La situació financera de les famílies
La majoria d’hipoteques variables baixaran un punt el tipus d’interès
El cost del deute de les llars es reduirà encara més en els pròxims mesos, segons el Banc d’Espanya
L’accessibilitat a una vivenda en propietat ha empitjorat un 25% des de finals del 2021
El volum de nous crèdits per a vivenda va continuar creixent en la segona meitat de l’any 2024
Després de l’explosió de l’euríbor (indicador al qual estan vinculades la majoria d’hipoteques a tipus variable) en els últims anys –des del -0,5% de finals del 2021 al 4,16% l’octubre del 2023–, el cost mitjà del deute viu de les llars espanyoles es manté en nivells històricament elevats. No obstant, en els últims mesos s’ha produït un descens –a mesura que la retallada de tipus del Banc Central Europeu (BCE) s’està traslladant als crèdits– i en la primera meitat de l’any anirà a més: el Banc d’Espanya anticipa que més d’un 60% de les hipoteques a tipus variable podrien veure reduït en 1 punt percentual el seu tipus d’interès, respecte al setembre del 2024.
Així ho anticipa l’organisme que governa José Luis Escrivá en el seu Informe de la situació financera de les llars i les empreses, publicat ahir, tenint en compte les expectatives de tipus d’interès del mercat a principis del gener del 2025. Cal tenir en compte que les hipoteques a tipus variable representaven el 56% del total a finals del setembre del 2024.
L’informe constata que, des de finals del 2021 fins a finals del 2024, l’accessibilitat a la vivenda en propietat hauria empitjorat en un 25%. Per arribar a aquesta conclusió, el Banc d’Espanya pren com a referència un índex que té en compte la variació del preu de la vivenda, el cost del crèdit i l’evolució de la renda disponible de les llars.
Dinamisme compensatori
Més recentment, el Banc d’Espanya observa que l’augment del preu de la vivenda ha continuat contribuint al deteriorament de l’accessibilitat a l’habitatge, "si bé, des del quart trimestre del 2023 aquest efecte s’hauria vist més que compensat pel dinamisme de la renda per càpita i la disminució dels costos de finançament" (per la millora del mercat laboral i per la retallada dels tipus d’interès). En general, el Banc d’Espanya interpreta que "la prevalença d’hipoteques més gran a tipus variable i de crèdits al consum a curt termini va afavorir que el cost mitjà dels préstecs vius disminuís el 2024, mentre que a l’àrea de l’euro va continuar augmentant".
Referent als crèdits nous a les llars, l’organisme detecta que el cost va continuar reduint-se en el segon semestre del 2024. Això va afavorir un repunt de la demanda de crèdit, que s’havia iniciat en el segon trimestre de l’any.
En el seu informe, el Banc d’Espanya conclou que les condicions de finançament de les llars i les empreses han millorat durant el segon semestre del 2024. "La disminució del cost del nou finançament ha estimulat la demanda de fons, cosa que ha propiciat que el saldo de deute de les llars i les empreses hagi passat a mostrar taxes interanuals lleugerament positives", assenyala el document.
En particular, el saldo viu d’hipoteques concedides a les llars va començar a augmentar a mitjans del 2024, després de dos anys de descensos ininterromputs. En concret, el volum de noves operacions de crèdit per a adquisició de vivenda va continuar augmentant la segona meitat del 2024, amb un ascens de les hipoteques a tipus d’interès fix i un descens de les concedides a tipus mixt o variable. Les noves hipoteques a tipus fix van representar el 62% del total el segon semestre del 2024 (fins al novembre), davant el 44% en el mateix període del 2023. En les mixtes i en les variables aquesta proporció va ser del 28% i del 10%, respectivament, davant el 40% i al 16% registrats un any abans.
Vulnerabilitat financera
El Banc d’Espanya detecta que la vulnerabilitat financera es manté en mínims històrics, tant per a les llars com per a les empreses (si bé en aquest últim cas hi va haver un lleuger repunt el 2024). Hi contribueix l’intens procés de desendeutament dels últims anys, així com la recent moderació dels tipus d’interès, la millora dels ingressos i la favorable evolució del mercat laboral.
Notícies relacionadesAixí, es calcula que el percentatge de llars per a les quals la càrrega financera dels préstecs supera el 40% de la seva renda bruta, s’ha reduït fins al 4,1% (mig punt menys que el 2022). Per al segment de llars endeutades, la taxa de vulnerabilitat ha baixat en 0,6 punts, fins al 7,4%.
Per a les empreses, el Banc d’Espanya, a partir de les dades de la Central de Balanços Trimestral, remarca que en els tres primers trimestres del 2024, un 27% de les companyies van presentar un resultat ordinari net (ROM) negatiu, mentre que un 18% van suportar una pressió financera elevada i un 14% tenien un nivell d’endeutament alt. Són percentatges molt similars als registrats en el mateix període de l’any anterior, si bé, per sota de la mitjana registrada entre el 2008 i el 2023.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cultura popular La Candelera riu a Catalunya: això és el que passarà amb l’hivern
- Telecomunicacions El Govern llança el seu pla per portar la fibra òptica pública a tot Catalunya: 100 milions d’inversió i 1.400 km més de cable aquest any
- Pisos turístics Gonzalo Bernardos té el culpable de dinamitar el mercat de l’habitatge: «Mirar cap a un altre costat…»
- Carta d’Albert Ollé El propietari de la Casa Orsola, fart de les crítiques: «Acabaré venent la finca»
- El sector espanyol del vi apunta al Mercosur i a Mèxic com a pla b
- Causa judicial El jutge Hurtado deriva les queixes de García Ortiz a un jutjat ordinari
- Una investigació Viatge al centre del cas de González Amador
- Diana Morant: "A mi ningú em va posar a dit i jo no posaré a dit ningú"
- Junta directiva del PP Feijóo es reivindica després del gir de les pensions i carrega contra Vox
- Crisi a Castella i Lleó García-Gallardo dimiteix per "discrepàncies" amb Abascal