Més de la meitat de l’HPO de l’àrea de Barcelona és indefinit

Malgrat que l’oferta continua sent insuficient per satisfer la demanda, el 56% del parc protegit de l’àrea metropolitana de la capital catalana no perdrà mai aquesta qualificació. Una xifra que contrasta amb el total de Catalunya, ja que la perpetuïtat només arriba al 38% de les vivendes. La resta d’immobles, un 44% en el cas metropolità i un 62% a escala catalana, es desqualificaran els pròxims anys i alguns perdran la protecció, els que no passin a mans de la Generalitat o d’ens locals que decideixin mantenir la llicència.

36 municipis

Dels 36 municipis inclosos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Barcelona concentra el 21% dels pisos de protecció permanent de la zona metropolitana (en total, 8.316 llars) i el segueixen d’altres com per exemple l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet. La xifra, segons comenten diferents experts, s’explica tant pel fet que són ciutats grans amb una densitat de població important, com per la disponibilitat de sòl públic que s’ha anat posant a disposició de la construcció de nous edificis HPO per part dels ajuntaments.

Jaime Palomera, doctor en Antropologia Econòmica, explica que el parc d’habitatge protegit a l’AMB presenta desigualtats perquè hi ha consistoris que han fet "més esforços" que d’altres en la mobilització de sòl per construir HPO.

Dins de l’AMB, com a organisme que gestiona el territori metropolità, es va plantejar la creació d’un pacte metropolità per a l’habitatge per coordinar les polítiques i la construcció. Tot i que encara no s’ha materialitzat, l’últim Pla d’Actuació Metropolità (PAM) ja proposa construir 4.500 vivendes de protecció oficial indefinida fins al 2027, quan estan previstes les pròximes eleccions municipals.

Ampliar el parc

Notícies relacionades

El drama de l’HPO

Un de cada 3 pisos protegits deixarà de ser-ho entre el 2025 i el 2030

Que els pisos de protecció oficial tinguin una llicència perpètua, és a dir, que no deixin mai de ser-ho, és una de les principals demandes de les entitats en defensa de l’habitatge i tant el Govern com alguns executius autonòmics, com el català, estan estudiant-ho a fi d’augmentar així –juntament amb la construcció de noves vivendes– el parc protegit. Des de l’any 2019, la perpetuïtat de la protecció oficial a Espanya només es pot donar en sòls destinats a HPO o en terrenys públics.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja treballa per continuar ampliant aquest parc públic indefinit de la mà dels ens locals. A l’octubre, el Govern va presentar un pla perquè els municipis declarats tensionats –a l’àrea metropolitana ho són la majoria– tinguin un 15% del seu parc d’habitatge en règim de protecció oficial.