«El Govern elevarà al 2,6% la seva previsió de creixement de l’economia per al 2025»

Després d’una setmana intensa en notícies econòmiques, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo (Badajoz, 1980), rep EL PERIÓDICO a la seu del ministeri, divendres a la tarda, el mateix dia en què Donald Trump va anunciar la imposició d’aranzels al Canadà, Mèxic i la Xina amb efectes des d’aquest mateix dissabte. Divendres també es va conèixer la compra d’Hispasat per Indra, totes dues amb participació de l’Estat.

Donald Trump ha començat a complir la seva amenaça aranzelària. Si també ho compleix a Europa, ¿com creu que ha de respondre la UE? ¿Amb represàlies?

Europa afronta nombrosos reptes que requereixen una resposta unificada per poder fer front a qualsevol tipus de negociació o repte en l’àmbit internacional i, particularment, en el comercial. Part d’aquesta estratègia és continuar aprofundint les nostres relacions comercials amb socis estratègics com Mercosur i Mèxic, avançant en la nostra seguretat econòmica oberta. Quant als Estats Units, la Unió Europea continua considerant la relació transatlàntica com a fonamental per a les dues parts. És important buscar vies per enfortir la nostra relació comercial i financera, promovent la inversió i la presència creuada d’empreses. Espanya és un ferm i incondicional defensor del multilateralisme i el respecte a les regles internacionals. Espanya és un aliat natural dels Estats Units. El nostre volum de comerç bilateral s’ha duplicat en els últims deu anys. Crec que la via a futur passa pel reforç d’aquesta relació.

D’acord amb la reacció inicial del Canadà i Mèxic, ¿estem ja en l’inici d’una guerra comercial?

Seria prudent, abans de començar a utilitzar apel·latius, perquè cal veure quins passos es van fent, i això explica la meva resposta anterior. En qualsevol cas, no beneficiaria ningú iniciar una escalada aranzelària. En cas de materialitzar-se possibles mesures proteccionistes unilaterals, hem d’estudiar el detall per prendre la decisió més adequada i, per descomptat, protegir les nostres indústries i sectors clau. L’anàlisi rigorosa, el respecte a les regles del joc i la resposta unida de la UE constitueixen les nostres principals fortaleses per afrontar un possible ressorgiment del proteccionisme. Som un soci comercial fiable, però no ingenu.

¿Ministre, es considera vostè una «mala persona»?

No em sento còmode autodefinint-me. És millor preguntar-ho als altres.

L’hi pregunto perquè aquest és l’apel·latiu que li va dedicar la vicepresidenta Yolanda Díaz quan van aflorar les seves diferències mútues per la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores el 2025.

M’agradaria negar-ho. Des del principi, la vicepresidenta segona i jo hem coincidit en l’objectiu principal, que és portar a terme aquesta reducció de jornada laboral fins a les 37,5 hores i fer-ho al més aviat possible. Aquest és el punt des del qual partíem i el que ens està permetent anar avançant pas a pas per intentar aconseguir aquesta nova conquesta de drets per als treballadors. Després, evidentment, cal que aterri. Cal aconseguir aquest dret amb garanties, perquè es mantingui en el temps i perquè no afecti la nostra economia; ajudant les nostres empreses que absorbeixin aquesta reducció de la jornada i amb garanties també de ser capaços d’arribar a un acord en l’àmbit parlamentari.

Finalment, el Consell de Ministres aprovarà l’avantprojecte de llei dimarts que ve. ¿Restaurants, botigues, pimes i micropimes estan preparades per assumir una reducció de jornada de 40 a 37,5 hores ja el 2025?

Esperem que aquest mateix any estigui aprovada la llei [al Parlament]. Per nosaltres, el de les pimes és un aspecte essencial. Les hem d’ajudar a implementar aquesta reducció de la jornada. En el marc de la discussió amb altres grups polítics, hem de debatre mesures d’acompanyament, de flexibilitat per a les nostres pimes. Vostè em pregunta per l’element temporal o transitori. Aquesta pot ser una de les dimensions que entrin, per descomptat, en la discussió, però n’hi ha més. Hi ha elements que afecten les barreres regulatòries, i hi ha aspectes addicionals com plantejar que es pugui ajudar també de manera concreta algun tipus d’empresa o algun sector.

¿La pujada de 50 euros en el salari mínim interprofessional (SMI) que planeja aprovar el Govern ha de tributar en l’IRPF, o n’hauria de quedar exempta, com ha passat en els últims anys?

