El BCE abaixa de nou els tipus i els deixa al 2,75% entre dubtes per la inflació

Així, en la seva primera reunió de l’any, el BCE va decidir fer un pas més en la rebaixa del preu del diner, a diferència de la Reserva Federal (la Fed), que aquest dimecres va decidir mantenir invariables els tipus d’interès als EUA (en un rang entre el 4,25% i el 4,5%) enmig de les noves preocupacions sobre la inflació que porten les polítiques de l’era Trump i el recent encariment del petroli i el gas. Amb tot, en la seva reunió d’ahir, el consell de govern del BCE va interpretar que "el procés de desinflació continua avançant" i que la seva evolució permet mantenir l’expectativa que la inflació "probablement" acabarà retornant a l’objectiu del 2% a mitjà termini al llarg d’aquest any.

Això no va impedir a la presidenta del BCE, Christine Lagarde, fer-se ressò de la incertesa que afegeixen les tensions geopolítiques creixents i el possible impacte sobre el comerç global d’un augment dels aranzels, com el que propugna Donald Trump. "Més friccions en el comerç mundial farien més incertes les perspectives d’inflació a l’eurozona", va indicar Lagarde en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern del BCE. D’una banda –va explicar– aquestes tensions poden traduir-se en uns subministraments més cars i, per tant, en una inflació més gran. D’altra banda, però, una desacceleració més important de l’economia global pot traduir-se en debilitat del consum i de la inversió i, amb això, en una menor inflació. D’una manera o altra, la presidenta del BCE va remarcar que, sobre un possible augment dels aranzels, tot són especulacions encara: "Hi ha rumors, comunicats, assumpcions, però no hi ha res tangible".

La d’ahir va ser la quarta retallada consecutiva de 0,25 punts percentuals que emprèn el BCE i el cinquè des de juny del 2024, quan l’organisme que presideix Lagarde va inaugurar l’actual cicle de rebaixes en uns tipus d’interès que havien pujat de forma explosiva per frenar la inflació desencadenada des de mitjans del 2021. Així, des del nivell rècord del 4% en què estava situat abans de juny del 2024, el tipus d’interès de la facilitat de dipòsit (que és amb el que el BCE remunera els diners que guarda als bancs i el que ara serveix de referència principal, perquè és el que més afecta al cost de crèdits i dipòsits) ha encaixat una retallada d’1,25 punts percentuals (125 punts bàsics) i se situa al 2,75%, el nivell més baix des de març del 2023.

Sense certeses

Tot i que va evitar assumir un compromís, Lagarde va deixar la porta oberta a noves retallades –"coneixem la direcció en la qual volem evolucionar i és la que prendrem", va dir–, si bé va evitar fer precisions: "Seria molt prematur discutir quan hem de parar", va afirmar.

Notícies relacionades

El drama de l’HPO

Més de la meitat de l’HPO de l’àrea de Barcelona és indefinit

Així, de cara a pròximes reunions, el consell de govern del BCE va insistir que "aplicarà un enfocament dependent de les dades" abans de determinar "l’orientació apropiada" de la política monetària, sense perdre de vista la seva determinació d’"assegurar que la inflació s’estabilitzi de forma sostinguda en el seu objectiu del 2% a mitjà termini". En la seva pròxima reunió del 6 de març, el BCE actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques i això proporcionarà nous elements d’anàlisi.

L’eurozona va créixer el 0,7% el 2024

L’economia de l’eurozona va créixer un 0,7% el 2024, tres dècimes més que la taxa observada l’any anterior però amb un PIB estancat en l’últim trimestre, segons l’estimació preliminar publicada ahir per l’oficina europea d’estadístiques Eurostat.Per la seva banda, l’activitat econòmica en el conjunt de la UE va augmentar fins al 0,8% el 2024, quatre dècimes més que el creixement observat el 2023, amb una tímida expansió del 0,1% en el quart trimestre del passat exercici. En els dos casos, el creixement mitjà de l’economia és inferior a les últimes previsions publicades per la Comissió Europea, que pronosticava una expansió del PIB del 0,8% a l’eurozona i del 0,9% en tot el club.La raó principal és un tram final de 2024 marcat per una frenada important de l’economia a les dues zones: totes dues van registrar creixements del 0,4% en el tercer trimestre que es va diluir en el cas dels països de la moneda comuna i va perdre tres dècimes a la UE. Aquestes dades contrasten amb el bon comportament de l’economia a Espanya, que va tancar 2024 amb un creixement trimestral del 0,8%, el tercer més alt entre els dotze països sobre els quals Eurostat aporta dades.