Carlos Cuerpo: "El Govern elevarà al 2,6% la previsió de creixement de l’economia"

Europa enfronta nombrosos reptes que requereixen una resposta unificada per poder enfrontar qualsevol tipus de negociació o repte en l’àmbit internacional i, particularment, en el comercial. Part d’aquesta estratègia és continuar aprofundint les nostres relacions comercials amb socis estratègics com Mercosur i Mèxic, avançant en la nostra seguretat econòmica oberta. Quant als Estats Units, la Unió Europea continua considerant la relació transatlàntica com a fonamental per a les dues parts. És important buscar vies per enfortir la nostra relació comercial i financera, promovent la inversió i la presència creuada d’empreses. Espanya és un defensor ferm i incondicional del multilateralisme i del respecte a les regles internacionals. Espanya és un aliat natural dels Estats Units. El nostre volum de comerç bilateral s’ha duplicat en els últims deu anys. Crec que el futur passa pel reforç d’aquesta relació.

D’acord amb la reacció inicial del Canadà i Mèxic, ¿estem ja a l’inici d’una guerra comercial?

Seria prudent, abans de començar a utilitzar apel·latius, perquè cal veure quins passos es van fent. En qualsevol cas, no beneficiaria ningú iniciar una escalada aranzelària. En cas de materialitzar-se possibles mesures proteccionistes unilaterals, hem d’estudiar el detall per prendre la decisió més adequada i, per descomptat, protegir les nostres indústries i sectors clau. L’anàlisi rigorosa, el respecte a les regles del joc i la resposta unida de la UE constitueixen les nostres màximes fortaleses per afrontar un possible ressorgiment del proteccionisme. Som un soci comercial fiable, però no ingenu.

El Consell de Ministres preveu aprovar dimarts l’avantprojecte de llei destinat a reduir la jornada laboral. ¿Restaurants, botigues, pimes i micropimes estan preparats per poder assumir una reducció de 40 a 37,5 hores setmanals ja el 2025?

Esperem que aquest mateix any estigui aprovada la llei [al Parlament]. Per nosaltres, el de les pimes és un aspecte essencial. Hem d’ajudar-les a implementar aquesta reducció de la jornada. En el marc de la discussió amb altres grups polítics, hem de debatre mesures d’acompanyament i de flexibilitat per a les nostres pimes. Vostè em pregunta per l’element temporal o transitori. Aquesta pot ser una de les dimensions que entri, per descomptat, en la discussió, però hi ha més elements. Hi ha elements que afecten les barreres regulatòries i hi ha aspectes addicionals, com plantejar que es pugui ajudar també de manera concreta a algun tipus d’empresa o algun sector.

¿La pujada de 50 euros en el salari mínim interprofessional (SMI) que planeja aprovar el Govern ha de tributar en l’IRPF o n’hauria de quedar exempta, com ha passat en els últims anys?

La pujada de més del 50% de l’SMI que hem fet des del 2018 respon a la necessitat d’alinear-lo amb el 60% del salari mitjà. Una vegada tancada aquesta bretxa, hem d’aconseguir que el salari mínim continuï augmentant en línia amb aquest salari mitjà. Perquè els perceptors del salari mínim el coneguin i els doni tranquil·litat: quan el comitè d’experts calcula una pujada de l’SMI per arribar al 60% del salari mitjà, ho fa descomptant l’impacte dels possibles impostos a què hagi de fer front. És a dir, el càlcul [dels 50 euros] ja inclou l’efecte potencial de l’existència de tributació en l’IRPF per al cas d’alguns contribuents.

Aquest és el raonament que estaria darrere de fer tributar la pujada de l’SMI en l’IRPF, però ¿ja està presa aquesta decisió?

És una decisió que correspon a la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda [María Jesús Montero], i al Govern en el seu conjunt. Però jo crec que estem fent els passos adequats.

Aquesta setmana hem conegut que l’economia espanyola ha sorprès amb un creixement del 3,2% el 2024. ¿Quant creu que creixerà el 2025?

