sagnia econòmica amb 115 acomiadaments. Part dels esmentats empleats cessats han denunciat la companyia i al març estan citats a judici, on li reclamen indemnitzacions milionàries. Per evitar el col·lapse de Leitat, la Generalitat de Catalunya va aprovar un rescat públic de 9,8 milions d’euros. EL PERIÓDICO ha pogut contactar amb sis fonts diferents implicades, que han participat en aquest reportatge sota petició d’anonimat.

Leitat és una associació privada sense ànim de lucre fundada a Terrassa el 1906 que es dedica a la innovació i a la inversió en activitats científiques. Part del seu pressupost depèn de subvencions públiques de la Generalitat, per això a la seva junta directiva hi ha representats alts càrrecs de l’administració catalana del Govern de torn.

La ‘promesa’ d’11,3 milions

El juliol del 2020, en plena pandèmia, el grup farmacèutic Esteve li ven la seva divisió Welab, que es dedicava al descobriment i desenvolupament d’uns nous medicaments. Qui surt a la foto que oficialitza l’esmentada operació és Joan Parra Farré, llavors vicepresident executiu de Leitat. Va ser una operació en la qual Leitat va assumir una plantilla de 68 empleats, amb alts salaris i un negoci "molt intensiu en inversions i amb retorns molt llunyans en el temps", afegeix una font coneixedora de l’operació. A fi de rendibilitzar i justificar l’operació, Parra tanca dos contractes amb Fundació Tecnològica Advantx, un el 20 de desembre del 2021 per valor de 9,8 milions d’euros, i un altre el mateix dia, 20 de desembre, però del 2023, per valor d’1,5 milions d’euros, segons una auditoria interna.

Parra va aconseguir injectar la promesa d’11,3 milions d’euros. El presumpte pagador era la Fundació Tecnològica Advantx, més coneguda com a Funditec, de la qual, en aquell moment, Parra era secretari del patronat. "Anava cobrint forats... fins que ja no va poder més", explica una altra font coneixedora. Funditec, a dia d’avui, no ha pagat el deute contret amb la primera, segons confirmen des de Leitat, el que acabaria precipitant la caiguda de Parra i 115 acomiadaments per quadrar els números.

Fundació Tecnològica Advantx únicament va avançar 600.000 euros, com a mostra que podria assumir el pagament i dins de Leitat no generés sospites l’operació. Parra, en un exercici d’enginyeria comptable, ja va plasmar en els balanços de Leitat els ingressos íntegres d’aquests contractes, com si els hagués cobrat i així tranquil·litzar la junta de Leitat.

Les sospites que aquests contractes eren paper mullat van anar cobrant força i van esclatar el 21 de novembre del 2023. La junta directiva de Leitat cessa Parra "per pèrdua de confiança", segons argumenten des de l’entitat. "El senyor Parra no va rebre cap indemnització pel seu acomiadament", n’afegeixen a preguntes d’aquest mitjà.

A partir d’allà comencen a buscar el seu substitut, que acabarà sent Jordi Cabrafiga, bon coneixedor dels racons de l’administració pública i com relacionar-se amb la mateixa, ja que va ser secretari general d’Economia i Empresa amb Junts (2021-2022). Segons apunten diverses fonts coneixedores, l’opinió de la Generalitat va ser determinant en la seva designació.

Segons apunten diferents fonts consultades, en un primer moment Leitat va iniciar accions penals contra Parra. No obstant, posteriorment les parts van arribar a un acord i la causa penal es va arxivar. "A data d’avui, Leitat ha donat per tancada qualsevol possible demanda contra el senyor Parra", confirmen des de la societat.

Notícies relacionades

Aquest sector necessitarà un 18% més de professionals per a 2026: Aquestes són les titulacions relacionades que pots estudiar a Barcelona

Acostant la supercomputació a les empreses

Les auditories internes que encarrega la direcció recomanen tancar Welab i el 8 de febrer Leitat presenta un expedient de regulació d’ocupació (ERO) sobre els 600 empleats, 115 dels quals eren acomiadats, inclosos tots els de Welab.

Després d’alguna cosa més d’un mes de converses, el 19 de març del 2024, l’ERO finalitza amb acord parcial –la UGT, que representa a una majoria de Welab no firma. La indemnització que finalment van rebre els treballadors damnificats va ser alguna cosa més de la mínima reconeguda per llei. Tenint en compte que la plantilla de WeLab tenia una antiguitat mitjana de 18,2 anys, segons la denúncia presentada per la UGT, els afectats van cobrar un any de sou, per sota del que equivaldria a un acomiadament improcedent i molt lluny del pactat amb l’empresa si hi havia acomiadaments. És per això que un grup de 35 treballadors han presentat accions legals contra Leitat i al març estan citats a judici. Li reclamen 1,44 milions.