Salari mínim català, macroprojectes industrials i ‘boom’ de renovables, el pla econòmic d’Illa en 5 claus

«Millorar la productivitat de l’economia catalana és essencial per recuperar el lideratge de Catalunya com a motor econòmic europeu», considera el Govern. Per fer-ho, les mesures d’índole econòmica tenen un caràcter protagònic dins del pla ‘Catalunya Lidera’. Algunes propostes són innovadores i d’altres recuperen velles ambicions. Aquestes són les principals claus:

El salari mínim català porta exercint de ‘Guadiana’ durant els últims anys, cada cert temps apareix i desapareix. Illa ha decidit fer seva aquesta reivindicació que ERC va posar a sobre de la taula fa un lustre, si bé mai ha arribat a aplicar-se. 

Catalunya no té competències legislatives en la matèria, patronals i sindicats no s’han posat d’acord per fer seva la mesura i la Generalitat no ha volgut posar diners fins ara per impulsar-la. Segons una actualització aproximativa d'últim càlculs oficials, l’SMI català hauria de superar els 1.400 euros mensuals.  

També a nivell laboral, la Generalitat vol incentivar que les empreses contractin «personal qualificat» a l’ estranger i per a això promet crear un servei per facilitar els tràmits a les empreses.

Illa pretén fer créixer les empreses catalanes, convertint les petites en mitjanes i les mitjanes en grans. L’objectiu que s’ha marcat és guanyar 1.500 companyies de 50 o més empleats en cinc anys, un saldo sis vegades superior al registrat des del 2019. Per fer-ho impulsarà fusions i crearà un fons amb diners públics i privat que inverteixi per reestructurar empreses.

En aquesta línia, el Govern vol promoure també la creació de les empreses emergents i passar de les actuals 2.102 ‘start-ups’ a una xifra pròxima a les 3.000.

La indústria vol que sigui un dels sectors tractors d’aquest salt productiu i per fer-ho el Govern es compromet a reforçar la figura de «projectes estratègics», amb l’objectiu de privilegiar l’aterratge d’inversions industrials de gran calat. Perquè es consolidin, la Generalitat nomenarà persones responsables directes d’aquests grans projectes per supervisar-lo. Es crearan responsables concrets d’aquests projectes. 

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2022, el 17,9% de l’electricitat consumida a Catalunya va provenir de fonts renovables. Ara el Govern vol multiplicar gairebé per tres aquesta aportació i arribar al 50% el 2030.

El Govern també es compromet a sostenir i incrementar les inversions en dessalinitzadores i altres fórmules que garanteixin el subministrament d’aigua davant sequeres, com la que continua vivint Catalunya actualment. Per fer-ho vol invertir 2.000 milions d’euros en cinc anys i garantir el 70% de la demanda d’aigua sense «dependre de la climatologia». 

La gran aposta d’Illa en matèria educativa per incrementar les places en llars d’infants, sense arribar a quantificar aquesta ambició. També es compromet a potenciar la formació professional (FP), en les seves diferents escales formatives i anar adaptant l’increment de places a l’evolució de la demanda de vacants. 

A nivell universitari es compromet a reduir un 30% del preu dels màsters no habilitants i a promoure la creació d’escoles de negocis.

En el terreny de la protecció social, Illa promet una reforma de la renda garantida de ciutadania, així com un increment específic de l’import d’aquesta prestació per a més grans de 65 anys i persones amb discapacitat acreditada de més del 65%. En aquest sentit, també vol automatitzar cada any la pujada de l’IRSC, que fixa l’import de les prestacions socials que paga la Generalitat, en funció de l’IPC.

Notícies relacionades

Illa llança un pla de 18.500 milions fins al 2030 perquè Catalunya lideri Espanya

La Seguretat Social està traient la pensió de viduïtat als qui facin aquesta operació

Les 200 mesures del pla ‘Catalunya Lidera’ barregen nous anuncis amb intervencions ja publicitades i posades en marxa des de l’Executiu. Un exemple són els 50.000 habitatges de protecció oficial que ha promès tenir a punt el 2030. Entre aquests se n’inclouran 5.000 de lloguer assequible i un fons públic per ajudar els joves a emancipar-se si decideixen comprar una casa, avançant-los l’entrada de la hipoteca. 

La pretensió de promoure la simplificació administrativa, liderat el procés pel conseller Albert Dalmau, també ha sigut una altra mesura ja anunciada per millorar la relació de ciutadania i empreses amb el sector públic. Per això reduiran els temps i traves per realitzar tràmits, així com promouran la finestreta única per a les empreses. El pla també recull la creació d’una borsa de pràctiques amb 2.000 places per a estudiants que vulguin fer carrera a l’administració.