El Govern llança el seu pla per portar la fibra òptica pública a tot Catalunya: 100 milions d’inversió i 1.400 km més de cable aquest any

Si Salvador Illa acaba sent el primer president català dels últims quatre que acaba la seva legislatura sense sobresalts, part del seu llegat serà haver connectat tots els municipis de Catalunya a la xarxa pública de fibra òptica. Almenys, a això s’ha compromès aquest dilluns part de la seva executiva. El seu conseller d’Albert Dalmau, ha liderat aquest dilluns una reunió amb diversos membres del Govern, representants de les quatre diputacions provincials i d’algunes associacions municipals en la qual ha verbalitzat l’objectiu: que aquesta sigui la legislatura que vegi al 100% de Catalunya connectada a aquesta xarxa.

Segons el que s’ha explicat en aquesta trobada celebrada al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el pla per aconseguir-ho es posa en marxa des de ja. El Govern contempla la inversió de 91,5 milions d’euros només el 2025 per acabar les obres que permetran desplegar 1.400 quilòmetres més de fibra òptica i posar un punt d’accés en 120 municipis queencara no el tenen. Els diners també es destinaran a començar els treballs per mantenir el ritme els anys següents, així que l’import previst per arribar a totes les localitats no hauria d’anar molt més enllà dels 100 milions d’euros, ha estimat Dalmau.

En funció de les dades posades sobre la taula, la fibra òptica pública arriba avui a 618 localitats catalanes (el 65% del total). Si el desplegament va segons el previst, d’aquí a un any haurien de ser 738 (78% del total). Així que el Govern tindria dos anys sencers i part del 2028 –segons quan es convoquessin les eleccions– per arribar als dos centenars de municipis restants fins als 947 que conformen Catalunya.

La dificultat és que això passa per poder estendre aquesta xarxa a través de carreteres que són de titularitat estatal, no autonòmica. En aquest sentit, el conseller de Presidència ha explicat que han recollit una petició del grup d’ERC (a qui ha agraït el desplegament fet abans que el PSC arribés al Govern) per demanar autorització al Govern per fer-ho. «El 20% que queda està molt condicionat per aquestes carreteres», ha justificat Dalmau.

Què implica tenir xarxa pública

Aparèixer en la llista de municipis pendents no implica necessàriament que la fibra òptica no existeixi actualment en aquest poble o ciutat, perquè un operador privat pot haver-se encarregat de portar-la fins allà. No obstant, obtenir aquest punt de connexió sí que suposa garantir l’arribada de fibra als ens públics (escoles, centres de salut, el mateix ajuntament…) i que les empreses privades de telecomunicacions ho tinguin més fàcil per connectar-hi els domicilis.

La fibra òptica pública connecta «les seus i serveis públics», remarquen des de la conselleria. Són les operadores privades les que s’ocupen dels serveis a casa, tot i que ja hi ha hagut contactes i reunions en les últimes setmanes per estrènyer la relació entre una part i l’altra, i arrencar el compromís de les ‘telecos’ perquè, una vegada es vagi desplegant aquesta xarxa per part de la Generalitat, vagin aprofitant aquest cable per connectar les llars que encara no hi tenen accés.

Garantia d’accés

«Les actuacions per estendre la xarxa s’emmarquen en l’objectiu del Govern de garantir l’accés a la fibra òptica a tot el país per preservar la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats, l’impuls del teixit econòmic, la superació de la fractura digital i el foment del progrés econòmic i social a tot Catalunya», afirma la conselleria.

Notícies relacionades

El tipus d’interès de la majoria de les hipoteques variables baixarà un punt aquest semestre, segons el Banc d’Espanya

Espanya apuja el salari mínim més que les grans economies europees

Després de la reunió, que ha comptat amb la participació del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, el secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran, Xavier Amor, o la directora general d’Infraestructures Digitals, Cristina Campillo, el conseller de Presidència ho ha ratificat davant dels mitjans de comunicació. En el que va de legislatura, ha dit, s’ha efectuat el desplegament de 1.000 quilòmetres nous de xarxa (que connecten 80 nous municipis); i el pla és sumar aquests 1.400 quilòmetres fins al desembre i superar, així, els 8.000 quilòmetres de cable en total.

«Catalunya s’ha de pensar sempre tota sencera, no només hem de tenir una regió metropolitana amb altes dosis de connectivitat digital, sinó que necessitem un país connectat amb cohesió territorial», ha reivindicat Dalmau. «Hem de ser exigents amb el conjunt d’operadores, però el Govern també ha de fer la seva part», ha conclòs.