Illa llança un pla de 18.500 milions fins al 2030 perquè Catalunya lideri Espanya

Era un dels missatges clau del president Salvador Illa des que va arribar a la presidència de la Generalitat l’agost passat: Catalunya ha de tornar a liderar Espanya. I, en aquesta línia, ha llançat un pla amb inversions previstes de 18.500 milions d’euros fins al 2030, suma equivalent al 5,8% de la riquesa que es genera a la comunitat autònoma destinada a navegar en un entorn de transformacions globals i tornar a ser líders en sintonia amb Europa. Del total 13.700 milions procediran de crèdits de l’Institut Català de Finances (ICF) i la resta, de la Generalitat.

Presentat amb tota solemnitat mitjançant la conferència ‘Catalunya lidera. Un model de prosperitat compartida’ en el paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona, per deixar constància de la importància que li atorga a la tradició industrial del país, amb assistència de tot el seu govern i representants del món econòmic, polític i social, el cap de l’Executiu català ha resumit la iniciativa que recull un conjunt de 200 mesures que executarà un operador exclusivament dedicat a això, denominat Lidera.

Illa ha destacat com a caracerístiques catalanes l’ambició i la capacitat transformadora i de consensos i avantatges i carències després d’una gira per tot Catalunya per determinar les línies estratègies a seguir. I a escala espanyola detecta respecte a Catalunya, tot i que amb cert «recel» que requereix pedagogia.

Els efectes acumulats d’aquest conjunt de mesures per afrontar una etapa de transformacions globals amb avenços com la intel·ligència artificial que suposen uns 3.000 milions per exercici, sobre el producte interior brut (PIB) català seran del 5,7% a 6 anys vista i podrien arribar al 9,5% en 10 anys i fins i tot més almillorar la productivitat.

Aquest pla amb una perspectiva que transcendeix una legislatura es posa sobre la taula en un moment en què Catalunya s’ha vist forçada a prorrogar de nou els pressupostos del 2023 aspira a esprémer al màxim els fons europeus per recuperar un lideratge que Catalunya ha cedit en els últims anys. Segons les previsions del Govern, permetrà crear 78.000 llocs de treball entre el 2025 i el 2030. Són passos que suposen «una gran oportunitat per recuperar el paper històric de Catalunya com a motor de creixement a Espanya i Europa».

I tot això mitjançant un model de creixement «de prosperitat compartida davant altres models d’acumulació insolidària». L’anàlisi del Govern, en el seu afany de situar Catalunya «a l’avantguarda de l’agenda europea», es nodreix dels informes d’Enrico Letta sobre el mercat únic europeu o de Mario Draghi, amb el seu pla per al futur econòmic de la Unió Europea.

Illa no ha amagat la seva preferència amb els republicans i els Comuns com a socis, tot i que hi hagi qüestions en què discrepen i ha esgrimit que el Govern compta amb la «política d’habitatge més ambiciosa d’Espanya», amb la previsió de 50.000 pisos fins al 2030, entre altres iniciatives socials.

200 actuacions

En total són 200 actuacions de les quals la desena part s’identifiquen pel seu caràcter estratègic en una iniciativa que suposa «un dels programes d’inversió pública a Catalunya més importants del segle XXI». Els pilars en què es recolza la iniciativa de l’Executiu català són les infraestructures, que són «clau per al progrés econòmic». I allà s’inclouen des d’assegurar prou recursos hídrics a fomentar les energies renovables, millorar les connexions de transport, construir instal·lacions per a la transició digital i agilitzar l’ús del sòl per captar inversions i recolzar les empreses.

Un altre pilar és la modernització productiva, dirigida a augmentar la productivitat, estancada en els últims anys. I per a això l’objectiu és prioritzar la inversió en sectors d’alt valor afegit, innovadors i que enforteixin l’autonomia estratègica en col·laboració amb les institucions europees. Una de les prioritats ha de ser descarbonitzar de l’economia, reforçar el perfil industrial i avançar en la seva digitalització. Tot això mitjançant fons públics i privats i fomentant una dimensió empresarial més gran i el desenvolupament econòmic territorial.

També destaca el coneixement i la innovació, mitjançant el reforçament del nivell formatiu de la població, la millora i reformes de les universitats catalanes, del sistema d’investigació i desenvolupament (R+D) i dels actius cientificotècnics; així com la igualtat d’oportunitats, a través d’ocupació de qualitat i les polítiques actives d’ocupació; i el bon govern, amb finances públiques sostenibles, la simplificació i digitalització de l’administració o l’impuls de la compra pública innovadora.

Reptes: productivitat i PIB per habitant

El pla traçat per Illa radiografia també l’economia catalana, que qualifica de «dinàmica, diversificada i oberta», però amb algunes debilitats, malgrat un creixement més equilibrat després de la crisi financera, amb l’augment «limitat de la productivitat i del PIB per habitant». En tot cas, la diversificació del teixit econòmic «ha permès una resiliència més gran davant els xocs econòmics, mentre que l’impuls de la internacionalització i l’atracció de la inversió estrangera «han consolidat Catalunya com un actor clau en el comerç global». Però hi continuen havent assignatures pendents com una presència «insuficient» dels serveis avançats, la necessitat de millora en el capital humà i la cohesió social, així com la transició energètica.

Notícies relacionades

Salari mínim català, macroprojectes industrials i ‘boom’ de renovables, el pla econòmic d’Illa en 5 claus

La Seguretat Social està traient la pensió de viduïtat als qui facin aquesta operació

El document elaborat pel Govern conclou que és necessari millorar la productivitat, mitjançant la inversió en capital físic, tecnològic, activitats d’innovació, reforçar la indústria i fomentar l’augment de dimensió de les empreses. També cal reforçar la resiliència del mercat de treball davant dels reptes de la digitalització, l’envelliment i els fluxos migratoris, així com abordar reptes socials amb el foment de llocs de treball de qualitat, apostar més per la indústria i els serveis avançats i l’accés a béns bàsics com l’alimentació i el transport o l’accés a la vivenda per a un creixement més inclusiu.

Altres àmbits de millora són l'impuls a la descarbonització de l’economia i augmentar la resiliència davant del canvi climàtic amb actuacions encaminades no només a l’electrificació, sinó també a la gestió sostenible dels recursos hídrics per a l'agricultura i els sectors productius, i potenciar-ne la qualitat i la confiança en les institucions i l'autogovern de Catalunya pel que és essencial la sostenibilitat de les finances públiques, així com una administració «més àgil, moderna i eficient, amb menys traves burocràtiques, millor ús de les dades, les eines digitals i la intel·ligència artificial», que «ha de facilitar una gestió més efectiva i propera als ciutadans». El pla insta a mantenir el diàleg social, la col·laboració publicoprivada i la coordinació entre institucions. «La recepta de l’èxit passa per grans consensos, l’estabilitat política i la seguretat jurídica», conclou.