La pujada de més del 50% de l’SMI que hem fet des del 2018 respon a la necessitat d’alinear-lo amb el 60% del salari mitjà. Una vegada tancada aquesta bretxa, hem d’aconseguir que el salari mínim continuï augmentant en línia amb aquest salari mitjà. Perquè els perceptors del salari mínim ho coneguin i els doni tranquil·litat: quan el comitè d’experts calcula una pujada de l’SMI per arribar al 60% del salari mitjà, ho fa descomptant l’impacte dels possibles impostos als quals hagi de fer front. És a dir, el càlcul [dels 50 euros] ja inclou l’efecte potencial de l’existència de tributació en l’IRPF per al cas d’alguns contribuents.

¿Vol dir que, tot i que aquests 50 euros es facin tributar, no es trenca l’objectiu d’aproximar l’SMI al 60% del salari mitjà?

Exacte.

Aquest és el raonament que estaria darrere de fer tributar la pujada de l’SMI en l’IRPF, però ¿ja està presa aquesta decisió?

És una decisió que correspon a la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, i al Govern en el seu conjunt. Però crec que anem fent els passos adequats.

Aquesta setmana hem conegut que l’economia espanyola ha sorprès amb un creixement del 3,2% el 2024. ¿Quant creixerà el 2025?

La sorpresa positiva ha sigut molt clara. A principis del 2024, el grup d’analistes de Funcas preveia un creixement per al conjunt de l’any de l’1,6%. I hem acabat en el 3,2%. És el doble. A més, en un context molt complex, en el qual Espanya creix mentre els nostres principals socis estan en desacceleració o estancament. L’aportació d’Espanya al creixement de la zona euro és molt notable: som el 10% del PIB de la zona euro, però hem aportat el 50% del creixement el 2024. Hem acabat amb bon pols el 2024 i això ja ens posiciona en un punt de partida excel·lent per al 2025, perquè hi ha un efecte d’arrossegament. Això fa que actualitzem el quadre macroeconòmic del Govern. L’actualitzarem la setmana que ve en el Consell de Ministres i ja li puc avançar que apujarem les nostres previsions per al 2025 fins al 2,6% [des del 2,4% previ].

Produeix enveja que la Xina hagi sigut capaç d’esquivar el monopoli dels EUA (i d’Open AI) en la intel·ligència artificial amb el model de DeepSeek, mitjançant un sistema infinitament més barat, amb uns microxips a l’abast de tothom i amb codi obert. ¿Per què Europa no és capaç d’aquesta innovació?

Respecte a la irrupció de DeepSeek, tots hauríem de donar-li una interpretació molt positiva. Estem parlant d’un xoc tecnològic o de productivitat positiu que s’està produint a escala mundial, amb una certa democratització en l’ús d’aquestes tecnologies i uns costos energètics i de temps inferiors, i del qual ens beneficiarem tots. I respecte al paper d’Europa, li diré que tenim, per exemple, a Espanya una empresa que està liderant també processos d’intel·ligència artificial. Es tracta d’una empresa a Sant Sebastià que està fusionant la tecnologia de física quàntica amb tecnologia d’intel·ligència artificial per ser capaços de reduir precisament el cost, en aquest cas de consum energètic, d’aquests models de llenguatge natural d’intel·ligència artificial i poder-los utilitzar en un entorn que no s’hagi de servir, per exemple, del núvol, sinó en un entorn més local, més domèstic. Són avenços i progressos en la mateixa línia del que ha proposat DeepSeek. I això s’està produint no a Europa, sinó ja a Espanya.

França i Alemanya estan advocant per posposar indefinidament la directiva europea que obliga les empreses a vigilar el seu impacte climàtic i sobre els drets humans. ¿Creu que, en nom de la simplificació administrativa, Europa hauria d’atendre aquest tipus de demandes?

Aquesta és una discussió que s’està donant a escala europea i internacional, en l’àmbit verd i també en l’àmbit financer. Crec que és compatible avançar en la simplificació de la regulació, evitant solapaments i barreres excessives per a les nostres empreses, sense perdre l’ambició en matèria climàtica o de protecció de l’estabilitat financera a la zona euro. Hi ha marge per simplificar la vida de les nostres empreses i permetre’ls ser més productives, però això no vol dir que hàgim d’avançar en una desregulació completa de les nostres economies.

¿Com van les negociacions amb la Comissió Europea per al desemborsament del cinquè tram dels fons europeus?

Vam fer la petició del cinquè desemborsament abans del Nadal. Ara estem en procés de col·laboració i diàleg amb la Comissió Europea per certificar el compliment de les diferents fites i objectius, per tancar-lo al més aviat possible.

¿El cinquè desemborsament està pendent d’apujar l’impost del dièsel al nivell del de la gasolina?