La sorpresa positiva ha sigut molt clara. A principis del 2024, el plafó d’analistes de Funcas preveia un creixement per al conjunt de l’any de l’1,6%. I hem acabat en el 3,2%. És el doble. A més, en un context molt complex, en què Espanya creix mentre els nostres principals socis estan en desacceleració o estancament. L’aportació d’Espanya al creixement de la zona euro és molt notable: som el 10% del PIB de la zona euro, però hem aportat el 50% del creixement el 2024. Hem acabat amb bon pols el 2024 i això ja ens posiciona en un punt de partida excel·lent per al 2025, perquè hi ha un efecte arrossegament. Això ens porta a actualitzar el quadre macro-econòmic del Govern. L’actualitzarem la setmana que ve al Consell de Ministres i ja li puc avançar que apujarem les nostres previsions per al 2025 fins al 2,6% [des del 2,4% previ].

Fa enveja que la Xina hagi sigut capaç d’esquivar el monopoli dels EUA (i d’Open AI) en la intel·ligència artificial amb el model de DeepSeek mitjançant un sistema infinitament més barat i amb codi font obert. ¿Per què Europa no és capaç de fer aquesta innovació?

Respecte a la irrupció de DeepSeek, tots n’hauríem de fer una interpretació molt positiva. Estem parlant d’un xoc tecnològic o de productivitat positiu a escala mundial, amb una certa democratització en l’ús d’aquestes tecnologies i uns menors costos energètics i de temps de què ens beneficiarem tots. I, respecte al paper d’Europa, li diré que tenim, per exemple, a Espanya una empresa que està liderant també processos d’intel·ligència artificial. Es tracta d’una empresa a Sant Sebastià que està fusionant la tecnologia de física quàntica amb tecnologia d’intel·ligència artificial per ser capaços de reduir precisament el cost, en aquest cas de consum energètic, d’aquests models de llenguatge natural d’intel·ligència artificial i poder utilitzar-los en un entorn que no hagi de tirar, per exemple, del núvol, sinó en un entorn més local, més domèstic. Són avenços i progressos en la mateixa línia del que ha proposat DeepSeek. I això s’està produint a Espanya.

França i Alemanya estan advocant per posposar indefinidament la directiva europea que obliga les empreses a vigilar el seu impacte climàtic i sobre els drets humans. ¿Considera que, en nom de la simplificació administrativa, Europa hauria de mirar de fer cas d’aquest tipus de demandes?

Aquesta és una discussió que s’està donant a escala europeu i internacional, en l’àmbit verd i també en l’àmbit financer. Jo crec que és compatible avançar en la simplificació de la regulació, evitant solapaments i barreres excessives per a les nostres empreses, sense perdre l’ambició en matèria climàtica o de protecció de l’estabilitat financera en la zona euro. Hi ha marge per simplificar la vida de les nostres empreses i permetre’ls ser més productives, però això no vol dir que hàgim d’avançar en una desregulació completa de les nostres economies.

¿Com van les negociacions amb la Comissió Europea per al desemborsament del cinquè tram dels fons europeus?

Vam fer la petició del cinquè desemborsament abans de Nadal. Estem en procés de col·laboració i diàleg amb la Comissió Europea per certificar el compliment de les diferents fites i objectius, per tancar-lo al més aviat possible.

Notícies relacionades

CPM prepara fins a 700 acomiadaments al ‘call center’ de Barcelona

El Govern fitxa l’exdirectiu de Seat Ciriaco Hidalgo per presidir el CTESC

¿El cinquè desemborsament està pendent d’apujar l’impost del dièsel fins al nivell del de la gasolina?

És part de les fites associades al cinquè desemborsament. Jo diria, primer, que és important avançar en l’aprovació de l’impost al dièsel perquè, entre altres coses, és bo per continuar avançant en la sostenibilitat i per poder compaginar el creixement amb una elevada inversió i amb una responsabilitat fiscal. I, després, perquè també forma part d’aquests compromisos en el marc del Pla de Recuperació. I crec que aquest és l’àmbit en què estem treballant i en què esperem de nou poder aconseguir un acord [amb la resta de grups polítics del Parlament] i poder tenir bones notícies.