Tecnologia amb ànima

El terme indústria 4.0 va fer fortuna de manera inesperada. Entre el 1991 i el 2011, Europa va perdre més del 30% de la producció industrial mundial, principalment en favor de la Xina. Aquest declivi, a l’"Espanya va bé" del sol i maó li era igual. Però un país de base productiva com Alemanya es va mobilitzar per proposar una estratègia de reindustrialització. Com que no era factible lluitar contra el principal avantatge competitiu dels xinesos, el cost de la mà d’obra, es va decidir fer una aposta radical per la tecnologia. Traduït: "No podem pagar a 100 treballadors alemanys el que cobren 100 xinesos, però podem automatitzar processos de manera que puguem produir el mateix amb 10 alemanys".

Les realitats no ho són fins que no tenen un nom. Basant-se en la idea del DFKI (Centre Alemany de Recerca en Intel·ligència Artificial) que considerava que estàvem en un quart moment de transformació en l’evolució de la indústria (començant la primera etapa amb la màquina de vapor), es va proposar el terme indústria 4.0.

Evocador i atractiu

Certament és un nom evocador, elegant i atractiu. Per cert, si a Merkel li hagués agradat el llibre The Third Industrial Revolution de Jeremy Rifkin, potser ho hauria anomenat indústria 3.0, o indústria 5.0 si hagués fet cas a la tesi de Peter Marsh en The New Industrial Revolution. En tot cas, després de ser avalada com a estratègia de país per la mateixa cancellera durant la Hannover Messe del 2013, el terme va ser acollit amb entusiasme, primer per europeus, després per tothom, tot i que els EUA van contraprogramar amb l’industrial internet, però el nom no triomfar.

Elegit el nom, les grans empreses industrials, i darrere seu, tot el teixit industrial mundial, van marcar un horitzó: desenvolupar sistemes productius altament automatitzats . Per a això es van fusionar dos mons que fins al moment havien viscut d’esquena: el de la manufactura tradicional (la fàbrica de tota la vida) i el de la digitalització (la informàtica que feia anys que ja havia entrat als despatxos, però no a la fàbrica), convertint la indústria 4.0 en el gresol on s’interrelacionen tecnologies com la robòtica, la intel·ligència artificial, l’internet de les coses, el núvol, el big data i la fabricació additiva.

Notícies relacionades

El treball que sempre havies somiat: 1.000 euros a la setmana per provar platges i explicar-ho

Telefónica reforça els seus consells assessors amb nous perfils

En el món hiperaccelerat en el qual vivim, famolenc de novetats, el terme indústria 4.0 ha quedat obsolet. Ara alguns venen indústria 5.0 dient que han afegit les persones a la tecnologia, desconeixent que ja en l’inici quedava clar que indústria 4.0 és, fins i tot abans que tecnologia, persones: escoltar-les, donar-los veu, afavorir lideratges, valorar-les pel seu rendiment i aportació, proposar-los reptes, donar-los responsabilitats... És a dir, identificant que el factor humà és la clau de l’èxit.

És igual que li diguem indústria x.0, fàbrica 4.0, internet industrial, transformació digital o l’últim nom que algun consultor inspirat s’inventi. Del que parlem és d’un procés transformador d’introducció de tecnologies digitals en els processos de fabricació que ens ajuden als enginyers a continuar fent el que sempre hem fet: optimitzar la producció per satisfer un mercat cada vegada més exigent, a fi de construir un futur més sostenible i just.