Illa llança un pla de 18.500 milions fins al 2030 perquè Catalunya lideri Espanya

Era un dels missatges clau del president Salvador Illa des que va arribar a la presidència de la Generalitat l’agost passat: Catalunya ha de tornar a liderar Espanya. I, en aquesta línia, ahir va llançar un pla amb inversions previstes de 18.500 milions fins al 2030, suma equivalent al 5,8% de la riquesa que es genera a la comunitat autònoma, destinada a navegar en un entorn de transformacions globals i tornar a ser líder en sintonia amb Europa. Del total, 13.700 milions procediran de crèdits de l’Institut Català de Finances (ICF) i la resta, de la Generalitat a través del pressupost ordinari.

El programa va ser presentat amb tota solemnitat mitjançant la conferència Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat, impartida al paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona –per deixar constància de la importància que atorga a la tradició industrial del país– i amb assistència de tot el seu Govern i de representants del món econòmic, polític i social. La iniciativa recull un conjunt de 200 mesures que executarà un operador exclusivament dedicat a això, anomenat Lidera.

Transcendeix una legislatura

Illa va destacar com a característiques catalanes l’ambició i la capacitat transformadora després d’una gira per tot Catalunya per determinar les línies estratègiques per seguir. I a escala espanyola, Illa detecta respecte envers Catalunya, tot i que amb un cert "recel", que requereix pedagogia.

Els efectes acumulats d’aquest conjunt de mesures sobre el producte interior brut (PIB) català, seran del 5,7% a sis anys vista i podrien arribar al 9,5% en 10 anys.

El pla, la perspectiva del qual transcendeix una legislatura, arriba en un moment en què Catalunya s’ha vist forçada a prorrogar de nou els pressupostos del 2023 i aspira a esprémer al màxim els fons europeus per recuperar un lideratge que ha cedit en els últims anys. Segons preveu el Govern, permetrà crear 78.000 llocs de treball entre el 2025 i el 2030. "Suposa una gran oportunitat per recuperar el paper històric de Catalunya com a motor de creixement a Espanya i Europa", va dir el president. I tot això mitjançant un model de creixement "de prosperitat compartida davant altres models d’acumulació insolidària". L’anàlisi del Govern, en el seu afany de situar Catalunya "a l’avantguarda de l’agenda europea", es nodreix dels informes d’Enrico Letta sobre el mercat únic europeu o de Mario Draghi, amb el seu pla per al futur econòmic de la Unió Europea.

Illa no va amagar la seva preferència pels republicans i els Comuns com a socis, tot i que hi hagi qüestions en què discrepen i va esgrimir que el Govern compta amb la "política d’habitatge més ambiciosa d’Espanya", amb la previsió de 50.000 pisos fins al 2030, entre altres iniciatives socials.

De les 200 actuacions, la dècima part s’identifiquen pel seu caràcter estratègic en una iniciativa que suposa "un dels programes d’inversió pública a Catalunya més importants del segle XXI". Els pilars en què es recolzen són les infraestructures, que són "clau per al progrés econòmic". I allà s’inclou des d’assegurar els recursos hídrics suficients fins a fomentar les energies renovables, millorar les connexions de transport, construir instal·lacions per a la transició digital i agilitzar l’ús del sòl per captar inversions i recolzar les empreses.

Un altre pilar és la modernització productiva, dirigida a augmentar la productivitat, estancada durant els últims anys. I per aconseguir-ho, l’objectiu és prioritzar la inversió en sectors d’alt valor afegit, innovadors i que enforteixin l’autonomia estratègica en col·laboració amb les institucions europees. Una de les prioritats ha de ser descarbonitzar l’economia, reforçar el perfil industrial i avançar en la seva digitalització. Tot això mitjançant fons públics i privat, així com fomentant una dimensió empresarial més important i el desenvolupament econòmic territorial.

Coneixement i innovació

També destaca el coneixement i la innovació, mitjançant el reforçament del nivell formatiu de la població, la millora i les reformes de les universitats catalanes, del sistema de recerca i desenvolupament (R+D) i dels actius cientificotècnics; així com la igualtat d’oportunitats, a través d’ocupació de qualitat i les polítiques actives d’ocupació; i el bon govern, amb finances públiques sostenibles, la simplificació i digitalització de l’Administració o l’impuls de la compra pública innovadora.

El pla radiografia també l’economia catalana, que qualifica de "dinàmica, diversificada i oberta", però amb algunes debilitats, malgrat un creixement més equilibrat després de la crisi financera, amb l’augment "limitat de la productivitat i del PIB per habitant". En tot cas, la diversificació del teixit econòmic "ha permès una resiliència més gran davant els xocs econòmics", mentre que l’impuls de la internacionalització i l’atracció de la inversió estrangera "han consolidat Catalunya com un actor clau en el comerç global". Hi ha assignatures pendents com una presència "insuficient" dels serveis avançats, la necessitat de millora en capital humà i la cohesió social, així com la transició energètica.

Els reptes de la digitalització

Notícies relacionades

Brussel·les deslliurarà l’automoció de les multes per emissions el 2025

Els hotelers avisen el Govern que la taxa turística "castiga Catalunya"

El document conclou que és necessari millorar la productivitat, mitjançant la inversió en capital físic, tecnològic, activitats d’innovació; reforçar la indústria i fomentar l’augment de dimensió de les empreses. També cal reforçar la resiliència del mercat de treball davant els reptes de la digitalització, l’envelliment i els fluxos migratoris, així com abordar reptes socials amb el foment de llocs de treball de qualitat, apostar més per la indústria i els serveis avançats i l’accés a béns bàsics com l’alimentació i el transport o l’accés a la vivenda per a un creixement més inclusiu.

Altres àmbits de millora són l’impuls a la descarbonització de l’economia i augmentar la resiliència davant el canvi climàtic amb actuacions encaminades no només a l’electrificació sinó a la gestió sostenible dels recursos hídrics per a l’agricultura i els sectors productius, i potenciar la qualitat i la confiança en les institucions i l’autogovern de Catalunya. "La recepta de l’èxit passa per grans consensos, l’estabilitat política i la seguretat jurídica", va acabar.