Díaz i Cuerpo porten al Congrés la pugna per la reducció de jornada a les pimes

El Govern central va arribar a un acord per remetre al Consell de Ministres del 4 de febrer l’avantprojecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Els socis de la coalició han consensuat accelerar la tramitació de la norma i portar les seves diferències sobre quan l’hauran d’aplicar les pimes a la negociació al Congrés. "Celebrem que finalment s’aprovi el text del diàleg social i es tramiti per via d’urgència", van dir fonts de Treball.

"El Govern és conscient que en la tramitació parlamentària el text podrà sotmetre’s a modificacions, per incloure les aportacions dels grups parlamentaris, per tenir en compte la realitat parlamentària i la realitat de les empreses, especialment de les pimes, sent oportú estudiar mesures de flexibilitat i acompanyament perquè la reducció de jornada sigui una realitat efectiva al més aviat possible", afirmen fonts de la Moncloa.

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, salva així un primer assalt i ha aconseguit que l’Executiu central validi íntegrament l’acord assolit amb els sindicats el desembre passat i que planteja que totes les empreses a Espanya hagin reduït abans del 31 de desembre d’aquest any la seva jornada laboral màxima a 37,5 hores setmanals. És a dir, de facto, que totes les companyies comencin el 2026 ja en aquest llindar.

Això és el que el Govern central portarà al Congrés i presentarà als grups i els dos socis assumeixen que aquest esquelet estarà subjecte a afegiments i canvis per guanyar-se el suport d’una majoria. El PSOE, a través de ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat durant aquestes últimes setmanes la necessitat de "flexibilitzar" l’entrada en vigor per a les pimes i així donar més arguments als partits que vulguin acontentar les companyies per votar sí.

Aquest posicionament, malgrat l’acord assolit ahir amb els seus socis, no ha decaigut i tant els socialistes com Sumar han decidit posposar les seves diferències i portar-les als passadissos i despatxos del Congrés. Allà els socis minoritaris dins l’Executiu defensaran atraure els potencials aliats oferint-los ajudes a les petites empreses, via transferències directes a sectors concrets i bonificacions a les noves contractacions.

Augment de costos salarials

Per Sumar, que totes les empreses apliquin la reducció de jornada a 31 de desembre d’aquest any és una línia vermella. També ho és que els empleats a temps parcial no es vegin perjudicats per la retallada de temps, sinó al contrari i que els seus salaris augmentin, ja que augmentarà el salari/hora. Sobre aquest punt, que implicarà per a part de les empreses un augment directe dels seus costos laborals, hi ha alta oposició, especialment en gremis com el de les empreses de neteja.

El partit de Yolanda Díaz fia gran part de la seva capital polític a l’èxit o fracàs d’aquesta norma. "Hem de donar energia al Govern, [...] no només mantenir-s’hi", va dir ahir al matí en un acte organitzat per Europa Press.

Notícies relacionades

L’eurozona es blinda: el BCE abaixa tipus al 2,25% en resposta a l’ofensiva de Trump

PortAventura suspèn la venda d’entrades per a aquest dissabte per la vaga de treballadors

Per contra, el PSOE és partidari de jugar amb els grups parlamentaris la carta negociadora de l’entrada en vigor. Que les grans empreses que encara estiguin per sobre de les 37,5 hores setmanals apliquin ja aquesta referència aquest any, mentre que per a les pimes hi hagi més marge. "Hem de donar marge de flexibilitat, acompanyar les empreses, en particular les pimes, que són les que poden tenir una dificultat a curt termini més gran, a arribar a aquelles 37 hores i mitja", va defensar fa uns dies el ministre Cuerpo. En aquesta definició de pime Economia apunta cap a les companyies de 50 empleats o menys, cosa que tècnicament engloba petites empreses i microempreses.

La dificultat que espera al Govern central al Congrés és elevada, segons el que va evidenciar el fracàs del decret òmnibus tombat la setmana passada i que incloïa la revalorització de les pensions o les bonificacions al transport públic, entre d’altres. Els vots de Junts, que van recolzar tombar aquestes mesures malgrat que amb la gran majoria van afirmar estar a favor, es presenten com uns vots clau i el Govern central, per l’altre costat, públicament tampoc ha renunciat a una abstenció del PP que pogués fer prosperar la norma.