És part de les fites associades al cinquè desemborsament. Jo diria primer que és important avançar en l’aprovació de l’impost al dièsel perquè, entre altres coses, és bo per continuar avançant en la sostenibilitat i per poder compaginar el creixement amb una inversió elevada i amb una responsabilitat fiscal. I, després, perquè forma part d’aquests compromisos en el marc del Pla de Recuperació. I crec que aquest és l’àmbit en el qual estem treballant i en el qual esperem de nou poder aconseguir un acord [amb els grups polítics del Parlament] i poder tenir bones notícies.

¿A més d’un greu problema d’accés a l’habitatge, a Espanya ja hi ha símptomes d’una bombolla financera vinculada al mercat immobiliari?

El repte de l’accés assequible a un habitatge és una gran prioritat per al Govern. Des del punt de vista de l’estabilitat financera, la situació actual no té res a veure amb una bombolla o un sobreendeutament. Les famílies tenen una posició molt sanejada i han reduït moltíssim el seu deute, fins a nivells molt semblants als d’inici del segle XXI. A més, les entitats financeres s’han enfortit, han reforçat la seva solvència i la seva liquiditat i els seus resultats estan en nivells màxims, com estem veient de nou aquests dies. De manera que, ni des del punt de vista de l’oferta de crèdit, ni de les entitats, ni de les mateixes llars, hi ha el diagnòstic d’una possible bombolla sobre la taula ara mateix. El que esperem és que les mesures que estem impulsant ajudin en gran part a revertir la tendència dels preus tant en compra com sobretot en lloguer, perquè tinguem aquest accés assequible a l’habitatge.

A les zones afectades per la dana, és un clamor que les ajudes no estan arribant amb la celeritat que necessiten les famílies i els negocis. El petit comerç augura tancaments massius si les assegurances no agilitzen les indemnitzacions.

Cada dia que tarda a arribar una ajuda o una indemnització és un dia que arribem tard. És fonamental avançar amb la màxima rapidesa possible. Però també és bo conèixer quina és la realitat del que està arribant, per donar un punt de tranquil·litat i confiança que arribaran. Si comptem les ajudes directes del Ministeri de l’Interior, les de l’Agència Tributària per a empresaris i autònoms i les indemnitzacions del Consorci d’Assegurances, la quantia arribarà aquest cap de setmana als 2.000 milions. Estem parlant de l’equivalent al 6,5% del PIB de la zona afectada. Tinguem una idea de la importància de l’impacte de les ajudes que ja estan arribant. Centrant-nos en el Consorci, han arribat més de 1.550 milions en indemnitzacions. Responen a més de la meitat de les gairebé 240.000 sol·licituds que hi ha hagut. Les expectatives que tenim és que, en les pròximes vuit o deu setmanes, el Consorci pot haver respost a gairebé la totalitat de les sol·licituds.

¿Els ajuts de l’Estat per la dana tributen?

Clarament, les ajudes no tributen.

¿Els préstecs de l’Estat per la dana comporten pagar interessos?

Els préstecs des del Ministeri d’Indústria, de l’ICO o del Ministeri d’Agricultura són bonificats, a tipus d’interès zero. A més, hi ha avals a disposició de les entitats financeres perquè puguin oferir crèdits en millors condicions per a empreses i llars, o anticipar les ajudes. Aquí, és importantíssim que tinguem tots els responsables públics un element de responsabilitat a l’hora de transmetre aquesta informació, perquè genera incertesa, sovint, amb informació que no és verídica. Crec que és un punt d’irresponsabilitat que acaba afectant els mateixos ciutadans, més enllà de la contesa política, i no ens ho podem permetre.

¿Es refereix vostè al president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón?

Sí.

Des del punt de vista de l’opa de BBVA sobre el Sabadell, ¿quin és el missatge que emet la decisió del banc català de tornar la seva seu a Sabadell?

El missatge de la tornada de la seu d’una entitat tan important com la del Sabadell, com el d’altres que ho han fet en els últims mesos, és un missatge més general que té a veure amb la tornada a la normalitat de la situació a Catalunya. És un missatge que afecta molt positivament l’entorn empresarial i les expectatives respecte a l’actuació del nou Govern de Salvador Illa i respecte a tot aquest procés de normalització que hi ha hagut en els últims anys.

No sembla casual que aquest moviment s’hagi produït en plena opa de BBVA sobre el Sabadell

Ho hauran de preguntar als que han pres la decisió.

Si tira endavant l’opa, ¿farà ús el Govern de la seva prerrogativa d’imposar condicions addicionals a l’adquisició del Sabadell per part de BBVA o a una possible fusió?

