Reducció de la jornada laboral: el Govern espanyol aprova l’esborrany de la llei en espera d’una dura negociació al Congrés

El Consell de Ministres ha aprovat, per fi, aquest dimarts l’avantprojecte de llei per a la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores a la setmana. Després d’un considerable retard –la llei hauria d’haver començat a fer efecte el 2024, amb una primera reducció a 38 hores– i que hagin sortit a la superfície les discrepàncies internes dins del Govern de coalició, l’«avantprojecte de llei per a la reducció de la durada màxima de la jornada ordinària de treball, el registre de jornada i el dret a la desconnexió» ha sortit aquest dimarts de la taula del Consell de dimarts en idèntics termes als pactats entre la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els representants sindicals el 20 de desembre, amb el rebuig de la patronal.

«És un dia històric», ha dit la vicepresidenta Díaz en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, abans de fer menció a la coincidència que l’avantprojecte hagi sigut aprovat un dia abans del 106è aniversari de la vaga de 44 dies a La Canadenca, a Barcelona, que va donar lloc a l’assoliment de la jornada de 8 hores.

Díaz ha destacat que la reducció de la jornada a 37,5 hores (en còmput anual) és una mesura que «millora les condicions de vida» i que servirà per «augmentar la productivitat». «És una mesura que redueix l’absentisme i democratitza els beneficis»,ha afegit, abans de remarcar l’augment dels guanys en sectors com l’hostaleria, el comerç, la construcció i l’agricultura i la ramaderia, que normalment se citen com alguns en què podria resultar més difícil la reducció de la jornada laboral.

La vicepresidenta ha remarcat la importància de les mesures de control horari que incorpora l’avantprojecte: «Aquesta és la mesura estrella de la reducció de la jornada laboral: el control horari, en un país que fa una barbaritat d’hores sense retribuir. Més de tres milions d’hores extraordinàries a la setmana».

La gran qüestió sense resoldre: les pimes

Sota el procediment administratiu d'urgència, l’avantprojecte ha de rebre a partir d’ara els preceptius informes del Consell d’Estat i del Consell Econòmic i Social (CES) abans de tornar al Consell de Ministres per a la seva aprovació com a projecte de llei i la seva posterior remissió a les Corts. Aquest pas podria produir-se a finals de febrer, segons les estimacions del Ministeri de Treball.

Segons el previst, el text arribarà al Congrés amb una gran qüestió oberta, sense resoldre: quan i com s’hauran d’adaptar les pimes a la reducció de jornada. Així, s’augura una altra dura negociació parlamentària entre el Govern i els grups polítics. Junts ja ha avisat al Govern que no té majoria per aprovar la reducció de la jornada laboral i li ha advertit que la prioritat del seu partit serà que el seu contingut s’adeqüi «a la realitat del teixit econòmic català, on la majoria d’empreses són petites i mitjanes».

«Ho negociarem amb totes les formacions polítiques, com en aquest moment ja s’està fent», ha dit la vicepresidenta Díaz. La també ministra de Treball ha al·ludit al PP per llançar la pregunta de «si el Partit Popular aprofitarà aquest canvi històric per reconciliar-se amb les treballadores i treballadors del seu país o si emprendrà el mateix error de la jornada laboral».

I sobre Junts, Díaz ha confiat que en aquesta negociació «Catalunya doni el millor de si mateixa». També ha anticipat que «serà un debat més senzill del que sembla», amb un argument de fons: «Quan una mesura està guanyada al carrer és molt difícil buscar raons per tombar-la».

D’una manera o d’una altra, l’objectiu de Treball és que la norma estigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) abans de l’estiu perquè les empreses puguin tenir uns mesos d’adaptació. Segons el text de l’avantprojecte, els convenis col·lectius que tinguin més de 37,5 hores setmanals de jornada de mitjana anual tindran fins al 31 de desembre del 2025 per adaptar-se a la jornada màxima de 37,5 hores en còmput anual.

Tasca de ‘lobby’ de les patronals

Els presidents de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i de l’organització d’autònoms ATA, Lorenzo Amor, han avisat aquest mateix dimarts que traslladaran als grups polítics el seu ‘no’ a rebaixar la jornada per llei.

En un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, en què era present la mateixa vicepresidenta Díaz, els representants empresarials han aprofitat per carregar contra la mesura: «Anirà al Parlament el que hagi d’anar i, com no podia ser d’altra manera, defensarem les nostres postures i traslladarem als partits polítics quines són les nostres opinions, també legítimes», ha assenyalat Garamendi dirigint-se a la ministra Díaz.

«És clar que nosaltres estem disposats que hi hagi una reducció de jornada, evidentment, hi estem totalment disposats, però fent-ho sector a sector, territori a territori», ha afirmat Amor, que ha advertit que aquesta mesura «no castigarà les grans empreses», sinó que «danyarà molt sensiblement els autònoms» i les petites empreses que tenen un, dos o tres treballadors.

Precisament, la incorporació de mesures específiques per a les pimes –incloent-hi un possible retard o escalonament en l’aplicació de la jornada de 37,5 hores a les empreses de menor mida– és el que ha estat al centre de l’enfrontament entre la vicepresidenta Díaz i el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que va aflorar al gener. Finalment, en el si del Govern, es va acordar seguir endavant amb el text pactat amb els sindicats i deixar les discrepàncies per a la negociació al Congrés dels Diputats.

Aquest mateix diumenge, en una entrevista a EL PERIÓDICO, Cuerpo insistia en els seus plantejaments: «Esperem que aquest mateix any estigui aprovada la llei. Per nosaltres, el de les pimes és un aspecte essencial. Les hem d’ajudar a implementar aquesta reducció de la jornada. En el marc de la discussió amb altres grups polítics, hem de debatre mesures d’acompanyament, de flexibilitat per a les nostres pimes».

Les organitzacions empresarials ja han anunciat que executaran la seva corresponent tasca de ‘lobby’ davant dels grups polítics, tal com han tornat a expressar CEOE i ATA aquest dimarts. A Catalunya, la patronal Pimec, que presideix Antoni Cañete, ja ha anticipat que demanarà a Junts que recolzi la reducció de jornada si es flexibilitza la seva aplicació.

Notícies relacionades

Catalunya perd 37.000 ocupats en un gener pitjor de l’habitual, tot i que l’atur només repunta en 1.400 persones

El consorci europeu sobre problemes de l’aigua es reuneix a BCN

Segons les estimacions d’ATA, el cost per a l'empresari de la reducció de jornada per treballador serà entre 1.800 i 2.000 euros, sumant la cotització més el salari, de manera que, en conjunt, tenint en compte que aquesta mesura afectarà 12 milions de treballadors, el cost estarà entre els 21.000 i els 24.000 milions d'euros, ha resumit Lorenzo Amor.

«I adverteixo, si algú pensa que hi haurà una contractació per cobrir la reducció de jornada, no ha pagat una nòmina en la seva vida i no té ni punyetera idea del que és ser ocupador. Aquesta mitja hora menys [al dia] que tindrà el treballador no significarà que un comerç o que un bar tanqui abans. ¿Saben qui cobrirà aquella mitja hora? Els autònoms i les autònomes», ha indicat el president d’ATA, que ha apuntat que, d’acord amb dades de l’INE, els autònoms treballen 52 hores a la setmana. «Ara s’incrementarà una altra mica més», ha rematat Lorenzo Amor aquest dimecres.