Òscar Ordeig: "Amb el regadiu a Catalunya fem tard, el 50% encara no s’ha modernitzat"

Bé, en cinc mesos hem posat fil a l’agulla per executar projectes històrics. Permetin-me donar-los alguns exemples. Primer: hem començat les obres de Guiamets. Segur que començarem, abans de l’estiu, les obres de la connexió del Garrigues Sud amb Margalef per donar aigua al Priorat. Amb el ministeri, durant el 2025 firmarem un acord per modernitzar el canal d’Urgell, que és el regadiu més gran de Catalunya. Fa quatre anys que va caducar el pla de regadius de Catalunya, així que l’actualitzarem, farem un pla de reg amb aplicació fins al 2040. ¿Quin missatge donarem? Que tots els regadius de Catalunya hauran de tenir un projecte de modernització sí o sí. I segon: es plantegen diferents opcions per a diferents recursos, com l’aigua regenerada i la dessalinitzada per a reg de supervivència en certes àrees.

¿Quin és l’horitzó temporal per a la modernització del reg?

Primer missatge: ¡ja fem tard! Cal fer-ho al més aviat possible. Catalunya és una de les comunitats autònomes on el percentatge dels regadius està menys modernitzat. El 50% del regadiu de Catalunya no està modernitzat. Tenim una partida pressupostària que ja existia, però també vindrà una partida pressupostària anual... En qualsevol cas, els pressupostos no seran un problema si sabem cap a on anem; buscarem els diners. Els hem buscat en el fons agrícola, els hem buscat amb els regants i els buscarem també per a la gestió forestal, que també serà modernitzada, tot i que de moment no puc avançar gaire més.

Si els regants han de fer aquesta inversió, ¿podran comptar amb ajudes públiques?

El que la llei diu és que aquests projectes es realitzen sota un sistema de cofinançament. Els regants, per llei, han de posar entre un 20% i un 30% del cost. Això no serà un problema perquè, a més, es poden buscar fórmules de finançament flexibles. Entre tots hem de fer pedagogia que el camp s’ha de modernitzar i els regants han de ser els primers a fer-ho.

¿I l’envelliment de la població agrària no serà un problema?

A Catalunya, quan hem anat de la mà i amb les coses clares, hem sigut pioners. Tenim tres prioritats per a aquesta nova fase: mobilitzar el talent, innovar i assegurar la transferència de tecnologia. No podem produir com ho fèiem fa 20 anys, sinó pensar com podem crear millors varietats, com apliquem el coneixement, com innovem... Si som capaços de generar entusiasme col·lectiu i despertar el talent entre els joves, la societat obrirà els ulls a la importància de la producció d’aliments i veurà que amb això es poden guanyar la vida. Si pronunciem aquest discurs d’orgull i viabilitat, els joves hi participaran. I els diré una cosa més: per al 2050 caldrà produir un 60% més d’aliments; per tant, ¡aquí hi ha un negoci molt gran! Només cal fixar-se en on estan invertint les grans fortunes.

Però sembla que els agricultors s’estan tornant a mobilitzar. ¿Tornarem a veure els tractors entrant a Barcelona?

El Govern comparteix la gran majoria de les demandes dels agricultors i ramaders d’aquest país, per això volem realitzar propostes raonables i viables: no enganyem. Aquesta és la diferència, crec. Que som un Govern que escolta, desencalla temes i executa.

Hi ha qui diu que només s’ha canviat el nom de la conselleria.

Això no és cert. Acabo d’explicar tot el que hem fet aquests mesos. En qualsevol cas, també vull transmetre un missatge: hi ha coses que no depenen del Govern, sinó que són decisions que es prenen a Brussel·les. ¡I hem estat 13 anys sense que un conseller d’Agricultura passés per Brussel·les! Cal se-r-hi presents perquè, per exemple, el 2025 es decidirà la nova PAC i si es modifica el reglament de pesca. Nosaltres hi vam anar la setmana passada, i ara tenim un espai reservat perquè la Delegació del Govern faci d’antena permanent amb el departament per tal de defensar i vigilar els nostres interessos. I el mateix a Madrid. I, qui tingui solucions concretes, que les posi sobre la taula, que se l’escoltarà.

¿Creu, doncs, que podrà evitar que hi hagi una mobilització del camp?

Jo mateix soc aquí per defensar el sector i, sens dubte, totes les mobilitzacions són respectables. I els diré més: de vegades, un toc d’atenció per part del sector ve bé per recordar que som aquí. És un sector de l’economia que vol ser escoltat i defensat de cor, un sector que vol veure que té futur.

El sector del vi és un dels que més malament ho han passat amb la sequera i està vivint un canvi d’hàbits de consum. ¿Cal fer una reconversió varietal, com demanen els agricultors?

Estem parlant amb el sector, amb les denominacions d’origen, sobre quines han de ser les prioritats per als pròxims anys. El punt més crític per a tothom es diu sequera i es diu supervivència de la vinya. Necessitem varietats que siguin més resistents al canvi climàtic i necessitem veure com podem portar un tipus de reg de supervivència sempre que puguem. Ja no dic reg de suport, dic de supervivència. Després cal entendre que els patrons de consum canvien i, per tant, això també ho hem d’abordar. Això no ha fet més que començar.

¿Està a favor d’una denominació d’origen de vins espumosos de qualitat del Penedès?

Prefereixo, ara com ara, no entrar a valorar aquest tema. És una reflexió que ha de fer el sector i nosaltres el que hem de fer és acompanyar.

Notícies relacionades

Espanya apuja el salari mínim més que les grans economies europees

Comunicar no és fer posts

S’ha satanitzat la indústria càrnia catalana, que és un dels pilars econòmics. ¿Què es pot fer per millorar la seva reputació?

Crec que aquí el que hem de fer és explicar-nos millor. No s’ha de fer un discurs triomfalista, però sí que hem de poder dir que som referents mundials i que ho hem de ser també en sostenibilitat, digitalització, drets laborals, distribució territorial... ¡No vull imaginar-me el que podria passar si demà tanquéssim totes les explotacions ramaderes! El sector de la gastronomia i l’agroalimentària generen el 25% del PIB a Espanya. De vegades donem més importància a altres sectors només perquè tenen més glamur.