El primer pas és una actitud de prudència davant d’un procediment que segueix el seu curs. Estem a l’espera del resultat de l’avaluació per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En funció precisament de quin sigui aquest resultat, farem una valoració molt detallada de quina serà la nostra actuació i quins han de ser els passo següents.

Després de l’entrada de la SEPI a Telefónica i el posterior relleu d’Álvarez-Pallete per Marc Murtra, aquest mateix divendres s’ha produït l’entrada d’Indra a Hispasat. ¿A què obeeixen aquests moviments, en empreses tecnològiques amb participació pública?

El relleu a Telefónica ha sigut una decisió eminentment empresarial per part dels accionistes majoritaris. Tocava decidir sobre la continuïtat del president anterior i, reconeixent els seus mèrits i l’excel·lent treball fet per José María Álvarez-Pallete, la decisió ha sigut la de donar un nou impuls, amb una presidència renovada. Tenim empreses tecnològiques líders a escala internacional, com Telefónica i Indra. Sabem que en els pròxims anys aquest sector s’enfrontarà a grans reptes, tant en l’àmbit civil com en el de la defensa. És important reforçar el seu caràcter estratègic i estar preparats per competir en un context cada vegada més complex.

¿Com hem d’interpretar la compra d’Hispasat per Indra? ¿Serà el nucli d’un «campió» de Defensa espanyol?

Tenim empreses molt rellevants en l’àmbit de la tecnologia vinculada a la defensa, per no parlar de la indústria aeroespacial, avalades i reforçades per un conjunt de pimes altament innovadores, menys conegudes, que estan desenvolupant tecnologia puntera a escala mundial. L’anunci de la compra d’Indra sobre Hispasat és una bona notícia per a Espanya, que reforça el desenvolupament de companyies clau per a l’autonomia estratègica del nostre país, en el sector de l’espai i les comunicacions, amb importants aplicacions tant civils com militars.

Repsol, Moeve i altres companyies estan reactivant els seusprojectes d’inversió després de la caiguda de l’impost energètic. ¿Això dona la raó als que han defensat la desaparició d’aquesta taxa?

Aquí no coneixem el contrafactual, és a dir, què hauria passat en cas que hagués continuat aquest impost. En els últims anys el que sí que hem vist és que la introducció de l’impost ha sigut compatible amb el fet que aquestes empreses tinguessin uns resultats històrics i invertissin i apostessin per desenvolupaments en l’economia espanyola, igual que estan fent molts inversors estrangers.

¿Com veuria la possible entrada de la SEPI en l’accionariat de Talgo?

El que volem en empreses estratègiques, com Talgo, és que tinguin accionistes estables que apostin pel llarg termini i per les inversions. Un altre element important que hem de posar sobre la taula és el de l’espanyolitat d’aquest tipus d’empreses, per ser conscients que volem que aquests grans desenvolupaments industrials es facin a Espanya.

¿Aquesta espanyolitat és compatible amb la pretensió del fons estatal polonès PFR d’entrar en el capital de Talgo?

En l’operativa d’una empresa com Talgo caben perfectament diferents tipus d’acord o operacions conjuntes amb companyies que vinguin d’altres països de la Unió. En aquest cas, com citava respecte a Polònia, és un marc en el qual es pot treballar i es pot operar tenint una espècie de ‘win-win’ per a tothom.

Notícies relacionades

Carlos Cuerpo: «La compra d’Indra sobre Hispasat és una bona notícia»

Carlos Cuerpo: "El Govern elevarà al 2,6% la previsió de creixement de l’economia"

A la seva terra, Extremadura, avança un moviment contra el tancament de les plantes nuclears, sota el lema ‘Sí a Almaraz, sí al futur’. ¿Com a ministre d’Economia, creu que caldria revisar el pla de tancament de les centrals?

Crec que el missatge per als extremenys en aquest cas és que hi ha futur per a Extremadura i aquest futur és industrial i és verd. I és un futur ple d’optimisme, amb exemples clars sobre l’impacte positiu que ja està tenint l’aposta per les energies renovables en una comunitat autònoma com Extremadura. La instal·lació, per exemple, de la fàbrica de diamants sintètics a Trujillo. La instal·lació de la fàbrica de bateries elèctriques a Navalmoral de la Mata amb inversions importantíssimes i un gran impacte en creació d’ocupació a la zona. Això és indissociable de l’aposta per les energies renovables en aquest tram. Aquesta és la via de futur i on continuarem posant moltíssima carn a la graella per als extremenys. Això és compatible amb el pla de tancament progressiu de les nuclears. És una transició que s’ha de donar de manera natural i que es donarà sense cap mena de perjudici econòmic per a la comunitat autònoma. Al contrari, aquesta aposta per una Extremadura verda i industrialitzada és el que farà que en sortim molt més enfortits.