L’estabilitat al lloc de treball arriba al nivell més alt en una dècada

L’enquesta de població activa (EPA) publicada ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revela un 2024 positiu per a l’ocupació en termes generals, que, no obstant, també revela algunes ombres en termes de qualitat de l’ocupació. La parcialitat ha repuntat l’últim any i la majoria d’assalariats que no treballen a temps complet ho fan perquè no els queda més remei.

L’ocupació ha crescut tant entre homes com entre dones, si bé els primers s’han beneficiat lleugerament més de l’actual cicle expansiu de l’ocupació. I pel que fa a l’atur, Espanya ha aconseguit continuar reduint els seus elevats nivells d’atur. Aquestes són algunes de les claus que deixa l’última enquesta de població activa del 2024.

Estabilitat i permanència.

Amb permís del pandèmic i inusual 2020, cal remuntar-se al 2014 per trobar un any en què més assalariats espanyols poguessin dir que feia més d’un any que tenien la mateixa feina. Llavors el mercat laboral encarava la rampa de sortida de la Gran Recessió i ho va fer amb la recepta que era habitual fins aleshores: la temporalitat. Quan l’economia acompanyava les empreses recorrien a fórmules eventuals per incorporar gent i els anaven liquidant a mesura que fluctuava la seva activitat.

No en va, l’eventualitat en el sector privat va arribar a situar-se per sobre del 36% –és a dir, més d’un de cada tres assalariats tenia un contracte eventual– abans de l’esclat de la bombolla i no va baixar mai del 20% durant la dècada posterior. Fins a la reforma laboral del 2021, que va acotar les fórmules de contracte temporal i va suprimir un dels més freqüentats i discrecionals del qual disposaven les empreses: el contracte d’obra i servei.

L’evolució posterior de l’ocupació, tant en forma com en fons, ha dotat de més estabilitat l’ocupació. A nivell purament contractual, els assalariats del sector privat amb un contracte temporal han disminuït fins al 12,4%, mínim històric. I a nivell de permanència a la mateixa feina, l’estabilitat està ara mateix en màxims de l’última dècada. El 79,9% dels assalariats del sector privat fa més d’un any que tenen la mateixa feina. Un nivell superior també a l’època prebombolla, en què també hi havia creixement econòmic. El 2007, just abans de l’esclat, el 73,9% dels assalariats feia més d’un any que tenia la mateixa feina.

Desacceleració i ocupació estrangera.

El 2024 va tancar amb un total de 21,85 milions d’ocupats a tot Espanya (3,85 milions a Catalunya). Mai abans tantes persones havien estat treballant de manera simultània a Espanya. Un rècord que arriba després de guanyar 416.800 ocupats l’últim any. L’evolució, per tant, és positiva i reflecteix un ritme de creixement interanual del 2,2%. Per posar-ho en el context històric recent, a aquest ritme creixia l’ocupació a Espanya durant el cicle immediatament posterior a la sortida de la Gran Recessió.

Espanya creix a un ritme substancialment superior al d’altres grans economies europees en l’actual moment econòmic, si bé ha baixat una marxa respecte a anys precedents. El 2023, per exemple, el va tancar amb un ritme de creixement del 3,6% interanual.

Els treballadors estrangers també han moderat el seu creixement, si bé continuen sent un dels principals responsables que Espanya estigui en números positius quant a ocupació. Els que arriben a Espanya a treballar assumeixen 4 de cada 10 nous llocs de treball creats. Les persones nascudes fora d’Espanya ja representen el 15,1% del total d’ocupats, quan abans de la bombolla financera rondaven el 10-11% i abans de la covid no van superar mai el 12,5%.

La parcialitat repunta i la bretxa de gènere persisteix.

L’ocupació creada ha sigut majoritàriament via contracte indefinit i a jornada completa, si bé el 2024 ha registrat un repunt del treball a temps parcial. El percentatge de persones que no estan a jornada completa va passar del 13,5% al 14% en els últims 12 mesos. Aquesta fórmula de contractació sol estar associada a males condicions de treball o subocupació, ja que el 44,5% dels empleats a temps parcial acceptarien un contracte a jornada completa si els l’oferissin.

La parcialitat afecta en gran manera les dones i això es nota, entre altres motius, en el nombre d’hores que fan homes i dones cada setmana. La jornada mitjana dels primers va tancar el 2024 en les 34,6 hores setmanals, davant les 29,7 hores que fan elles. En els dos casos la mitjana ha augmentat respecte a l’any anterior, però en una proporció semblant i la bretxa persisteix.

L’atur baixa i el de llarga durada més.

L’atur, per la seva banda, va continuar el camí descendent i va tancar l’exercici en una taxa del 10,6%, més d’un punt per sota del tancament del 2023 i en el seu nivell més baix des del 2008, just quan va esclatar la bombolla financera i immobiliària. En els últims 12 mesos l’atur ha baixat en 265.300 persones, fins a un total de 2,6 milions d’aturats. A Catalunya va baixar també més d’un punt, fins al 7,8%. La mitjana europea se situa en el 5,9%.

L’atur ha registrat un descens substancial, del 9,7% l’últim any, si bé entre col·lectius específics i amb més dificultats d’inserció ho ha fet en més intensitat. El nombre de dones aturades ha baixat un 10,9%, davant el 7,4% registrat entre els homes. En un altre ordre de coses, el nombre d’aturats de llarga durada, o, el que és el mateix, que fa més d’un any que busquen feina sense èxit, ha disminuït un 13% i representa el 38% del total d’aturats, quan fa un any era el 40%.

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus

Repsol invertirà 800 milions en una nova planta a Tarragona

ELS SECTORS QUE MÉS HAN APORTAt.

El sector que més ocupació ha aportat al conjunt de l’economia va ser la restauració, amb un saldo positiu en els últims 12 mesos de 89.700 persones, seguit per l’educació, 63.500, i la programació i la consultoria, 54.500 persones. Una composició d’extrems, en què tant creixen sectors històricament associats a baixos salaris i horaris irregulars, com l’hostaleria, com aquells en què en els últims anys s’ha pagat per sobre de la mitjana, com els segons.